El TSJC anul·la bona part del decret que blindava el català com a llengua vehicular a l'escola

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha anul·lat diversos articles clau del decret de règim lingüístic educatiu de la Generalitat del 2024 i ha estimat parcialment el recurs contenciós administratiu presentat per l'Assemblea per una Escola Bilingüe de Catalunya (AEB). El tribunal declara nuls de ple dret els articles o parts d'ells, com els que fixaven el català i l'aranès a la Vall d'Aran com a llengües normalment vehiculars i d'aprenentatge, i com a llengües habituals en l'activitat docent i administrativa escolar, de relacions amb les famílies, als materials didàctics i a les avaluacions. La sentència es pot recórrer.

També s'ha anul·lat el fet que el català fos la llengua auxiliar prioritària per ensenyar idiomes estrangers o la llengua única d'acolliment de l'alumnat nouvingut sense preveure mecanismes d'aprenentatge equilibrat del castellà. El text assenyala al mateix temps l'obligació que el català sigui la llengua dels docents tant en les activitats lectives com no lectives, formals o informals, i que el personal no docent i d'activitats extraescolars sigui competent en català i compleixi el projecte lingüístic del centre.

Entre els articles anul·lats també n'hi ha que estableixen la garantia de la "presència adequada del castellà per garantir la competència lingüística de l'alumnat en finalitzar l'etapa educativa obligatòria", seguint els projectes educatius. També es veuen afectats els que equiparen la llengua de signes catalana al català o l'aranès en el cas dels alumnes sords. El tribunal desestima, en canvi, la impugnació d'alguns articles relatius a aspectes organitzatius interns de l'administració: considera que no afecten directament el dret fonamental a l'educació.

Els magistrats utilitzen nombrosa jurisprudència del Tribunal Constitucional i del mateix TSJC sobre la matèria, recordant que ja s'havia establert que les dues llengües han d'estar en "equilibri". "L'absència de cap menció a la llengua castellana com a llengua vehicular d'ensenyament, a diferència de l'aranès, no permet considerar que resulti garantida la presència adequada del castellà", afirma la sentència. "Tampoc sembla que hi hagi previst cap mesura per garantir que els centres educatius facin el necessari per compensar les mancances que poguessin existir en qualsevol de les llengües oficials", afegeix.

Així mateix, diu que "la declaració de normalitat d'una llengua no pot comportar la primacia sobre una altra en el territori de Catalunya". "El sistema de conjunció lingüística exigeix un equilibri real i efectiu entre les llengües cooficials que garanteixi el dret de tot l'alumnat a adquirir una competència plena i equivalent en ambdues llengües oficials", afirmen. "Els apartats analitzats no estableixen una presència raonable del castellà en l'ensenyament, sinó que determinen una situació de desequilibri a favor de la llengua catalana", afegeixen.

La polèmica del 25%

El decret parcialment anul·lat s'empara en la llei del 2022 sobre l'ús i l'aprenentatge de les llengües oficials en l'ensenyament no universitari i també en el decret llei del mateix any pel qual es fixen els criteris per elaborar, aprovar, validar i revisar els projectes lingüístics dels centres. El Govern va impulsar aquestes normatives per blindar el sistema d'immersió lingüística davant de les resolucions judicials que obligaven a un mínim del 25% dels ensenyaments en castellà en determinats casos. 

El TSJC ja va suspendre cautelarment l'estiu de l'any passat el decret, tot recordant diverses sentències sobre la necessitat de garantir el 25% de castellà en diverses escoles. Ja avançava que aquest decret "dona cobertura a accions educatives que puguin situar en una posició marginal la llengua castellana en l'ensenyament, ja que únicament es garanteix la posició prevalent i vehicular del català". D'aquesta forma, "s'intensifica el model únic immersiu d'ensenyament gratuït per a tots els alumnes".

Part d'aquesta regulació ja ha estat qüestionada pel TSJC al Tribunal Constitucional per no garantir una presència mínima del català, petició que ja ha estat admesa a tràmit. El tribunal català considerava que mantenir la concepció de la llengua catalana com a única llengua vehicular, "sense garantir adequadament l'ensenyament en castellà, s'oposa en principi als paràmetres interpretatius exposats".