Torna el BMP, la gran 'festa' del negoci immobiliari

El primer semestre d'enguany el preu mitjà de l'habitatge de lloguer a l'Estat espanyol ha augmentat un 15%, amb Barcelona i Madrid com a ciutats més cares. Segons l'Institut Nacional d'Estadística (INE), el preu de l'habitatge de compra ha crescut gairebé un 7% durant el segon trimestre del 2018, acumulant ja més de quatre anys d'encariments consecutius. Durant el 2017 va tancar-se la compravenda de 460.000 pisos arreu d'Espanya, la xifra més alta des del 2008. Tot aquest reguitzell de dades posa de manifest que el sector immobiliari torna a viure un bon moment. El negoci del totxo funciona, sobretot per alguns que acumulen beneficis astronòmics, mentre que l'accés a un habitatge digne sembla cada cop més complicat per a un gruix important de la població, que no pot afrontar els preus d'un mercat desbocat. Amb aquest context de fons, dijous arrenca una nova edició del Barcelona Meeting Point (BMP), la principal fira immobiliària de l'Estat espanyol.

El BMP, que se celebra a la Fira de Barcelona i s'allargarà fins diumenge, està organitzat pel Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB), l'entitat formada per l'Ajuntament de Barcelona i el govern espanyol, si bé a la pràctica és l'administració estatal qui n'ostenta el control. El president del saló és Pere Navarro, exprimer secretari del PSC i delegat especial del CZFB des del juliol, quan va nomenar-lo l'executiu de Pedro Sánchez. Durant la presentació del BMP, Navarro va manifestar que l'actual edició "serà el punt de trobada on es produeixi un diàleg entre totes les parts implicades per buscar solucions per garantir el dret a l'habitatge que tenim tots els ciutadans". Per a ell, la resposta al problema ha de ser a través de la "col·laboració público-privada".

Però segur que hi són "totes les parts implicades"? Tradicionalment, i especialment durant els anys de la bombolla immobiliària, el BMP ha estat un certamen centrat en alimentar el negoci del totxo, amb la presència de nombrosos protagonistes de l'eterna especulació que ha caracteritzat el sector. En canvi, mai hi han tingut espai actors que advoquen per altres formes d'accedir a un llar, allunyades del negoci tradicional i de les altes rendibilitats. I més enllà que els comunicats oficials del certamen usin constantment termes com "sostenible" o "innovació" la realitat és que això no ha canviat. Només cal mirar qui hi assisteix i quines xerrades s'hi han organitzat. I fixar-se en les absències.

El Sindicat de Llogateres i Llogaters, la PAH, l'Observatori DESC o Sostre Cívic -entitat que promou l'habitatge cooperatiu en règim de cessió d'ús- són només alguns dels actors fonamentals en la defensa del dret a l'habitatge o que aposten per noves modalitats d'accedir-hi que no tenen presència al sector. En canvi, sí que hi tenen espai promotores i immobiliàries tradicionals; les societats anònimes cotitzades d'inversió immobiliària, les socimi que han proliferat des del 2013 atretes per generosos avantatges fiscals i que acumulen milers i milers d'immobles de lloguer; grans fons d'inversió (o voltors) internacionals; o enormes portals com Fotocasa o Alquilovers.

Divendres, per exemple, s'hi celebra una xerrada sobre "residencial en lloguer", que introdueix l'exalcalde de Barcelona i ministre en l'era de Zapatero, Joan Clos i antic director executiu d'UN-Habitat, l'agència de l''ONU dedicada als assentaments urbans. Els ponents són el conseller delegat de Renta Corporación, una immobiliària; el d'Anticipa, filial de Blackstone, el principal fons voltor del planeta; i el director d'Azora, una societat dedicada a la gestió d'actius immobiliaris. Qüestions com la creixent necessitat, i demanda, d'una regulació pública del preu dels lloguers queden fora d'una agenda centrada en explicar estratègies per augmentar o mantenir sucoses rendibilitats per als inversors. Una altra xerrada que mostra què prioritza el BMP és "Estratègies d'inversió: els diferents perfils de capital en el mercat espanyol", que es fa dijous a la tarda i que, segons el programa, abordarà qüestions com les "expectatives sobre els nivells de rendiment i lloguer", amb la presència de ponents de private equity, les gestores d'inversió, els inversors d'institucionals, els fons de pensions o les empreses cotitzades, com les socimi.

Entre els ponents que participen al simposi associat a la fira hi ha consellers delegats o alts directius d'empreses com Allianz, Deloitte -una de les big four de la consultoria internacional-, Google, Mapfre, IESE, Metrovacesa, les filials immobiliàries de Caixabank (Servihabitat) i Banc Sabadell (Solvia), Blackstone -que ja és el principal propietari de cases a l'Estat, amb més de 30.000 immobles- o Neinor Homes, que ha posat el crit el cel davant la intenció de nombrosos ajuntaments catalans de fixar per llei l'obligatorietat de destinar el 30% d'una promoció immobiliària a habitatge social. Directament, la companyia ha dit que no comprarà sòl als municipis que fixin aquesta normativa. Als estands, a banda de tots aquests, també hi tindran presència immobiliàries com Amat, Forcadell, La Llave de Oro, una promotora com Núñez i Navarro o Marina d'Or, l'enorme companyia valenciana, a banda d'administracions públiques com la Generalitat o l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), o la Sareb o banc dolent, parcialment controlada per l'Estat.

Caixabank, Servihabitat i Building Center són els patrocinadors principals de la fira, que compta amb 280 empreses participants provinents de 21 països i aspira a rebre més de 30.000 visitants. Altres patrocinadors són Fotocasa, Anticipa, Neinor Homes o Engel & Völkers. En resum, malgrat les paraules de Pere Navarro el BMP no fomenta un diàleg «entre totes les parts», sinó que bàsicament el negoci immobiliari a gran escala. Ras i curt.