Urkullu i Barkos celebren la fi d'ETA: "Cap víctima s'hauria d'haver produït mai"

La paraula "memòria" ha marcat la declaració conjunta de la presidenta de Navarra, Miren Uxue Barkos, i el Lehendakari Iñigo Urkullu. Cap dels dos representats ha assistit a l’acte institucional d’aquest matí a la localitat franco-basca de Cambo-les-Baines que marcava el punt i final de la organització armada ETA, però sí que han sortit al faristol per valorar la dissolució, anunciada aquest dijous amb un comunicat difós per la cadena britànica BBC i fet públic en un acte al Centre Henry Dunant, a Ginebra (Suïssa).

“Era una exigència de les nostres institucions i de la societat que reclamàvem des de fa molt temps”, ha declarat Barkos, en un to esperançat però sense renunciar a la condemna: “Ningú mai hauria d’haver cregut que podia prendre les armes per atacar altres persones i suplantar la legítima expressió del poble”, ha dit. En la mateixa línia, Urkullu s’ha mostrat “alleugerit” per la dissolució d’ETA: “Ha costat molt. Massa temps. Però finalment, la pau s’imposa a la violència”.

Tots dos representants també han lamentat que la organització armada només hagi demanat perdó a les víctimes alienes al conflicte: "No s’han reconegut a totes les víctimes sense excepció", ha dit Barkos. El Lehendakari també ha criticat que ETA no hagi sigut capaç "d’expressar paraules de rectificació per a totes les víctimes": "Utilitzar la violència i la violació dels drets humans com a arma política va ser un error ètic i polític. Cap víctima hauria d’haver-se produït mai", ha afirmat. Els representants d'ambdues comunitats es refereixen al comunicat fet públic el passat 20 d'abril, quan la organització armada va demanar perdó a les víctimes "que no tenien una participació directa en el conflicte".

Tan Urkullu com Barkos han reconegut l'enorme transcendència del moment actual per la societat basca i navarresa, que tanca l'últim conflicte armat a la Unió Europea. El basc és un procés de pau que ha tirat endavant sense el suport del govern central, qui no ha participat de les negociacions dels darrers anys, i durant la qual les administracions navarresa i basca han mantingut comunicacions molt fluïdes. Urkullu ha volgut remarcar el caràcter social d'aquest procés: "Ens va moure l'esperança en els pitjors moments i ens mou ara. És necessari recordar l'esforç de tantes i tantes persones, entitats, partits polítics i institucions treballant per la pau". Amb aquesta idea, ETA tanca el comunicat de dissolució publicat aquest dijous: "ETA va sorgir d'aquest poble i ara es dissol en ell".

Propostes de futur

Després d'aquesta compareixença, des de Vitòria i Pamplona s'ha distribuït un document amb les "propostes i compromisos després de l'anunci de la definitiva desaparició d'ETA", subscrit per tots dos governs. Les primeres busquen complir uns objectius a curt termini definits en "dos objectius autònoms": "una reflexió crítica global sobre el passat que, incloent explícitament la violència d'ETA, sigui compartida, per primer cop, per totes les forces polítiques"; i per l'altra banda "un consens sobre adaptació de la política penitenciària al nou context que, definitivament, arribi a totes les forces polítiques".

Altre cop, la construcció d'una memòria col·lectiva sobre el conflicte basc pren protagonisme en aquest text. L'objectiu a mitjà termini és el de consolidar "una memòria plural i compartida, basada en la clarificació d'allò ocorregut en matèria de vulneració de drets humans" amb polítiques públiques "de reconeixement i reparació a totes les víctimes del terrorisme, la violència i les violacions de drets humans". La declaració demana una “declaració crítica i global” sobre el conflicte que sigui acceptada per totes les forces polítiques “per primer cop” i que inclogui “la violència d’ETA”.

Les governs basc i navarrès també han anunciat la formació d’un grup de treball sobre Política Penitenciària per abordar una de les demandes de l’entorn de l’independentisme basc i del conjunt de la societat més latents: l’apropament dels presos bascos. La declaració insisteix en la voluntat d’aplicar criteris de “reinserció” i s’agafa amb a la legislació penitenciària actual per donar pas a aquesta demanda, que assegura treballarà amb el Govern espanyol.

Un acte sense el govern espanyol

Aquest matí, la casa Arnaga de la localitat de Cambo-les-Bains ha acollit personalitats de l'àmbit internacional per assistir a la declaració solemne de la dissolució d'ETA. Durant l'acte, s'ha llegit l'anomenada declaració d'Arnaga -amb la qual l'organització armada anuncia la seva dissolució definitiva- en euskera, francès, anglès i castellà. "Avui és un bon dia per al País Basc, Espanya, França i tota Europa. Un dia per celebrar. Esperem que més d'hora que tard, amb l'esforç de tots, una solució global, justa i duradora arribarà al País Basc", diu el comunicat.

A l'acte, han assistit els expresidents del nord-irlandès Sinn Feín Gerry Adams

i Jonathan Powell, aquest últim exassessor de l'exprimer ministre britànic Tony Blair. També l'excandidat a la presidència mexicana Cuauhtémoc Cárdenas o l'advocat sud-africà Brian Currin, del Grup Internacional de Contacte (GIC). Aquest últim ha  els parlaments s'ha criticat la posició del govern espanyol, que no ha assistit a l'acte solemne: "És trist que no hi siguin, perquè necessitàvem la integració per què aquesta celebració fos més inclusiva". 

Si ve el govern basc i navarrès no han estat presents a la casa Arnaga, sí que hi han anat representants de la política basca i navarresa, amb representants del PNB, Bildu i Podem Euskadi o representants d'entitats i sindicats. Dos noms destacats entre les butaques: Arnaldo Otegi i Jesús Eguiguren, qui van iniciar les negociacions clandestines per obrir el camí cap a la pau. Otegui va estar a presó del 2010 i el 2016 en ple procés de dissolució d'ETA. 

La interpretació de Rajoy

Pel govern espanyol, l'acte de certificació de la dissolució d'ETA no serveix per "passar pàgina ni per baixar els braços". Segons ha dit Mariano Rajoy en una declaració institucional, cal seguir vetllant perquè no s'intenti reinterpretar aquest període de la història d'Espanya escrit "amb molt sacrifici i amb molta dignitat".

Segons el president,  ara el que es pot fer és mirar-se amb "satisfacció" per la tasca realitzada com a país i valorar la "perseverança, coratge i fe democràtica" de la societat espanyola enfront del terrorisme.

És també l'ocasió, segons el cap de govern, per "reconèixer-nos com una gran nació que va ser capaç de superar moments d'extraordinària dificultat", ha afegit, i ha conclòs destacant també la satisfacció per ser membres d'una societat "que sap fer front als qui, d'una o una altra manera, pretenen trencar la nostra convivència en pau".

Puigdemont demana diàleg i reconeixement mutu

El president  Carles Puigdemont  ha remarcat que el dia 4 de maig ha estat històric per iniciar un futur de pau al País Basc i de memòria per a totes les víctimes del conflicte i ha deixat escrit que "amb venjança no s'aconsegueix res. Només amb diàleg i reconeixement mutu es poden resoldre tots els conflictes".

Puigdemont s'ha pronunciat d'aquesta manera en una piulada a twitter, fent-se ressò del missatge de l'ex-secretari general de Nacions Unides, Kofi Annan, on ha demanat "reconciliació" al País Basc després de la dissolució d'ETA. Missatge al qual ha adjuntat una foto d'una balconada en el qual apareix en primer terme el cartell a favor de l'acostament dels presos etarres al costat de la estelada catalana de fons.