Torna el totxo després de la DANA: ¿No hem après la lliçó?

El març de 2017, una representació d'alcaldies i governs municipals de l'Horta Sud es reunia amb l'aleshores consellera de Territori, María José Salvador, per rebutjar una recent modificació —aprovada el desembre anterior— per part del Ministeri d'Interior del Reglament del Domini Públic Hidràulic, que declarava la major part del sòl de la comarca com a inundable.

En aquell moment, el Govern de la Generalitat estava format pel PSOE i Compromís —la consellera del ram era socialista—, i quasi tots els governs municipals de la comarca estaven també en mans de l'esquerra —només Alfafar estava (i continua estant) governat pel PP—, mentre que a Madrid governava encara Mariano Rajoy i el PP. La paradoxa era que, en aquell context, foren governs locals majoritàriament d'esquerres (PSOE i també Compromís) els qui denunciaren les limitacions per a l'urbanisme que implicava una norma restrictiva d'un govern de dretes.

Encara que hi havia més factors implicats —també es criticava, per exemple, un conflicte de competències amb el Patricova, la norma autonòmica respecte al risc d'inundacions—, després de la DANA d'octubre de 2024, aquella espècie de cimera d'alcaldies de l'Horta Sud no sembla haver envellit massa bé.

L'alcalde d'Alfafar, aleshores i ara, Juan Ramón Adsuara (PP), denunciava, per exemple, que la modificació del ministeri declarava com a inundable el 94% del terme municipal. Segons el mapa de la inundació elaborat per la Universitat de València, la barrancada cobrí també el 6% restant, fins a arribar al 100%. Vuit anys després d'aquell acte i quasi un any després de la DANA, la pregunta de si s'ha aprés la lliçó a l'Horta Sud i a l'àrea metropolitana de València en general no sembla tenir una resposta optimista.

Torna el totxo

La setmana passada, en la presentació de l'Informe de l'habitatge a la província de València de Cambra València, un dels seus autors, Alejandro Escribano, qui fora arquitecte municipal de València entre 1981 i 1991 i autor del Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU) de 1989 —encara vigent—, plantejava diverses mesures que, al seu parer, podrien resoldre el problema d'habitatge que tensiona els preus a la ciutat.

La recepta no era precisament nova: més construcció. Però sí que ho era, en certa mesura, el focus: l'àrea metropolitana. Escribano i la resta de la comissió de Cambra València calculaven en 133.000 les vivendes noves necessàries per atendre la demanda el 2030, però advertien que el terme municipal de València ja no dona més de si. Segons ell, encara hi ha espai per a 8.000 vivendes més al Parc Central o en els PAI de Benimaclet i el Grau. Ara bé, no aprofundí en el fet que tots aquests projectes d'expansió urbanística tenen l'oposició d'entitats ecologistes i veïnals.

Objectiu: àrea metropolitana

L'àrea metropolitana és, per tant, la nova frontera de la Gran València. Per a Escribano, hi ha dues zones prioritàries: cap a Torrent, probablement a l'horta del Safranar, un àmbit on fa dècades que es parla d'urbanitzar, i cap a Paterna, en el paratge de Les Moles, una de les poques zones encara sense urbanitzar i on estava previst el macrocentre comercial Puerto Mediterráneo, tombat pel govern progressista anterior.

Cal tindre en compte que Torrent i Paterna són, respectivament, la primera i la segona ciutat de l'àrea metropolitana, amb quasi 90.000 i 75.000 habitants. Representen, per tant, àrees ja saturades on l'expansió de València tindria una forta afectació sobre l'horta i paratges naturals.

Turianova: el cinquè centre comercial a cinc minuts

Un altre projecte que ha agafat embranzida és el de Turianova, un nou barri al sud de València, prop del nou hospital La Fe, en l'antiga horta de Malilla. Als edificis residencials ja fets i als que vindran, s'afegirà un centre comercial de 93.000 m².

Aquest serà el cinqué centre comercial en un radi on, en cinc minuts de cotxe, es pot arribar a cadascun d'ells: El Saler i l'avinguda de França (prop de la Ciutat de les Arts i les Ciències), MN4 d'Alfafar —que es va inundar durant la DANA— i Gran Túria, a l'altura de Xirivella. València és de les ciutats europees amb més centres comercials per habitant.

