Troben a Valls les restes de la ciutat ibera de Kissa, important escenari de les guerres púniques

Un equip d'arqueòlegs de la Universitat de Barcelona (UB) ha localitzat a Valls (Alt Camp) les restes de la ciutat ibera de Kissa. Es tracta d'un important escenari de les guerres púniques i on l'exèrcit romà va lliurar la seva primera batalla en territori de l'actual Catalunya l'any 218 a. de C. Va ser un "esdeveniment cabdal en el desenvolupament de les guerres púniques entre Cartago i Roma, i a l'inici de l'ocupació de la península Ibèrica per part de les tropes romanes", però la ubicació es desconeixia.

La troballa de monedes púniques i de projectils de balista a l'interior de cases destruïdes, així com la seqüència estratigràfica de l'assentament i l'anàlisi de les fonts històriques, són "evidències que ens permeten assegurar que el jaciment del Vilar de Valls és l'antiga Kissa", explica el professor d'arqueologia de la UB Jaume Noguera, director de les excavacions, segons recull aquesta universitat al seu lloc web.

Segons Noguera, els cartaginesos van atacar i van destruir parcialment Kissa al 218 a. de C. durant una campanya militar liderada per Aníbal Barca. Al cap d’uns mesos, però, les tropes romanes van desembarcar a Empúries i van derrotar l’exèrcit cartaginès que s’havia instal·lat prop de Kissa. Aquests fets foren relatats pels historiadors Polibi i Livi, i van significar l’inici de l’ocupació romana de la península. A més, la victòria romana va impedir que Anníbal en pogués rebre reforços durant les batalles que va lliurar a l’actual Itàlia.

"La localització de desenes de monedes púniques al voltant de Valls només pot relacionar-se amb la presència de tropes cartagineses, durant els pocs mesos del 218 aC que van ser al nord de l’Ebre", explica Noguera. I afegeix: "Valls controla el pas des del litoral pel coll de Cabra o per l’estret de la Riba, cap a la Conca de Barberà i Ponent; per tant, és impossible que l’exèrcit romà, sortint de l’antiga Cese-Tarraco, no es trobés amb l’exèrcit cartaginès situat prop de Valls".

Les excavacions també permeten constatar que la ciutat no va ser abandonada immediatament després de la destrucció del 218 aC. Tan és així que va continuar amb població entre deu i vint anys més.

Una petita Pompeia

Les excavacions han confirmat que Kissa era una ciutat ibera de grans dimensions: tenia unes vuit hectàrees d'extensió, podria haver acollit uns cinc mil habitants i hauria estat envoltada per un imponent sistema defensiu, amb muralles de vuit metres d'amplada i un fossat de quatre metres de profunditat i catorze metres d'ample. Entre els elements que s'han posat al descobert destaquen tres barris i dos carrers de sis metres d'ample, un d'ells amb una conducció d'aigua o embornal.

"Pretenem que les excavacions al Vilar de Valls siguin un referent internacional, atesa la quantitat i qualitat de les troballes", afirma Noguera. "Per als arqueòlegs és un somni excavar un jaciment en què tot es recupera gairebé tal com estava fa més de dos mil dos-cents anys a causa d’una destrucció sobtada; és una petita Pompeia", afegeix. De cara al futur, l’investigador expressa el desig que els terrenys esdevinguin de titularitat pública, i es pugui tirar endavant un pla per obrir el jaciment i organitzar-hi visites.