Valls anuncia que optarà a l'alcaldia Barcelona marcant perfil propi respecte Cs

Com era de preveure, Manuel Valls ha aprofitat la seva conferència d'aquest dimarts al CCCB per anunciar que optarà a l'alcaldia de Barcelona. Ho farà a través d'una "plataforma ciutadana", que pretén "transversal" però que de moment només compta amb l'aval de Ciutadans i amb el suport clar d'una part important de l'establishment econòmic de la ciutat. En un acte que ha generat una enorme expectació –fins al punt que bona part de la premsa que hi ha assistit ni tan sols hi ha pogut accedir–, Valls ha reivindicat un catalanisme, fonamentalment cultural, impensable en un candidat ortodox de Cs. Tot i que ha emprat el castellà i el francès en alguns moments, el gruix de la seva intervenció ha estat en català, un altre gest que li permet marcar perfil propi respecte el que fan els dirigents del partit d'Albert Rivera. De fet, des del primer moment Valls –al cap i a la fi un exprimer ministre francès– ha treballat amb un equip propi, al marge de la formació nacionalista espanyola, i aquest dimarts l'únic representant de Cs era el diputat al Parlament Nacho Martín Blanco. Ni Albert Rivera, ni Inés Arrimadas, ni Carina Mejías, fins ara líder del partit a Barcelona, hi han assistit.

Només arrencar ha fet l'anunci, previsible, que ha fet córrer rius de tinta les darreres setmanes: "Vull ser el pròxim alcalde de Barcelona". A partir d'aquí, després de reivindicar la seva relació sentimental amb la ciutat, ha deixat empremtes del seu ideari polític: liberalisme econòmic, seguretat ciutadana, rebuig a l'independentisme i, òbviament, crítiques diverses al govern d'Ada Colau. D'entrada, Valls ha reivindicat el llegat catalanista de la seva família i ha recordat que el seu pare, el pintor Xavier Valls, "mai va renunciar a la llengua ni als seus costums" i que ell mateix ha tingut el català "com a llengua materna". A banda de mencionar la seva germana Giovanna, present a la sala, ha explicat que la casa familiar d'Horta era freqüentada per diversos intel·lectuals catalans de renom.

El seu discurs ha estat farcit de mencions a la suposada decadència de Barcelona que, almenys des que governa Colau, s'ha convertit en una mena de mantra per a una part de l'elit econòmic i empresarial de la capital catalana. Per a ell, Barcelona es manté com una "metròpoli global" i una "marca" coneguda arreu del planeta de la qual "els barcelonins encara ens podem sentir orgullosos", però ha advertit que ha "observat amb preocupació alguns canvis que s'hi han produït". Segons Valls, la ciutat "té problemes greus i s'està deteriorant", i per revertir-ho necessita un "nou lideratge" que faciliti un "canvi de rumb". Per exemple, considera que la política d'habitatge de Colau ha estat "decebedora". "Falta l'habitatge promès", ha insistit, i ha defensat una "millor gestió" del turisme, que "no és l'enemic de la ciutat".

Després de criticar el discursos que ataquen el turisme, ha declarat que "els responsables municipals no saben què fer amb el motor econòmic de la ciutat". De ben segur que no és casualitat que el discurs en aquest àmbit sigui coincident amb el que manté el sector hoteler o Barcelona Global, un dels principals lobbies empresarials de la ciutat. De fet, un dels impulsors d'aquest grup de pressió és el caçatalents Luis Conde, considerat un dels responsables de l'aterratge polític de Valls a Barcelona i avui present a la sala.

Si per alguna cosa va destacar la gestió de Valls a França, en les seves etapa d'alcalde d'Evry, ministre de l'Interior i primer ministre, és per una política dura en matèria de seguretat, especialment criminalitzadora dels més dèbils i la petita delinqüència, amb receptes clarament situades a la dreta ideològica. I, com no podia ser d'altra manera, avui també ha mostrat aquest rostre: "No podem permetre que el nom de Barcelona s'associï a narcopisos o inseguretat", ha advertit, per afegir que "la violència és sempre una injustícia i jo seré més ferm que mai contra la violència". La seva recepta per aconseguir-ho, però, bàsicament és la policial.

Rebuig a l'independentisme

El rebuig a l'independentisme ha estat la plataforma que ha utilitzat Valls el darrer anys per treure el cap a la política catalana, després de convertir-se en una figura totalment amortitzada de la política francesa i de tenir un baixíssim nivell de popularitat. Fins al punt que s'havia convertit en un dels ponents estrella de les manifestacions espanyolistes que ha convocat els darrers dotze mesos Societat Civil Catalana. Aquests vincles també s'han deixat notar avui, ja que l'expresident de l'entitat Josep Ramon Bosch era una de les persones que participava a l'organització de l'esdeveniment. Per a Valls, "Barcelona pateix els efectes del procés i mereix ser governada pensant per ella mateixa". La seva aposta és acabar amb la "confrontació constant i la utilització dels espais públics per part de l'independentisme", de manera que es pugui "rellançar Barcelona" i la ciutat sigui un "punt de trobada, un espai de convivència i l'inici de la solució per superar les divisions que es viuen a Catalunya". Tot i que s'ha mostrat crític amb les fake news, ha assegurat que el procés, amb la marxa de "milers d'empreses", ha comportat la pèrdua de llocs de treballs, obviant que ja fa força temps que l'atur es redueix a Catalunya a un ritme superior al del conjunt de l'Estat.

Després de gairebé tota la vida vivint a França, Valls ha assegurat que el seu compromís a Barcelona és ferm i que s'hi quedarà "passi el que passi" a les eleccions municipals de l'any vinent. En aquest sentit, ha anunciat que la setmana vinent dimitirà de tots els seus càrrecs públics a França, que bàsicament són l'escó a l'Assemblea Nacional i el càrrec de regidor al consell municipal d'Evry. En ambdós casos els darrers mesos ha estat notícia bàsicament per les seves absències.

Finalment, s'ha declarat un "candidat independent", si bé ha assegurat que no està en contra dels partits. De moment només compta amb el suport de Cs, però li agradaria anar més enllà, una opció que sembla complicada atès que ni PP ni PSC han manifestat interès en sumar-se el seu projecte. Ara bé, en alguns moments sí que es poden trobar algunes coincidències entre els discursos de Valls i l'oposició que Jaume Collboni ha fet el darrer any a Colau. Al cap i a la fi, cap dels dos provés dels sectors esquerranosos del socialisme. "Tinc unes ganes enormes de vèncer", ha afirmat, després d'assegurar que la seva candidatura "és una oportunitat per lluitar contra els nacionalismes, els populismes i la demagògia, però també per fer una millor Barcelona".

En resum, la batalla per Barcelona guanya un actor de pes, mediàtic i amb un clar suport de l'establishment econòmic, que pot arribar més enllà dels sectors que fins ara votaven Cs a les eleccions locals, però alhora de ben segur que protagonitzarà tibantors amb un dirigent tan visceral -i autoritari- com Albert Rivera, acostumat a manar sense cap tipus de contestació orgànica.

"Barcelona, capital europea"

Després de l'entrada de Valls a la carrera electoral de Barcelona, aquest dimecres ha trascendit el nom de la candidatura de l'exprimer ministre francès: "Barcelona, capital europea". Aquest és el nom de la plataforma "ciutadana i transversal" que promou per les properes municipals del 2019. La marca serà presentada en un gran acte el pròxim novembre.