La transparència, element clau en l’adjudicació d’habitatge públic a Barcelona

L’accés a l’habitatge fa temps que esdevé una de les principals preocupacions de la ciutadania de Barcelona, d’aquí que el consistori de la Ciutat Comtal ja faci temps que hi treballa per tal d’augmentar el parc públic d’habitatge i, en conseqüència, garantir una llar digna i assequible per al gruix dels barcelonins i les barcelonines. Es tracta d’una missió que, en els darrers anys, l’Ajuntament de Barcelona ha articulat a través del Pla Viure, en el marc del qual l’any 2027 es lliuraran 3.000 habitatges protegits, 5.000 estaran en diferents fases de construcció i es mobilitzarà sòl per construir-ne 10.000 més. I és que, tal com anticipa el seu lema, “Prioritzem l’habitatge”, el pla s’aplicarà seguint tres eixos de treball: universalitzar el dret a l’habitatge; rehabilitar i millorar els habitatges des de criteris de sostenibilitat, accessibilitat i confort, i atendre la vulnerabilitat, el repte demogràfic i els estadis vitals.

El procediment per tal d’optar a un habitatge protegit a la ciutat de Barcelona es gestiona a través del Registre de sol·licitants, una eina que garanteix un ús eficient dels recursos públics i una gestió adequada del parc d’habitatges de protecció oficial, mitjançant un control públic eficaç en la seva adjudicació i transmissió. Es tracta d’un instrument que serveix, entre altres funcions, per proporcionar informació als usuaris sobre el parc d’habitatges protegits, promoure la transparència en la gestió i  constituir la base per a l’adjudicació dels habitatges de lloguer amb protecció oficial. Tot i aquest marc regulador, el qual dota el Pla Viure d’un sistema d’adjudicació equitatiu i just en el fons, i transparent i diàfan en la forma, sovint es posa en dubte l’objectivitat del procés, fent èmfasi en què els destinataris finals d’aquestes llars de protecció oficial sempre són col·lectius específics, quan no és així. I és que el Pla Viure treballa per construir un sistema d’adjudicació dissenyat per actuar i satisfer les necessitats, tan variades com complexes, del conjunt de la població.

 Quins són els principals rumors que circulen a l’entorn de l’habitatge públic?    

Per accedir a un habitatge de protecció oficial, cal que no superis els ingressos màxims establerts a l’Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya (IRSC), en la modalitat o les modalitats per a les quals s’opti en el moment de la sol·licitud (règim especial, règim general o règim concertat), sabent que s’entén per ingressos de la unitat de convivència la suma dels ingressos percebuts per totes les persones que la integren, un càlcul que es farà a partir de la declaració de la renda de les persones físiques. Has de saber tanmateix que, per tal d’optar a un lloguer assequible, la unitat de convivència ha de ser d’entre un i cinc membres, amb uns ingressos mínims de 16.000 euros (1 membre) a 20.000 euros (2-5 membres) i uns ingressos màxims inferiors a 5 vegades l’IRSC ponderat, és a dir, d’entre 62.279,47 € i 69.199,41 € segons el nombre de membres. Si el que vols és accedir a lloguer social, la unitat de convivència ha de comprendre entre dos i cinc membres i tenir uns ingressos mínims de 4.000 euros anuals i uns ingressos màxims inferiors a 1,8713 vegades l’IRSC, és a dir, entre 24.029,60 € i 25.898,57 €.

Els habitatges se sortegen entre les persones inscrites al Registre de sol·licitants d’acord amb les característiques indicades pels ciutadans en la seva sol·licitud i en funció dels requeriments que estableixi cada convocatòria de sorteig d’habitatges. El procés d’adjudicació recollit al Reglament del Registre de sol·licitants comença amb la publicació de l’anunci al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona i al diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Després de la publicació del llistat provisional d’admesos per a cada promoció i posterior període de 20 dies per a la presentació i resolució d’al·legacions, es publica el llistat definitiu d’admesos. Uns dies després, es comunica la data del sorteig i, un cop realitzat, es publica el llistat d’afavorits en el sorteig, als quals s’haurà de citar en el termini màxim de 15 dies hàbils. Aquests tindran 10 dies més per acreditar que continuen complint els requisits d’inscripció en el registre, el pas previ a l’adjudicació final de l’habitatge.

Per accedir a un habitatge de protecció oficial, el primer que has de fer és inscriure’t al Registre de sol·licitants. Per fer-ho, has de ser major d’edat o menor emancipat, tenir necessitat d’habitatge, estar empadronat a la ciutat de Barcelona des de fa almenys un any i tenir ingressos dins dels llindars establerts. D’altra banda, no has de disposar d’habitatge en propietat ni estar inclòs en les circumstàncies d’exclusió ni incapacitat per a obligacions contractuals.

L’accés a un habitatge digne i assequible es troba al centre de la política municipal, tal com reflexa el Pla Viure, en el marc del qual, entre juny de 2023 i desembre de 2024, ja s’havien lliurat 1.000 habitatges públics. L’any 2027, el consistori barceloní preveu l’entrega de 3.000 pisos més, que se sumaran als ja lliurats a través de projectes com l’H3 Bon Pastor, l’edifici de Casernes-J a Sant Andreu o Glòries. En paral·lel, la Ciutat Comtal compta avui dia amb gairebé 5.000 pisos en diferents fases de construcció, aquesta tardor s’ha adjudicat el primer concurs obert a promotors privats per a la construcció de 406 habitatges en règim de lloguer i durant el primer semestre de 2026 es preveu el lliurament de claus de la promoció Acer, 10, al barri de la Marina del Prat Vermell. Barcelona pretén disposar l’any 2027 d’un parc públic de 15.000 habitatges i garantir un ritme sostingut d’un miler d’habitatges protegits nous cada any.

