Tsunami Democràtic i CDR, els darrers intents de criminalitzar l'independentisme

En plena recta final de les negociacions del PSOE amb Junts per a la investidura de Pedro Sánchez i l'amnistia als represaliats del Procés, la dreta judicial ha protagonitzat l'enèsim intent de criminalitzar l'independentisme, situant-lo com un moviment violent. La setmana passada, l'Audiència Nacional va decidir enviar a judici sota l'acusació de terrorisme 12 dels activistes dels CDR detinguts en l'operació Judes.

I aquest passat dilluns, el jutge Manuel García Castellón, també de l'Audiència Nacional, va decidir imputar la secretària general d'ERC, Marta Rovira, en la causa del Tsunami Democràtic i incloure l'expresident Carles Puigdemont com a investigat en un cas que la instrucció titlla també de terrorisme. Una imputació recorreguda per la Fiscalia de la mateixa Audiència Nacional, que no hi veu indicis de terrorisme.

En principi, les dues causes haurien de tenir un recorregut limitat si s'aprova la Llei d'amnistia tal com l'han acordat ERC i Junts amb el PSOE, però certifica la constant criminalització que ha patit l'independentisme per part de certes esferes judicials des de l'esclat del Procés. Una actuació alimentada per un determinat relat mediàtic i polític que el tipifica com a violent.

Des del judici de l'1-O que va celebrar-se al Tribunal Suprem sota l'acusació de rebel·lió -un tipus delictiu que requereix violència-, a les diverses imputacions i judicis per desordres públics en nombroses mobilitzacions ciutadanes realitzades des del 2017 o a l'intent de vinculació dels CDR -els comitès de defensa de la república- amb la kale borroka fins a acusar alguns dels seus activistes de terrorisme.

Tot plegat atribuït a un moviment polític que, més enllà de protagonitzar incomptables mobilitzacions i protestes i alguns enfrontaments amb els cossos policials -sobretot durant l'1-O o en les manifestacions d'octubre del 2019 de rebuig a la sentència del Suprem en el judici del Procés-, no ha provocat ni morts ni ferits de gravetat.

“Criminalització de la protesta”

En una roda de premsa al Parlament d'aquest dimecres, l'advocada i co-directora del Centre Irídia -especialitzat en la defensa dels drets humans-, Anaïs Franquesa, va manifestar que la causa del Tsunami és un exemple més de “l’aplicació extensiva del codi penal en la criminalització de la protesta”. I va demanar “no naturalitzar que es consideri terrorisme les mobilitzacions socials massives”, que és el que fa García Castellón en el seu escrit d'instrucció, ja que titlla de terrorisme mobilitzacions com la concentració de l'aeroport del Prat o el tall de l'AP-7 a la Jonquera (Alt Empordà) durant el 2019.

Per al doctor en dret i advocat Damià del Clot, tant la decisió d'enviar a judici els CDR com les imputacions de la causa del Tsunami “són fets processals instrumentals que tenen una lectura política, no jurídica”, ja que buscaven fonamentalment “dinamitar la negociació per a l'amnistia” i la investidura. Objectiu, d'altra banda, no assolit, ja que el PSOE ha aconseguit tancar els acords amb ERC i Junts per continuar al capdavant de l'executiu estatal.   

Anaïs Franquesa (Centre Irídia) reclama “no naturalitzar que es consideri terrorisme les mobilitzacions socials massives”

Del Clot, autor d'obres com Anatomia del Deep State espanyol (Pòrtic) o Lawfare. L'estratègia de repressió contra l'independentisme català (Voliana Edicions), afegeix que tot plegat forma part d'aquesta estratègia de “guerra jurídica” o lawfare contra l'independentisme executada per part de la judicatura almenys “des del 2006, quan va aprovar-se l'Estatut”. Franquesa, al seu torn, va manifestar que la decisió del jutge conservador suposa que “s'està cometent una nova ingerència del poder judicial en el legislatiu”.

El cas de Tamara Carrasco

Deixant de banda la macrocausa del Procés que va culminar en el judici al Suprem i s'havia iniciat amb l'acusació per rebel·lió als membres del Govern durant l'1-O de l'aleshores fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, la persecució judicial dels CDR arrenca la primavera del 2018. Prèviament, però, ja s'havia construït un relat mediàtic que els criminalitzava equiparant-los a la kale borroka i assenyalant-los com a “violents”, unes característiques que també li va atribuir Mariano Rajoy, en aquell moment president espanyol.

