Una vaga, més docents i tardes lectives: les claus del nou curs escolar, que arrencarà dimecres

Tot apunta que, almenys l'inici, del curs escolar 2023/2024 serà mogudet. El sindicat majoritari de mestres i professors USTEC-STEs, juntament amb altres organitzacions, com la Intersindical o la CGT, han cridat a la vaga el primer dia a les aules, aquest dimecres. Sembla que la marxa de Josep Gonzàlez-Cambray i l'arribada d'Anna Simó com a nova consellera d'Educació després de la reestructuració del Govern duta a terme per Aragonès el juny passat, no ha rebaixat les tensions entre el Departament i la comunitat educativa. 

Les reclamacions dels sindicats són pràcticament les mateixes que les que han anat fent al llarg del curs anterior, marcat també per diverses vagues. La principal reivindicació és la reversió d'una vegada per totes de les retallades, però també demanen acabar amb l'avançament del calendari escolar; el reconeixement del deute pels estadis deixats de cobrar i un termini de cobrament; l'equiparació dels sous per al professorat de l'FP; i la reducció de dues hores lectives per als majors de 55 anys. El sindicat no preveu una gran mobilització, però defensa l'aturada com a toc d'alerta si no s'avança en la negociació.

"Revertir les retallades és primordial per abordar després amb més intensitat altres qüestions com l'escola inclusiva"

Si el curs passat va començar amb un acord in extremis entre el Departament i els sindicats, que també van cridar a la vaga el primer dia lectiu, enguany sembla que no hi haurà treva, tot i la sectorial d'aquest dimarts. De fet, la consellera d'Educació ha assenyalat en declaracions a diversos mitjans que "probablement el curs començarà amb vaga". Simó ha mostrat la voluntat de revertir les retallades, però per fer-ho, demana esperar fins a saber el pressupost de 2024. Un argument que no convenç a la comunitat educativa. 

En declaracions a Notícies en xarxa, la portaveu nacional d'USTEC, Iolanda Segura, ha assegurat que mantenen la vaga i que "no confia gaire" en les propostes que puguin arribar des del Departament d'Educació. Creu que per poder arribar a acords, abans cal millorar les condicions laborals i salarials dels docents. "Per a nosaltres, revertir les retallades era primordial per abordar després amb més intensitat altres qüestions com la inclusiva, el decret de plantilles o els currículums", ha dit. 

El portaveu de la CGT, Miquel González, ha anat més enllà i en una roda de premsa davant del Departament d'Educació ha dit que durant el primer trimestre "ens trobaran novament al carrer". De fet, els sindicats han convocat una manifestació dimecres coincidint amb la vaga.   

Avaçament escolar, més professors i tardes lectives

A banda de la convocatòria de vaga i el xec de 100  euros per a les famílies per invertir en la compra de material escolar, que han acaparat tota l'actualitat del retorn a les aules a Catalunya, el curs 2023/2024 es presenta amb força novetats.

Per segon any consecutiu, el curs arrenca una setmana abans del que era habitual, un avançament que va aixecar la indignació dels professors i que han qualificat de mesura "arbitrària". Enguany, però, començaran alhora infantil, primària i secundària, mentre batxillerat i cicles formatius no ho faran fins dimarts vinent. Segons dades el Govern, hi ha 1,6 milions d'alumnes matriculats, 20.000 menys a infantil i primària que el curs passat. Només l'FP ha guanyat estudiants, 8.293 més respecte de l'any 2022.

A diferència de l'any passat, infantil, primària i secundària començaran el mateix dia

Pel que fa a les tardes de setembre, el Departament ja va deixar clar fa uns mesos que serien lectives, a diferència del curs passat, que es van substituir per activitats de lleure. És l'opció que genera més consens, segons una avaluació externa encarregada pel Departament.

Aquest curs arrenca marcat per un anunci que va fer el gener Cambray: "més professors que mai" amb la incorporació de més de 3.500 professionals al sistema educatiu. Aquest curs s'incorporaran 1.190 nous docents. D'aquests, uns 300 atendran l'alumnat amb necessitats educatives especials, una de les principals reivindicacions per part de centres i famílies.

De les 1.190 dotacions de personal docent, 145 es destinaran a atendre necessitats d'escolarització d'estudis obligatoris, 297 a l'educació inclusiva, i 689 a la implementació del Pla estratègic d'impuls a la formació professional. També es posa en marxa la figura del referent de coeducació, convivència i benestar emocional, amb més de 3.400 docents que ja formen part de la plantilla.  

