TROBADA MUNICIPALISTA"Som alcaldesses revolucionàries i antisistema"

Tocar poder no ha apartat les forces municipalistes de la nova esquerra de la lluita diària. Aquest és el missatge -no explícit- que han expressat aquest divendres a Barcelona els participants en l'acte inicial de les jornades 'Ciutats sense por', organitzades per Barcelona en Comú i amb presència de delegats provinents de fins a 180 ciutats d'arreu del món amb alcaldes o regidors d'aquesta mateixa nova esquerra. Un acte que han protagonitzat fonamentalment les dues principals exponents del moviment a l'Estat, les alcaldesses de Barcelona i Madrid, Ada Colau i Manuela Carmena. I en què una Colau amb un discurs especialment reivindicatiu -i en òptica femenina- s'ha proclamat i ha proclamat Carmena com a "revolucionàries i antisistema". Amb un matís immediat, introduït per l'alcaldessa madrilenya.

"Som alcaldesses revolucionàries i antisistema, perquè creiem en les persones, creiem en les cures, creiem en l'amor, creiem que efectivament les coses es poden fer d'una altra manera, i que si feminitzem la política guanyarem totes i tots", ha afirmat Colau, al final de la seva intervenció conjunta amb Carmena. Unes paraules que ha precisat d'immediat l'alcaldessa de Madrid, que ha puntualitzat que "no som antisistema, el que volem és fer un sistema millor". Davant la qual cosa Colau ha trobat una solució de compromís. "Som antisistema injust", ha tancat.

"Juntes a les places

L'acte, en una Plaça dels Àngels plena a vessar, entre participants inscrits a les jornades -uns 700, el màxim previst per l'organització- i públic en general, l'ha obert Colau -al costat de Carmena- afirmant que "no podia arribar la primavera i que no sortíssim juntes a les places", al·ludint així a un simbolisme, el d'omplir les places de forma reivindicativa, especialment grat per la nova esquerra. Una Colau que -com la resta d'oradors en l'acte-, ha expressat el seu convenciment -i el seu programa- que el municipalisme és un espai apropiat per canviar la realitat, especialment si aquest paper no el juguen els estats.

Aliança de ciutats per "conquerir més i millor democràcia"

"És imprescindible crear una aliança internacional de ciutats", ha defensat Colau, per "defensar els drets humans", per "conquerir més i millor democràcia", per lluitar "contra el canvi climàtic", per "acollir" refugiats, per oposar-se al "racisme i el feixisme" o, fins i tot, "per aturar Donald Trump". Una aliança de ciutats que té un especial sentit, segons ha afirmat Colau, "davant el fracàs dels estats", que creu que, en el món actual, "les ciutats hem de ser una alternativa, no abstracta sinó real, concreta i tangible" al poder dels governs estatals, construïda "des de la proximitat i la política d'allò quotidià.

Èxits i "dificultats"

En aquesta mateixa línia, i com a "alternativa real", Colau ha exhibit part de l'obra feta, abans i després d'arribar a l'Ajuntament. Ha recordat, per exemple, la seva "lluita contra els desnonaments", i s'ha mostrat especialment orgullosa del paper de Barcelona en l'acollida de refugiats i en les mobilitzacions a favor d'acollir-los, quan ha dit que "moltes altres ciutats ens feliciten" per aquesta qüestió. A la vegada, també ha exposat les "dificultats" per dur a terme el seu projecte. En part, externes, en forma d'un "status quo" que s'ha dedicat a "difondre por" davant les iniciatives dels ajuntaments de la nova esquerra. Però també internes, per les "inèrcies" d'unes "estructures pensades per a un món antic", i per una "burocràcia que no imaginàvem quan vam arribar al càrrec".

Carmena: "A les ciutats es genera indignació i la indignació és positiva. Amb la indignació es canvia el món"

Un discurs semblant ha mantingut Carmena, que ha picat l'ull als moviments ciutadans que van omplir les places de la seva ciutat ara fa sis anys quan ha explicat que "a les ciutats es genera indignació, i la indignació és positiva, perquè amb la indignació es canvia el món". I que ha definit Madrid com una ciutat "sense por, disposada a estar sempre de peu, veient i analitzant com podem canviar les coses". "Per això creiem que calia fer una gran reunió internacional", ha coincidit Carmena, referint-se a la xarxa de les 'Ciutats sense por'.

