L'any 2024, el més càlid d'Europa des que es tenen registres i marcat per la devastadora DANA del País Valencià

El 2024 va ser un any rècord per al clima europeu. Segons l’informe Estat europeu del clima de Copernicus, el darrer any va ser el més càlid al Vell Continent des que es tenen registres. Aquesta tendència d’escalfament va anar acompanyada per una escalada de fenòmens meteorològics extrems, especialment greus a la conca mediterrània, entre els quals destaca la devastadora DANA del País Valencià, que va deixar 227 morts i milers de persones rescatades. 

Les pèrdues econòmiques superen els 16.500 milions d’euros, entre infraestructures afectades, habitatges inundats i danys agrícoles. En 24 hores, es van registrar 771,8 mm a Turís Mas de Calabarra, la segona xifra més alta registrada a Espanya. L'aigua va fer desbordar els rius Túria, Cabriol i Magre, que van arrossegar tot al seu pas fins a arribar als municipis costaners.

Segons Florence Rabier, directora general del Centre Europeu de Prediccions Meteorològiques, gairebé un terç de la xarxa fluvial europea va superar el llindar d’inundació extrema el 2024, i l’estrès tèrmic continua augmentant a tot el continent, fet que posa de manifest “la importància de reforçar la resiliència davant el canvi climàtic.”

L’informe ha conclòs que l’any 2024 reforça la tendència d’escalfament observada des del segle XXI, amb un increment dels fenòmens extrems com les inundacions, les onades de calor i els incendis forestals. Aquests impactes no només suposen una amenaça per al medi ambient, sinó que tenen conseqüències humanes i econòmiques cada cop més greus.

La Unió Europea alerta que cal adaptar les infraestructures, revisar els protocols de protecció civil i avançar en la mitigació del canvi climàtic si es volen evitar escenaris futurs encara més dramàtics.

Un any d’inundacions arreu d’Europa

L'episodi valencià és només un exemple d’un patró que es va repetir al llarg del 2024 a gran part del continent. El gener, la tempesta Henk va causar greus inundacions a Anglaterra, Gal·les i el nord de França. Al febrer, el nord d’Espanya també va patir les conseqüències de pluges persistents. França, Alemanya, Bèlgica i els Països Baixos van registrar diversos episodis d’inundacions al maig, mentre que al juny el sud d’Alemanya i Suïssa es van veure afectats per crescudes de rius i despreniments.

Al setembre, la tempesta Boris va esdevenir una de les més destructives mai registrades, afectant vuit països d’Europa central i Oriental. A Bòsnia i Hercegovina, les pluges van provocar la pitjor inundació des de 2014. Tot plegat evidencia una intensificació de la freqüència i gravetat dels fenòmens hidrometeorologies a causa del canvi climàtic.

Temperatures rècord i contrastos climàtics

Segons l’informe, el 2024 no només va ser l’any més càlid per a Europa, sinó que el 85% del territori va registrar temperatures molt superiors a la mitjana climàtica. L’anomalia positiva més accentuada (entre 2 i 3 °C per sobre de la mitjana) es va localitzar a l’Europa de l’Est, sud-est i parts del sud de la península Ibèrica.

El nombre de nits tropicals (temperatures mínimes superiors a 20 °C) també es va disparar en regions com Grècia, Itàlia i el sud-est europeu, amb increments de fins a 55 nits respecte a la mitjana. No obstant això, algunes àrees del sud d’Espanya i Portugal van registrar lleugeres disminucions. Les onades de calor extrema, amb temperatures percebudes superiors als 46 °C, van ser puntuals però van afectar zones del sud i est de la península Ibèrica, Azerbaidjan i Turquia.

Alt risc d’incendis i contrastos de precipitació

La temporada d’incendis va ser més llarga de l’habitual, amb risc elevat especialment al setembre a Portugal i Espanya per la combinació de sequera i vents forts. Tot i així, el nombre d’incendis no va ser excepcional. Al juny i agost, el sud-est europeu també va registrar condicions propícies per al foc per culpa de les altes temperatures.

El 2024 també va destacar per un fort contrast est-oest en termes de precipitació. Mentre Europa Occidental (especialment des d’Espanya fins a Fennoscàndia) va viure un dels deu anys més plujosos des de 1950, l’est d’Europa va registrar menys precipitació i una durada de sol molt superior a la mitjana. Alemanya va quedar al centre d’aquest contrast, evidenciant la desigual distribució dels efectes climàtics al continent.