Els habitatges de protecció oficial són habitatges assequibles per als grups de població amb dificultats per accedir a un habitatge en el mercat lliure, el preu de venda o de lloguer dels quals serà aquell fixat en la seva qualificació definitiva. A la ciutat de Barcelona es promouen habitatges de protecció oficial de fins a sis categories: els habitatges destinats a la venda; els habitatges en dret de superfície; els habitatges de lloguer en règim general per a 10 o 15 anys i el règim especial per a 25 anys; els habitatges de lloguer amb opció de compra; els habitatges dotacionals de lloguer per a persones grans i els habitatges dotacionals de lloguer per a joves. Val a dir que, tot i existir promocions destinades íntegrament per a joves i que el 30% dels habitatges de la resta de tipologies es reservin per a aquest col·lectiu, el ventall d’opcions per a la població de la resta d’estadis vitals és prou ampli per a què tothom trobi una llar.

Tal com recull l’article 18 del reglament del Registre de sol·licitants, titulat ‘Reserva per a contingents especials’, en totes les promocions d’habitatge públic es reservarà un mínim del 10% del nombre d’habitatges a aquells col·lectius amb dificultats d'emancipació o reinserció social, amb recursos limitats o que necessiten atenció especial per algun tipus de vulnerabilitat socioeconòmica que pot conduir-los a l'exclusió social. Per a les persones amb mobilitat reduïda es reserva un 3% del nombre d’habitatges de cadascuna de les promocions. Tenim exemples com el de la recent adjudicació de 16 habitatges amb protecció oficial de lloguer social de la promoció Illa Glòries, un dels quals estava reservat per a famílies monoparentals. A l’adjudicació de 113 habitatges amb protecció oficial de preu concertat amb transmissió del dret de superfície per un termini de 75 anys i de 72 habitatges amb protecció oficial de lloguer assequible en de la mateixa promoció, s’establia una reserva d’11 i 7 pisos, respectivament, per a famílies monoparentals.

L’Ajuntament de Barcelona fa un seguiment periòdic de les obligacions contractuals de les persones a les quals se’ls adjudica un habitatge públic i, en cas d’impagament, intervé analitzant la situació i donant la resposta més adient a cadascuna de les situacions. Si cal, els Serveis Socials també actuen. Des de l’Institut municipal de l’habitatge i la rehabilitació  es gestiona íntegrament la relació contractual vinculada a l’arrendament i s’executen els tràmits i les accions necessàries en funció de les situacions detectades o peticions vinculades a la relació contractual amb les persones usuàries. També s’atén i es fa seguiment en cas de conflicte, vulnerabilitat o dificultats del pagament de la renda de lloguer dels habitatges per afavorir la normalització de les situacions o derivar-les a recursos o ajuts públics. I és que, entre els deures de les persones usuàries d’aquests habitatges, també hi ha el d’atendre el pagament dels rebuts de lloguer.

Les promocions d’habitatge públic de Barcelona no només compten amb una qualitat arquitectònica excel·lent, sinó que prioritzen el disseny, l’accessibilitat, el confort i la sostenibilitat. Aquestes pràctiques a l’hora de construir habitatge protegit a Barcelona han rebut, els dos darrers anys, el reconeixement de dos premis estatals a la categoria d’edificació sostenible per a les promocions Veneçuela 96 i Pallars, 487.

Si, com exemple, repassem les característiques de la promoció de la Illa Glòries, veiem que els 60 pisos del bloc B compten amb ventilació creuada i llum natural, així com amb un disseny innovador que fa èmfasi en la seva relació amb els espais comuns (passeres, accessos pels patis i espais porxats en planta baixa) per tal de generar comunitat. En el disseny d’aquest bloc (i dels altres tres que conformen la promoció) s’ha apostat tanmateix per una estratègia ambiental basada en reducció del consum d’energia de calefacció i refrigeració per mitjà d’una envolupant amb una baixa demanda energètica i un sistema de climatització centralitzat d’alta eficiència, la inclusió de cobertes verdes per mitigar l’efecte illa de calor i la instal·lació de plaques fotovoltaiques a la coberta per la generació d’energia renovable que s’utilitza per la climatització centralitzada, a més de prestar una especial atenció a l’estudi detallat de l’impacte acústic de l’entorn. El mateix passa amb la promoció Germanetes, del carrer Viladomat. La coberta de l’edifici s’ha dissenyat seguint els criteris de recuperar els terrats dels edificis, proposant construir-hi un gran jardí pels usuaris dels 47 habitatges tutelats, destinats a gent gran. Per tal de protegir la insolació a les hores de més incidència durant l’estiu, el bloc disposa d’un umbracle al pati central mitjançant una pèrgola formada per a la instal·lació de plaques fotovoltaiques. Cal destacar que aquest bloc té una doble funció, en tant que alberga un casal de gent gran a la planta baixa i a l’altell, al qual s’accedeix a través del vestíbul de la planta baixa, a on també hi ha l’accés als 47 habitatges que dèiem abans, un d’ells adaptat per a persones amb mobilitat reduïda.