Vall d'Hebron confirma beneficis sobre la microbiota de verdura, fruita, llegums i cereals integrals

Una dieta sana és un factor clau per tenir una bona salut, associada a un millor microbioma. Ho confirma l'estudi liderat pel grup de Recerca en Microbioma del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) en el qual s'ha analitzat la microbiota en funció de la dieta, l'estil de vida i el lloc de residència. Publicat a la revista npj Biofilms and Microbiomes, s'ha fet analitzant el microbioma de 500 participants sans i comparant-lo amb el de 321 persones amb malaltia inflamatòria intestinal. 

Per exemple, dietes riques en nous, fruites i verdures es relacionaven amb una major diversitat de la microbiota i menys disbiosi -desequilibri de la microbiota del nostre intestí- associada a aquesta patologia. A més, van identificar que la dieta no només afecta la diversitat sinó també a la composició de la microbiota. Una dieta sana s'associa a bacteris relacionats amb el manteniment de la barrera intestinal, així com amb bacteris d'efecte antioxidant. L'equip ha avaluat prèviament aquesta patologia i ha mostrat que hi ha una alteració en la composició i diversitat de la microbiota.

L'estudi s'ha fet amb 1.001 participants de totes les comunitats autònomes d'Espanya, dividits en quatre regions: mediterrània, nord, interior i illes. Tots els participants van respondre uns qüestionaris amb dades personals, lloc de residència i sobre la dieta en el moment d'inici de l'estudi, sis i dotze mesos després. En total, els investigadors van recol·lectar més de 2.000 perfils de dieta entre tots els participants. A més, van donar mostres de femta per analitzar la microbiota intestinal.

Chaysavanh Manichanh, cap del grup de Recerca en Microbioma del VHIR, apunta que la fibra contribueix al creixement de bacteris intestinals i com més diversitat en la microbiota millor. També remarca la importància de tenir una microbiota saludable perquè l'intestí està en "contacte permanent" amb el sistema immunitari i s'influeixen. "Un creix amb l'altre", afegeix. Ara l'anàlisi se centra en l'impacte de la dieta i estil de vida en persones amb malaltia intestinal inflamatòria i es plantegen com validar el que s'ha descobert en aquest estudi amb models experimentals.

Diferències per edat i lloc de residència

En general, les persones d'edat més avançada tenen una millor dieta, per exemple més consum de pa integral, nous o fruites. D'altra banda, els homes consumeixen més menjars preparats i begudes alcohòliques i menys pa integral o verdures que les dones, cosa que es reflectia en tenir una microbiota més o menys alterada. Les zones de l'interior d'Espanya mostren un patró de dieta més sana, sobretot amb un major consum de llegums, rics en nutrients i compostos com proteïnes, fibra, vitamines i minerals. 

Tanmateix, els investigadors alerten que la microbiota no només depèn de la dieta, sinó que és multifactorial. Per exemple, hi influeix la genètica o si la persona està prenent medicaments. Després d'analitzar les dades, Manichanh apunta que part de la població no segueix les recomanacions de salut pel que fa a l'alimentació. "Hem vist que la majoria no mengen prou llegums o fruits secs i sí productes ensucrats o processats", remarca, tot apuntant a un possible canvi en la dieta les darreres dècades.