Pisarello demana "organització"

Una xarxa que el número dos del consistori Barceloní, Gerardo Pisarello -que ha actuat com a mestre de cerimònies, presentant els diversos oradors-, ha volgut posar en el terreny del que és concret. "Hem vingut a transformar la nostra indignació en organització", ha assenyalat. Una concreció que no s'ha vist especialment en els parlaments d'aquest divendres, però que sí s'espera en els més de vint tallers que tindran lloc al llarg del cap de setmana, sobre temes tan específics com la gentrificació de les ciutats, la remunicipalització de les empreses de serveis, la mobilitat i la contaminació urbana, la creació d'una plataforma municipalista, entre d'altres.

El paper "revolucionari i antisistema" dels ajuntaments de la nova esquerra que ha esmentat -amb matisos- Colau podria enfrontar-se a dificultats en arribar al poder, en forma de conflictes amb els ciutadans que mantenen reivindicacions contra les administracions. Un perill, el de veure's identificats amb el sistema, que Barcelona en Comú està sortejant amb més o menys encert. Com a mostra, un doble exemple.

Per una banda, aquest divendres hi eren presents -i ben visibles, amb les seves samarretes taronja-, una vintena de membres de la Marea Pensionista. Que han pres la paraula abans d'iniciar-se l'acte per deixar clar que no venien en cap cas "en contra de l'Ajuntament de Barcelona", sinó més aviat a "demanar als ajuntaments que ens ajudin en la nostra lluita".

Un complicat equilibri

Per l'altra, aquest dissabte està convocada a Barcelona una manifestació de diverses entitats i plataformes amb el lema 'Adéu Barcelona', contra la gentrificació, l'especulació immobiliària i les "forces d'ocupació turística". Una marxa que, en el seu manifest, acusa també l'administració municipal, a qui es refereix com "la del suposat canvi", al costat de l'autonòmica -"del procés infinit"- i l'estatal -"del neoliberalisme ranci". En aquest complicat equilibri, l'Ajuntament s'ha mostrat a favor de les reivindicacions dels convocants de la manifestació, i BComú no ha descartat -ni confirmat- que representants del partit s'hi puguin sumar.

Després de Colau i Carmena, ha tocat el torn dels representants internacionals i d'arreu de l'Estat, en diversos blocs. Hi han intervingut, com a representants del continent americà, quatre regidores, Caren Tapp (Rosario), Aurea Carolina de Freitas (Belo Horizonte), Andrea Reimer (Vancouver) i Helen Gym (Filadelfia). Que haurien d'haver estat cinc, si no s'hagués produït la baixa de darrera hora de l'alcaldessa de Badalona, Dolors Sabater. Hi han seguit els alcaldes de Saragossa, Pedro Santiesteve; d'A Coruña, Xulio Ferreiro, i de Santiago de Compostela, Martiño Noriega, que Pisarello ha presentat com "els Rolling Stones de les alcaldies del canvi". Posteriorment han pres la paraula la governadora de la regió grega de l'Àtica, Rena Douru, i els alcaldes de Grenoble, Eric Piolle, de Valparaiso, Jorge Sharps, i de Berkeley, Jesse Arreguin. I el colofó final ha estat un breu vídeo amb intervencions de tres patums de la nova esquerra com són l'exministre d'Hisenda grec Yannis Varoufakis, l'escriptora i activista canadenca Naomi Klein (autora de 'No Logo' o 'La doctrina del shock') i l'expresident uruguaià José Mujica.

Estava previst que la intervenció final fos un altre cop a càrrec d'Ada Colau, però l'alcaldessa no ha tornat a sortir a l'escenari, i l'acte s'ha tancat amb els oradors desplegant una pancarta amb el lema 'Trump, the planet first', als sons d'una cançó molt apropiada, tenint en compte els organitzadors de la trobada: el 'Common People' dels britànics Pulp.