Turianova s'ubica al costat del Pla Sud, és a dir, el nou llit del riu Túria, que va ser desviat per fora de la ciutat després de la riuada catastròfica de 1957, però, això sí, en la seua vessant nord. El projecte va ser dissenyat de tal manera que, en cas de desbordament, abocara les seues aigües cap al sud. No va ser aquest el problema durant la DANA, ja que el Pla Sud no es va desbordar, perquè la riuada no va ser del Túria, sinó que les aigües baixaven més al sud, pel barranc de Torrent. Ara bé, el Pla Sud sí que tingué un efecte pantalla que agreujà la destrucció en els pobles que queden en la seua vessant sud, com les pedanies de la Torre o Castellar-l'Oliveral, així com els municipis d'Alfafar, Massanassa, Catarroja, etc. El Pla Sud exercí de barrera i canalitzà l'aigua cap a estos pobles.

Massanassa i Alfafar: construir en zona inundable

Precisament a Massanassa, Acció Ecologista Agró denuncia que l'Ajuntament, governat pel PP, vol tirar avant un projecte urbanístic a la zona nord-oest, amb vivendes, col·legi i parc. El PGOU municipal de 1989 ja ho preveia. Ara bé, els ecologistes denuncien que se situen en zona inundable i que no tenen en compte el nou escenari postDANA. De fet, els terrenys s'ubiquen al costat del barranc de Torrent i, en ells, l'aigua va arribar a una altura de 0,6 metres.

Per a AE-Agró, l'alternativa passaria per crear un anell verd en la zona del Parc Alcosa —una de les més afectades per la DANA, ja que es va construir durant els anys del desenvolupisme entre les antigues séquies de Favara i d'Orba— que unira Massanassa i Alfafar. D'aquesta manera, respectant les zones d'horta encara existents i renaturalitzant espais, es podrien moderar els efectes de les riuades, gràcies al seu efecte de drenatge natural.

Un altre dels projectes urbanístics en la zona que suscita el rebuig contundent d'AE-Agró es troba en el terme municipal d'Alfafar: el PAI de la Font Baixa. En el seu disseny original, preveu construir 36 torres d'entre huit i deu altures que sumarien unes 1.200 vivendes.

Ara bé, el PAI de la Font Baixa suposaria urbanitzar 140.000 m² d'horta, precisament la poca que queda entre el nucli urbà d'Alfafar i Llocnou de la Corona cap al centre comercial MN4. Aquesta terreny agrícola, de fet, ajudà a mitigar la inundació durant la DANA. També en zona inundable, però en la zona oest de la comarca, se situa el projecte de parc comarcal d'innovació de El Pont dels Cavalls, en el terme municipal d'Aldaia. De fet, el mateix nom de la partida en què s'ubica dona una pista clau d'això: el pont es diu així perquè salva el barranc dels Cavalls, que és la denominació que pren en aquest tram la luctuosament famosa rambla de Poio.

Més horta i menys totxo

El Govern de Carlos Mazón assenyalà la llei de protecció de l'horta de l'anterior Govern progressista de la Generalitat com a responsable de les inundacions provocades per la DANA, ja que, segons la seua argumentació, hauria impedit realitzar actuacions de canalització dels barrancs necessàries. De fet, una de les primeres accions postDANA del Consell del PP ha sigut eliminar les restriccions a la construcció en terrenys d'horta anteriorment protegits.

L'arquitecta i urbanista Rosa Pardo, que va estar al càrrec de la Direcció General de Política Territorial i Paisatge durant l'última legislatura del Govern de coalició en la Generalitat entre PSOE, Compromís i Unides Podem, no compartix el diagnòstic de Mazón i el PP. De cap manera.

Ans al contrari: Pardo apunta que, precisament, un dels factors que van agreujar la violència de la barrancada provocada per la DANA d'octubre de 2024 va ser que una gran part del sòl de la comarca de l'Horta Sud està segellat i impermeabilitzat enfront de les inundacions. És a dir, la transformació de l'horta en asfalt ha suposat que, allà on abans la terra drenava i absorbia naturalment l'aigua, ara es canalitza.

I, així mateix, culpar la llei de protecció de l'horta d'impedir actuacions de canalització de barrancs seria, simplement, una falsedat.

En este sentit, per a Pardo, més que més totxo, el que la comarca necessita és recuperar la connexió amb les seues zones naturals. Pardo proposa canviar el punt de vista i que s'articule una xarxa de parcs naturals metropolitans, connectada i vertebrada amb transport públic, que done resposta al mandat rector de la llei d'ordenació del territori valenciana vigent, que marca les infraestructures verdes com els sistemes territorials bàsics.

Aquesta xarxa s'emmarcaria, així mateix, en un nou concepte d'un pla metropolità que integre l'àrea funcional de València i que englobe els 92 municipis que la conformen. És a dir, per a Pardo, la DANA "ha posat de manifest la necessitat de la planificació supramunicipal", però, a diferència de la filosofia que emana del document de la Cambra de València, "que siga el verd el que vertebre els pobles de l'àrea metropolitana i no només el totxo i l'asfalt".