En transició cap a un consum d'aliments més local i ecològic?

La Covid-19 ha impactat en tots els àmbits de la vida quotidiana, també en la manera en la qual ens alimentem. L'actual crisi sanitària i econòmica ha posat sobre la taula els problemes ja existents en la producció i la distribució alimentàries, al mateix temps que ha sacsejat la consciència dels consumidors, cada vegada més preocupats per saber quin camí recorren els aliments que cada dia posen sobre la taula.

"L'estratègia multicanal, la diversificació de canals de comercialització i la intercooperació com a mecanisme de solidaritat entre productors ha possibilitat que molts d'ells continuessin amb la seva activitat durant el confinament", afirma Ana Correro, responsable de comunicació a la cooperativa Arran de Terra. Compartir les estructures de compra-venda, com per exemple el transport per al repartiment de productes, o eines digitals com les plataformes de pagament, ha estat clau per al sector. Els grups de consum i les botigues cooperativistes també han col·laborat en aquest sentit.

Més conscients i crítics

La reconversió a la qual s'han vist sotmesos els productors i els distribuïdors durant el confinament és per a molts el punt de partida d'un canvi de model en el consum alimentari. La relocalització de l'economia i el renfortiment de les xarxes de distribució ja existents en el territori són dos dels reptes més urgents. Però, ha augmentat de veritat el consum de productes ecològics i de proximitat? "La percepció general és que sí, sobretot entre consumidors que no formen part dels canals de militància o de consum organitzat", afirma Correro. Aquest interès respon, segons la tècnica, a diversos factors, entre ells la disponibilitat de les famílies per a dedicar-se a cuinar, la qual cosa els animava a comprar "més producte fresc i menys precuinats".

El "sobreesforç" del sector agroecològic ha quedat palès en la flexibilització i l'adaptació per part dels productors davant un repunt de consum inesperat i la patacada d'altres sectors, com el de la restauració i el dels menjadors escolars. En alguns casos, s'han augmentat les jornades laborals sense que per això la facturació es veiés incrementada. "Ara la reflexió de fons passa per saber com construir condicions laborals i de vida més sostenibles i respectuoses amb l'entorn", conclou Correro.

Canvi de dinàmiques

Per a Clara Ferrando, fundadora de Casa Mateu –una formatgeria situada a la petita localitat de Surp, al Pallars Sobirà–, el confinament ha fet que superés el rècord de vendes, especialment a particulars. Ferrando insisteix que va mantenir en tot moment el mateix "ritme productiu", ja que l'objectiu era no "deixar penjats" als ramaders als quals compra la llet amb la qual elabora els seus productes. "La població va prendre consciència que la llet i el formatge fresc s'espatllarien si no se'ls donava una sortida comercial", afegeix.

Una situació similar va experimentar la cooperativa La Rural de Collserola, fundada el 2014 al parc natural de la Serra de Collserola (Barcelona). El confinament va ser "un gran esglai, sobretot a l'inici", quan es van tancar les escoles públiques de Sant Cugat del Vallès amb les quals treballen, segons explica Alfred March, un dels socis fundadors de la Rural. No obstant això, passades les setmanes, veu amb un cert optimisme el que va passar, ja que el coronavirus els va ajudar a créixer molt en la venda directa al consumidor final. "Han estat dos mesos de molt de creixement, però també de molta feina i d'una certa improvisació", agrega.

Tant Ferrando com March han invertit temps i esforç en els seus respectius projectes per a així donar una resposta ajustada a l'auge de la demanda. "Espero que aquesta consciència de consumir productes de proximitat es mantingui en el temps", comenta Ferrando, qui està redissenyant la seva pàgina web per a facilitar als consumidors les compres en línia. Per part seva, March afirma que "estan preparats" per a un nou confinament, ja que han invertit més del 50% dels guanys en el propi projecte, amb l'objectiu de diversificar les vendes i tenir un pla B de cara a un possible rebrot del coronavirus.

Tornada als orígens

"Oferir veu a un col·lectiu que cada vegada demanda una relació més solidària i igualitària amb els productors, l'economia i el territori". Així defineix Joan Sucurrats l'existència d'Arrels, un projecte que ell mateix dirigeix juntament amb la cooperativa Som i la Unió de Pagesos de Catalunya, i que pretén convertir-se en un mercat online en xarxa que posi en contacte a productors i consumidors de tota Catalunya. "Arrels és un mercat virtual que incorpora l'estratègia dels mercats tradicionals i ancestrals", manté.

Sucurrats explica que el model de Arrels s'allunya completament del funcionament de les grans empreses o de marketplaces com Amazon. "Quan fas una compra i en poques hores la reps a casa, saps que el preu que estàs pagant no té en compte la cadena de distribució i, en molts casos, s'especula amb el preu final", comenta. És per això que Arrels treballa per a crear sinergies i col·laboracions amb altres iniciatives que ja estan en funcionament. Una de les possibilitats que es contemplen és la d'establir punts de recollida en llocs estratègics de la ciutat, una aposta que també comparteixen des d'Arran de Terra. "La nostra intenció no és competir amb altres projectes ja existents", afegeix Sucurrats.

Sota el lema "El mercat que torna", aquest "ecosistema", en paraules de Sucurrats, permetrà crear una comunitat de consumidors crítica i organitzada entorn d'un portal web, una revista trimestral i una ràdio que difondrà els millors continguts sobre la producció agroalimentària. Al tancament d'aquesta edició, el projecte compta amb 1.556 fundadors i més de 250 productors adherits. Entre ells, la formatgeria Casa Mateu. "Em va semblar que havia de col·laborar, no ho vaig dubtar ni un moment", afirma Clara Ferrando, entusiasta.