"Tot va cap a les butxaques dels superrics": les lliçons per a l'esquerra de l'espot viral dels verds britànics

"Els lloguers pugen, les factures de l'aigua són cada vegada més cares, tens por d'obrir el proper rebut de la llum. Quan es va tornar tot tan luxós?", es pregunta el candidat del Partit Verd del Regne Unit, Zack Polanski, mentre recorre, ofegat, els carrers de Croydon, centre neuràlgic i comercial del sud de Londres. "Les ulleres són massa cares, fins i tot anar al dentista s'ajorna. (...) Aquest any no hi haurà vacances, nens", continua, mirant a càmera. Polanski accelera el pas a mesura que avança l'espot. Ho fa enfundat en un xandall gris fosc, mentre veu com "la desesperança s'instal·la" en el seu recorregut, una desesperança que el fa moure's "més ràpid" i suar cada vegada més. "Les famílies ens estem matant per generar riquesa, sense que res no torni a les nostres comunitats: tot va cap amunt, cap a les butxaques dels superrics". 

El vídeo no fa ni una setmana que és a Instagram o TikTok, però ha traspassat fronteres. Polanski ha acumulat desenes de milers de likes amb una campanya que posa la lluita de classes al centre del debat polític. El dirigent parla de "salaris estancats" i de "preus que no paren de pujar", critica que els "constructors" estiguin "fent cases en què mai no podrem viure". 

La precarietat és una constant durant els gairebé tres minuts que dura l'espot. El Regne Unit es lleva cada dia amb "infermeres que fan cua als bancs d'aliments" i se'n va a dormir amb pares i mares que no han pogut "passar temps" amb els seus fills. La culpa és del sistema. "Els polítics que escollim prefereixen servir els rics en lloc de servir-nos a nosaltres. I això és obscè", reivindica Polanski.

Com pot impactar aquesta campanya en els votants del Regne Unit? Què poden aprendre les esquerres d'altres països de l'estratègia del Partit Verd? Aquest tipus de discursos tenen recorregut a Espanya? 

El sistema electoral britànic és una barrera  

Zack Polanski va assumir les regnes dels verds britànics a l'octubre del 2025. El partit ecologista no ha parat de créixer des de la seva arribada, sobretot en nombre d'afiliats. I espera poder fer-ho també a les urnes, tenint en compte que el sistema electoral del Regne Unit no és com el d'Espanya. "Aquest espot marca una certa distància amb l'enfocament més tradicional de la formació, limitat gairebé exclusivament a la defensa del medi ambient, i posa el focus en les preocupacions quotidianes de la societat: la riquesa immerescuda, les desigualtats socials, la pujada dels preus i el deteriorament dels serveis públics", comença el professor de Comunicació Política Andrew Chadwick.

"La gran pregunta ara és si els verds podran traduir aquest èxit [a les xarxes socials] en una millora electoral en els propers comicis. El sistema britànic ha dificultat tradicionalment que els partits minoritaris puguin convertir els vots en escons a Westminster", continua l'investigador de la Universitat de Loughborough.

El mateix apunta el professor Darren Lilleker. "El sistema electoral de majoria simple fa que un partit necessiti concentrar els vots en una sola circumscripció geogràfica per guanyar escons. Els Liberal Demòcrates van aconseguir 72 seients amb el 12,2 % dels sufragis el 2024. Reform [l'extrema dreta] va obtenir cinc butaques amb un 14,3 %", recorda el coordinador del Centre de Recerca en Política Comparada i Mitjans de Comunicació de la Universitat de Bournemouth. El Partit Verd es va mantenir amb un diputat al parlament britànic entre el 2010 i el 2024.

Les últimes eleccions generals li van atorgar un "resultat històric", amb quatre escons a Westminster. Els sondejos apunten ara a un augment de sis punts en intenció de vot respecte a la convocatòria de fa dos anys, però "aquests percentatges rarament es corresponen" amb el repartiment final d'escons, insisteixen els experts consultats per Público. 

Polanski i la seva crida a combatre un "enemic comú"  

El líder dels verds parla en el seu espot de "persones que treballen a jornada completa" i tenen salaris amb què no aconsegueixen arribar a final de mes. Ho diu mentre corre, sua, pateix. Polanski demana revertir aquesta situació i posar els recursos en mans de qui els necessita: "Les cases [són] per viure. L'energia, per escalfar llars. I els rius, per a la natura", reivindica. Els més de dos mil comentaris que acumula a Instagram demostren que ha captat el malestar de tot un país i, sobretot, de les noves generacions.

"El Partit Verd té més força entre els votants joves i les dones amb nivells d'educació superior que no són propietàries d'habitatge. Polanski aborda en l'espot moltes de les preocupacions que tenen aquests grups respecte del seu futur, els diu que possiblement tindran menys oportunitats que les generacions anteriors", precisa Darren Lilleker. "Els verds dibuixen un enemic elitista comú i emmarquen les seves polítiques com una resposta a les inquietuds econòmiques de l'electorat", afegeix.

Aquesta és "sens dubte" una altra de les claus de la campanya de Polanski, almenys així ho veu Javier Carbonell, sotsdirector del think tank Future Policy Lab. "Les esquerres han de tornar a parlar de temes econòmics, com han fet aquí els verds. Això és una cosa que en els últims anys havien abandonat [els partits progressistes] per centrar-se en la batalla cultural. I és un error, perquè els temes culturals comencen a tenir cada vegada més èxit entre les formacions conservadores: ho veiem amb el feminisme, les postures migratòries, els debats de defensa...", lamenta també l'analista polític del European Policy Centre.

"El vot antiestablishment se l'està enduent en general l'extrema dreta. Les esquerres han de tornar a parlar d'economia tota l'estona per posar-hi fre; parlar de la inflació, dels preus de l'habitatge, de l'enfrontament de classes", insisteix Javier Carbonell.

Zohran Mamdani va arribar a l'alcaldia de Nova York amb un discurs a mig camí entre la defensa de les persones migrants —assenyalades i criminalitzades pel Govern de Trump— i la protecció de les famílies treballadores. Jean-Luc Mélenchon va fer campanya defensant que "el problema són els rics, no els àrabs". I Die Linke també va donar la sorpresa a Alemanya, atès que "els països europeus estan cada vegada més escorats a la dreta, és a dir, han virat cap al conservadorisme". Quin és l'escenari a Espanya? Qui pot capitalitzar aquest tipus de discursos? 

L'esquerra espanyola, part de l'establishment?  

Els interlocutors consultats per aquest diari coincideixen a definir el pla de les esquerres per abanderar el debat econòmic com una "cursa de fons", però insisteixen en la seva utilitat. "Les preocupacions materials i quotidianes són importants per a bona part de l'electorat britànic, igual que passa en altres països", recalca Andrew Chadwick. Espanya té les seves particularitats. I no pas perquè la cistella de la compra, la conciliació i els preus de l'habitatge no siguin un problema.

"L'esquerra alternativa fa sis anys que és al Consell de Ministres. Als ulls dels seus votants, els líders d'aquests partits [Podem i Sumar] es converteixen ràpidament en establishment. L'estratègia dels Verds és, per tant, difícil de reproduir a curt termini", considera Javier Carbonell. El fet que sigui complicada d'aterrar ara mateix no vol dir que no es pugui recuperar en el futur. "Això pot canviar quan governi la dreta i l'extrema dreta. Sumar possiblement girarà el seu discurs un cop surti del Govern i passi a la confrontació, com està fent ara Podem. Tots dos partits poden capitalitzar aquesta estratègia a llarg termini", conclou el sotsdirector de Future Policy Lab.