MOBILITZACIONS VEÏNALSTres lluites en defensa del patrimoni del Besòs

Convertir el Camp de la Bota en un espai de memòria i d'homenatge als afusellats pel franquisme, evitar un nou projecte urbanístic que impliqui la destrucció de part del immobles de la ciutat vella de Santa Coloma de Gramenet o assegurar la conservació de les tres xemeneies de l'antiga central tèrmica de Sant Adrià del Besós. Són tres exemples de lluites en defensa de patrimoni de diferent tipus que ara mateix es desenvolupen a l'àrea del Besòs. Fa unes setmanes va transcendir que el grup inversor ASG Iberia volia aixecar un hotel al Camp de la Bota. I en una reunió recent, l'Ajuntament de Sant Adrià, que encapçala el socialista Joan Callau, va confirmar a l'Associació Pro-memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya que el projecte tirarà endavant, segons detalla a Públic Pere Fortuny, el president de l'entitat.

No és un espai qualsevol, sinó que en aquest punt costaner la dictadura franquista va afusellar més de 1.700 persones entre 1939 i 1952, tal com recorda un plafó atrotinat. Malgrat la seva evident càrrega històrica, les administracions no l'han convertit mai en un punt de memòria i d'homenatge. Durant l'època del govern tripartit, la Generalitat va anunciar la construcció d'un edifici com a memorial, però posteriorment va decaure, ja amb Artur Mas a la presidència. Ara la intenció seria aixecar el memorial, però no en aquest punt, sinó a la zona verda del Campus Universitari de la UPC que hi ha al municipi.

Fortuny explica que l'Associació Pro-memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya vol «trobar una solució» per tal que, malgrat la construcció de l'hotel, «es mantingui un espai en homenatge» a les persones assassinades per la dictadura al Camp de la Bota i «s'hi faci una cosa decent, que recordi el que hi va passar». «Volem un recordatori amb cara i ulls», afegeix. L'entitat ha demanat a l'Ajuntament i al Memorial Democràtic de la Generalitat, amb qui es va reunir fa uns dies, que directament es reservi una part del Camp de la Bota com a espai de memòria.

Per a Fortuny, que té 85 anys, és una qüestió personal. Porta molt de temps lluitant perquè es dignifiqui i es recordi les més de 1.700 persones afusellades pel franquisme, entre les que hi ha el seu pare, Josep. Militant d'ERC -com bona part dels represaliats-, Josep Fortuny va ser el darrer alcalde republicà de Mollet del Vallès. Després de fugir a l'exili i acabar al camp de refugiats d'Argelers, a la Catalunya Nord, va retornar a casa, on segons la sospita familiar el capellà Josep Casanovas l'hauria denunciat i el van afusellar al Camp de la Bota el 16 de juliol de 1939. L'entitat que presideix el seu fill celebra cada any un acte d'homenatge als represaliats, precisament al punt on ara es pretén fer l'hotel.

La lluita per conservar les Tres Xemeneies

També a Sant Adrià del Besós s'articula la mobilització de la Plataforma per la Conservació de les Tres Xemeneies, que reclama la conservació de la icònica central tèrmica, propietat d'Endesa, i dotar-la de diversos usos per a la ciutadania. La tèrmica s'ubica en una cobejada pastilla del litoral metropolità, una àrea de 28 hectàrees on el capital privat hi ha posat la vista a l'espera que la Generalitat conclogui la redacció del pla director urbanístic (PDU) de la zona. El gruix dels terrenys és privat i se'l reparteixen Endesa (42%) i el Banc Santander (28%), si bé l'Ajuntament i el Consell Comarcal del Barcelonès n'acumulen el 30% restant, repartit a parts iguals. El moviment veïnal ha plantejat que s'estudiï l'expropiació dels terrenys en mans privades.

Segons el que n'ha transcendit, el pla director contemplarà la construcció de 1.700 pisos en edificis de fins 15 plantes, a banda d'oficines i zona comercial i unes 600 places hoteleres. La plataforma alerta que si es confirmen les xifres, la densitat de l'espai serà superior, per exemple, a la que té l'Eixample barceloní. El moviment posa l'èmfasi en la necessitat de conservar la icònica central tèrmica, que va tancar les portes fa set anys. En fa dos, l'espai va ser declarat Bé Cultural d'Interès Local (BCIL) per l'Ajuntament de Sant Adrià, una categoria que per a la plataforma no en garanteix la conservació. L'entitat denuncia la passivitat del Consistori a l'hora de plantejar possibles usos per a un immoble que actualment tindria un cost de manteniment d'uns 400.000 euros anuals, que assumiria Endesa. En canvi, la plataforma ha decidit començar a recollir propostes, com ara convertir la sala de turbines de l'antiga central en un espai que faci visible la memòria industrial del litoral i que plantegi les Tres Xemeneies com un símbol de la cultura obrera, migratòria i mediambiental. Altres idees que han sorgit és utilitzar-lo per fer-hi un casal per a la gent gran, un espai per a joves, pisos de protecció oficial o recuperar-ho l'antiga biblioteca que hi havia existit dècades enrere i que usaven els treballadors.

Projecte urbanístic que afavoreix el Banc Sabadell

El passat dijous diversos centenars de persones van manifestar-se al centre de Santa Coloma de Gramenet amb el lema «Salvem el barri vell». La mobilització l'encapçala la Plataforma Salvem la Ciutat Vella de Santa Coloma i compta amb el suport, entre d'altres, de Som Gramenet -el primer partit de l'oposició municipal- i ERC. El moviment rebutja el Pla Especial de Reforma Interior (PERI) Santa Coloma Ciutat Vella II, que contempla una remodelació profunda del casc antic de la ciutat del Barcelonès. L'aspecte més polèmic del projecte urbanístic, impulsat per l'Ajuntament que encapçala la socialista Núria Parlon, és la construcció d'un gratacel de tretze plantes que diverses entitats han batejat com a Cubics 2, recordant l'immoble que va ser l'emblema del cas Pretòria de corrupció urbanística.

El PERI afecta diversos immobles, entre els que hi ha una desena d'habitatges particulars, que seran enderrocats. N'hi ha que són centenaris i estan catalogats. Segons ha documentat a fons la Directa, el principal beneficiari de l'operació seria el Banc Sabadell, propietari dels terrenys on s'aixecarà el gratacel i que hauria jugat un paper clau en la reactivació del projecte. Més enllà de la manifestació, veïns de la ciutat s'han mobilitzat els darrers dies per intentar aturar l'enderroc d'immobles afectats pel PERI, com ara un edifici on hi havia la primera escola republicana del barri. Alguns dels veïns que vivien als habitatges afectats han estat reallotjats a d'altres pisos, però encara n'hi ha que hi viuen. La plataforma considera que el projecte és especulatiu i destrossa el poc que queda de la Santa Coloma antiga.