La trampa del Black Friday: preus inflats, rebaixes fictícies i una febre de compres que no s'atura

El Black Friday és a tocar, i mentre milions de consumidors es preparen per aprofitar les ofertes i omplir el carret de la compra, l'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) adverteix que la realitat és una altra: només un de cada tres productes s'abarateix de veritat durant aquesta campanya de rebaixes. En molts casos, els preus fins i tot pugen setmanes abans per simular un descompte que mai no ha existit.  

Malgrat aquests avisos, la febre per les rebaixes continua intacta. Una enquesta de l'OCU a 2.004 persones d'entre 18 i 74 anys revela que el 78% planeja aprofitar les ofertes i gastar una mitjana de 219 euros, més que els 201 euros previstos l'any passat. Entre els més decidits, un 17% calcula invertir 500 euros o més, mentre que un 19% no superarà els 100 euros. Els homes són qui més gasten, amb una mitjana de 326 euros, i els joves de 18 a 34 anys mostren més entusiasme, amb un 85% disposat a comprar.

La roba, el calçat i els complements són els productes més buscats aquest any de cara al Black Friday, i coincideixen amb les categories que més van pujar el mes passat, segons les dades de l'IPC. I, un any més, la via en línia continua sent la preferida —amb sis de cada deu usuaris que opten per aquesta modalitat—, on en alguns comerços les rebaixes s'avancen a les botigues físiques.

Els falsos descomptes  

Tanmateix, segons l'OCU, gairebé set de cada deu usuaris sospita que algunes botigues inflen els preus setmanes abans del Black Friday per després baixar-los, anul·lant el descompte real. A més, un 44% pensa que, encara que hi hagi oportunitats puntuals en algunes botigues durant aquesta campanya, la major part dels preus són els mateixos o fins i tot superiors. Malgrat això, el 65% opina que val la pena comprar, i el 55% aprofita l'ocasió per avançar les compres de Nadal.

L'organització fa anys que estudia els preus durant la campanya del Black Friday, i els resultats que ha anat recollint mostren un panorama desolador que xoca amb la publicitat de grans descomptes. L'any passat, va revisar més de 15.000 productes en 60 botigues en línia destacades en sectors com l'electrònica i els electrodomèstics, i només un 30% dels articles van presentar una rebaixa. Encara més cridaner és saber que el 43% dels productes va augmentar el seu preu respecte al mínim registrat en els mesos previs, mentre que el 27% restant va mantenir el mateix valor, sense cap tipus de rebaixa.

Però, ¿no és il·legal anunciar ofertes que mai no han estat reals? Sí, ho és. La normativa espanyola, a través de l'article 20.1 de la Llei 7/1996 d'Ordenació del Comerç Minorista, recull que sempre que s'anunciï una rebaixa, el "preu anterior" que es mostra ha de ser el preu més baix que aquell producte hagi tingut en els 30 dies previs a l'inici de l'oferta. Tot i això, l'OCU ha comprovat que nombrosos comerços passen per alt aquesta exigència i, en el seu lloc, calculen els suposats descomptes prenent com a base preus de referència discutibles, com el "preu de venda recomanat pel fabricant" (PVP), que en molts casos ni tan sols ha estat el preu real de venda a l'establiment.

Davant aquests moviments, el Ministeri de Consum ha anunciat la "major campanya" de monitoratge de preus per detectar falses rebaixes durant aquest Black Friday. A més d'investigar les promocions fraudulentes, el ministeri posarà el focus en "patrons foscos" com els preus per degoteig, una tècnica en què part del cost s'oculta a l'inici de la compra per després afegir càrrecs obligatoris; les tècniques de venda sota pressió que creen la falsa sensació d'urgència; els preus personalitzats basats en dades personals o les comparacions d'ofertes enganyoses.

Les petites empreses, les més perjudicades  

El Black Friday també es presenta al públic com un motor per al comerç. Tanmateix, els beneficis no arriben a totes les empreses. Un informe de la consultora NTT Data assegura que un terç de les companyies va créixer el 2023 durant la campanya, mentre que un 10% va patir caigudes significatives.

Les pimes són les més perjudicades, ja que la pressió per oferir grans descomptes, assumir costos logístics i competir amb grans plataformes converteix la campanya en una cursa desigual, que no totes poden sostenir.

De fet, aquesta campanya s'ha anat desinflant en el sector del comerç local, després de comprovar any rere any que, en molts casos, el cost real superava els possibles beneficis. Segons Comertia, l'Associació de l'Empresa Familiar de Retail a Catalunya, un terç dels associats ha decidit no formar part d'aquesta edició del Black Friday perquè no els compensava per la pèrdua de marges. La manca de pressupost i de personal especialitzat en digitalització són les principals barreres que afronten davant de les multinacionals, que acaparen tota la visibilitat en l'entorn en línia, la via més utilitzada per a aquestes rebaixes.

Aquesta consolidació digital també ha provocat que el Black Friday atregui cada vegada més els ciberdelinqüents. El 2024, Europa va concentrar el 44% de l'spam relacionat amb la campanya, i el 75% d'aquests missatges eren intents de phishing, segons NTT Data. La consultora destaca que els atacs s'han professionalitzat fins al punt que a la dark web es venen kits per menys de 50 euros que permeten clonar llocs web complets en qüestió de minuts. Els experts insten les empreses a reforçar la seguretat i recorden que amb les noves directives europees NIS2 i DORA, la ciberseguretat és obligatòria, i les empreses que no reforcin la seva protecció digital corren el risc de sancions.