L'abril d'aquell any va ser detinguda l'activista Tamara Carrasco, acusada dels delictes de terrorisme i rebel·lió. Forçada judicialment a confinar-se durant un any a la seva ciutat, Viladecans, l'acusació a Carrasco perdria força i passaria de terrorisme a desordres públics, de manera que la causa es va traslladar de l'Audiència Nacional a un jutjat de Barcelona, que l'absoldria l'octubre del 2020.

L'operació Judes, al seu torn, va executar-se el setembre del 2019 en diverses localitats catalanes i comportaria la detenció de fins a 13 persones, set dels quals passarien tres mesos empresonades. Tot i la falta de proves concloents -i que s'anirien desinflant durant la instrucció- l'acusació per terrorisme s'ha mantingut quatre anys més tard, com també succeeix en el Tsunami Democràtic, una causa que, igualment, va obrir-se el 2019.

“Convertir el dissident en un terrorista”

En un article acadèmic publicat fa uns mesos a la revista de dret penal de la Universitat de Bolonya, l'advocat Benet Salellas subratllava que després de l'1-O, l'Estat va desplegar una estratègia per presentar l'independentisme com un moviment “violent” amb l'objectiu de deslegitimar-lo davant d'Europa. El també exdiputat de la CUP subratlla que la repressió s'ha dirigit contra líders polítics i personalitats rellevants catalanes, però també contra el conjunt de les bases, amb la intenció “de convertir el dis­si­dent polític en un cri­mi­nal, un ter­ro­rista”.

Conjuntament amb Ros­se­lla Sel­mini, pro­fes­sora de soci­o­lo­gia i cri­mi­no­lo­gia i coautora de l'article, Salellas afegeix que el sistema mediàtic espanyol contribueix a la construcció d'un “relat” que transmet la imatge de l'independentisme com un moviment violent i la seva posterior difusió.

Publicidad

L'independentista és un moviment pacífic i transversal, amb un ampli suport polític i social

Damià del Clot, advocat i politòleg

En conversa amb aquest diari, Damià del Clot comenta que “quan s'imputa per rebel·lió, que és un delicte que implica violència, per sedició o per alteració de l'ordre públic es fa molt llaminer que es puguin aplicar mesures restrictives”. El tema és que “en aquest cas el que falla és que l'independentista és un moviment pacífic i transversal, amb un ampli suport polític i social”.

Per al jurista i politòleg -que també va ser alcalde de Vilassar de Mar (Maresme) entre 2015 i 2023, això explica que s'intenti crear “un clima d'hostilitat per tal de criminalitzar els independentistes, que passen de ser separatistes a colpistes. Es busca lligar l'independentisme a un moviment violent, d'alteració de l'ordre públic, que és un esquema de lawfare repressiu que ja s'havia aplicat a la dissidència durant el franquisme”. Posteriorment aquesta criminalització absoluta d'un moviment s'aplicaria a l'independentisme basc, si bé en aquell cas sí que existia una violència evident per part d'un dels actors, ETA.

El paper del 'deep state'

L'advocat i politòleg situa el 2015 com un “any vital” per explicar com s'ha pogut arribar a aquesta criminalització de l'independentisme. La raó és que aquell any, en què segons ell amb les eleccions al Parlament del 27 de setembre i la candidatura unitària d'ERC i l'antiga Convergència sota la marca de Junts pel Sí es mostra que “el Procés va de debò”, va coincidir tres reformes legislatives "molt importants”.

Una és la del codi penal, que va ampliar tant els supòsits d'accions tipificades com a delicte de terrorisme com el de desordres públics; una altra és l'aprovació de la Llei de seguretat ciutadana o Llei mordassa, un element clau en la persecució de les mobilitzacions ciutadanes; i, finalment, la reforma de la llei del Tribunal Constitucional, que jugarà també un paper clau en tombar llei aprovades pel Parlament i, fins i tot, en intentar impedir-hi determinats debats parlamentaris.

Paral·lelament, Del Clot assenyala també el paper del deep state o estat profund en la persecució de l'independentisme, que té en la instrucció de la causa del Tsunami Democràtic per part de García Castellón el darrer exemple. En aquest sentit, comenta que “l'estat profund és difícil de controlar perquè no respon a unes regles determinades. Actua amb agenda pròpia i ho fa a partir dels forats legislatius i angles morts de la llei. Això fa que les seves actuacions siguin molt difícils de controlar i, fins i tot, de provar i, per tant, de condemnar, el que li dona impunitat”.

“Què li passarà al García Castellón o al Consell General de Poder Judicial [pel seu pronunciament contra la llei d'amnistia]? Absolutament res, no hi haurà cap condemna”, conclou. I és precisament la permanència d'aquest deep state el que podrà explicar alguns dels obstacles futurs de la Llei d'amnistia i que s'intenti mantenir la criminalització de l'independentisme.