Troben víctimes de la pesta negra del segle XIV al cementiri del castell de Besora

Identifiquen el bacteri de la pesta negra (Yersenia pestis) en un individu enterrat el segle XIV al cementiri del castell de Besora (Osona). Els responsables de la recerca han estat un equip de recerca de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i l'empresa ATICS. La troballa s'ha produït arran d'unes excavacions arqueològiques i serveix per confirmar que l'epidèmia que va assolar Europa a l'edat mitjana també va arribar a les zones rurals de l'interior de Catalunya. 

Els experts asseguren que aquest descobriment obre la possibilitat d'endegar estudis pioners relacionats amb mecanismes adaptatius en la resposta a patògens en les poblacions humanes a Catalunya. "El fet que el cementiri tingui les restes d'enterraments des del segle XI fins al XIX pot permetre testar de manera empírica els canvis genètics que s'han anat produint", conclou Cristina Santos, responsable de l'estudi genòmic.

L'enterrament ubicat al cementiri parroquial de l'església de Santa Maria del castell de Besora contenia les restes esquelètiques de tres persones adultes que van ser inhumades simultàniament. La datació de carboni 14 va situar l'enterrament entre els anys 1300 i 1370, coincidents amb la gran epidèmia de pesta negra del segle XIV. Malgrat la degradació de les mostres, les investigadores de la UAB van identificar l'ADN antic del bacteri de la pesta negra en les restes dentals d'un dels individus.

L'estudi genòmic l'han dut a terme investigadores de la Unitat d'Antropologia Biològica al laboratori d'ADN antic i modern de la UAB. El mateix equip ja va identificar el bacteri de la pesta negra l'any passat a Vilafranca del Penedès, a la necròpolis de Cal Pa i Figues, esdevenint el primer de Catalunya a detectar el bacil. Els resultats obtinguts ara el consoliden com una de les infraestructures més importants del país per a l'anàlisi d'ADN antic.

Els resultats de la campanya

A més, en la campanya d'excavació arqueològica d'enguany s'hi han localitzat dues fosses més amb enterraments múltiples. En aquest cas s'hi han localitzat les restes de tres individus, tant adults com infants, en cadascuna de les dues.

El fet que aquests enterraments siguin propers a la localitzada l'any passat i que es trobin als nivells que correspondrien cronològicament amb la gran epidèmia de pesta negra del 1348 porta a pensar a l'equip de recerca que podrien tractar-se també d'individus que van morir per la infecció. Durant els pròxims mesos es farà una primera anàlisi genòmica per confirmar-ho.