Reducció de ràtios 

Per segon any consecutiu, es redueix la ràtio a Infantil 3, una mesura que beneficiarà més de 87.700 alumnes. El 86% dels grups d'infantil 3 i el 70% dels grups d'infantil 4 tindran 20 alumnes per classe o menys. Cal recordar que aquest nou curs escolar la comunitat educativa ha fet definitivament el canvi de nomenclatura de P1, P2, P3, P4 i P5 a I1, I2, I3, I4 i I5. 

Pel que fa a la lluita contra la segregació escolar, per primer cop, en la reserva de places s'ha diferenciat entre l'alumnat amb una situació de desavantatge per trastorns d'aprenentatge i per raons econòmiques amb l'objectiu d'ajustar els recursos per atendre aquests alumnes.

El 86% dels grups d'infantil 3 i el 70% dels grups d'infantil 4 tindran 20 alumnes per classe o menys

A més, aquest curs escolar hi haurà nou centres nous, dels quals dos són instituts, dos escoles i cinc instituts escola: Institut Vallcarca (Barcelona), Institut Nou Alcarràs, Escola Nova de Badia del Vallès, Escola de Campllong, Institut Escola de Badia del Vallès, Institut Escola Freixes (Terrassa), Institut Escola El Cabrerès (L'Esquirol), Institut Escola Mossèn Joan Batlle (Blanes) i Institut Escola Josep Pous i Pagès (Figueres).

El curs també començarà sense que cap centre educatiu que segregui per sexe a secundària rebi diners de Generalitat. El Departament d'Educació preveu estalviar 36 milions cada curs escolar. La decisió del TSJC es pot recórrer, tot i que la nova llei orgànica d'educació, la LOMLOE, no permet que les escoles que reben recursos públics separin nens i nenes.

Sense canvis a la selectivitat

El Govern espanyol sorprenia la setmana passada els executius autonòmics amb l'ajornament de la posada en marxa de la nova selectivitat. Per tant, les Proves d'Accés a la Universitat (PAU) es mantindran sense canvis i continuaran constant de dues fases, lageneral i l'específica.

Les Proves d'Accés a la Universitat (PAU) es mantindran sense canvis

La intenció inicial del Ministeri d'Educació era que el nou format de selectivitat es posés en marxa aquest curs 2023/2024, a les proves del juny que ve, per tal d'adaptar les PAU al nou currículum de batxillerat de la nova llei d'educació LOMLOE, però la convocatòria de les eleccions generals del passat 23 de juliol va paralitzar l'aprovació del nou decret. Entre els canvis hi havia l'ampliació de la durada dels exàmens i exercicis de caràcter pràctic i competencial, i no memorístic.

Els Departaments d'Educació i Recerca i Universitats de la Generalitat lamenten la "falta de planificació" de l'Estat deixant el decret sobre la nova selectivitat sense aprovar.  

El català a l'escola, pendent dels tribunals

El nou curs també es presenta mogudet pel que fa al català a les escoles, una lluita que també reivindiquen els principals sindicats. Actualment, hi ha 26 centres on en una aula fan el 25% de les classes en castellà per ordre del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, sigui amb mesures cautelars o amb sentències definitives.

El Tribunal Constitucional es posicionarà aquest curs respecte a la nova normativa el Govern sobre el català a l'escola

Després de la sentència del Tribunal Suprem el 2021 contra el model d'immersió lingüística a les escoles catalanes, que exigia el 25% de castellà a les aules, el Parlament va aprovar el 2022 impulsar dues mesures per blindar la llengua als centres: el decret llei sobre els projectes lingüístics i la llei del català a l'escola. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va portar aquestes dues normes al Tribunal Constitucional (TC) per si eren inconstitucionals.

A l'espera sobre quina serà la sentència del tribunal espanyol, el Departament d'Educació va anunciar fa uns mesos que començarà a desplegar el nou decret d'usos lingüístics que remarca el caràcter vehicular del català a l'escola i reforça la seguretat jurídica als centres davant de possibles requeriments judicials, com el cas de l'escola de Canet de Mar. És més que probable que el Tribunal Constitucional es pronunciï al llarg d'aquest curs.