Entrevista a Jordi Jordan"Tenim la imatge de ciutat de dretes, però en els últims vuit anys les forces progressistes érem i som majoria"

El Govern de Jordi Jordan (Tortosa, 1983) és el segon executiu estrictament d'esquerres a Tortosa (Baix Ebre) des de la Transició. Abans d'ell, només Joan Sabaté (PSC) havia governat amb ERC i ICV en un segon mandat marcat per la inestabilitat política (2003-2007). Procedent dels Joves Ecosocialistes i diputat d'En Comú Podem en la passada legislatura, Jordan representa la coalició Movem Tortosa-PSC, que va obtenir set regidors en les darreres eleccions municipals del 2023 i va pactar amb ERC (tres regidors) i la CUP (un regidor) per sumar majoria i fer el sorpasso a Junts (10 regidors).

L'actual batlle va arribar a un acord amb la resta de forces progressistes per evitar que la juntaire Meritxell Roigé revalidés el càrrec. Feia 16 anys que l'espai convergent governava a la capital de les Terres de l'Ebre, malgrat que des del 2015 les esquerres apleguessin més escons. Fruit del pacte entre Movem Tortosa-PSC i ERC, Jordan cedirà el relleu a la republicana Mar Lleixà a finals de 2025 perquè completi el mandat.

Entrevistem Jordan un cop travessat l'equador de la legislatura per fer balanç de les polítiques executades i per aprofundir en qüestions polèmiques que s'arrosseguen des de fa dècades: el monument franquista de l'Ebre, el transvasament del riu, la sobreexplotació energètica i el desequilibri territorial. No obstant això, també parlem de futur, és a dir, de finançament municipal, habitatge, promoció del patrimoni històric, creació de llocs de treball i preservació de la riquesa natural.

Ara que ja hem traspassat l'equador de la legislatura i que només li queden uns mesos abans de cedir el relleu a la republicana Mar Lleixà, quin balanç fa del seu mandat al capdavant de l'Ajuntament?

Faig un balanç positiu. Hem tirat endavant molts projectes, com per exemple la construcció de les dues primeres llars d'infants públiques a Tortosa, les obres de millora i ampliació de l'auditori Felip Pedrell, l'arribada de noves empreses o el circuit verd de les fortificacions i les muralles. Estem treballant en molts projectes que aviat donaran fruit.

Des del punt de vista polític, hem aprovat dos pressupostos. Aquest fet és important perquè no tots els ajuntaments poden dir el mateix. Hi ha diversitat política, però també hi ha una bona entesa entre les diverses forces, també amb la CUP, amb qui tenim un acord d'estabilitat, tot i que està a l'oposició. Alhora, estem fent una aposta per la participació ciutadana, més enllà de les decisions polítiques, per diversos projectes.

Voldria incidir en aquesta qüestió. Tenint en compte que l'accés a l'alcaldia va ser possible gràcies al suport d'ERC i la CUP, fins a quin punt aquesta configuració ha limitat o condicionat l'acció de Govern?

Més enllà del canvi d'alcaldia —que evidentment es produirà perquè forma part de l'acord i perquè hi ha molt bona relació entre Movem Tortosa, Partit Socialista i ERC—, l'important és que hem aprovat polítiques i hem traçat un full de ruta municipal. Ja s'han començat o executat més del 60% de les prop de 400 actuacions previstes. Al desembre, continuaré sent primer tinent d'alcalde i continuaré tenint set regidors dels deu que formen part del Govern. Totes les decisions es prenen de manera col·lectiva i, per tant, no hi haurà canvis en relació amb les polítiques.

A l'inici del mandat va expressar que el traspàs d'informació amb l'anterior Govern de Junts no havia estat fàcil i que s'havien trobat entrebancs importants, com ara l'esborrament de correus de l'alcaldia. Com valora ara aquell inici i com ha condicionat la seva feina?

Vist amb perspectiva, ho valoro com un fet lamentable. Van esborrar tots els correus d'alcaldia dels últims 16 anys. Tenim una oposició totalment destructiva. Junts vol paralitzar l'Ajuntament amb peticions continuades d'informació. No fan cap tipus d'aportació i ho critiquen absolutament tot. Jo crec que s'equivoquen perquè ni el seu mateix electorat ho comparteix. El traspàs va ser molt difícil, va durar 10 minuts. Ho van fer perquè tocava i van marxar dient que tenien pressa. Demostra el tarannà antidemocràtic d'unes persones que es pensaven que la ciutat era seva. En els darrers vuit anys hem tingut majories d'esquerres, però sempre han trencat la possibilitat de fer pactes.

L'oposició municipal de Junts és totalment destructiva; ho critiquen tot

El seu ha estat el segon Govern municipal estrictament d'esquerres a Tortosa des de la Transició. Abans que vostè, només Joan Sabaté (PSC) va governar amb ERC i ICV en la seva segona legislatura (2003-2007). En una ciutat on històricament ha manat la dreta, com ha estat la governança? Com s'ha percebut el canvi per part de la ciutadania?

És cert que històricament ha governat la dreta, però en els últims vuit anys les forces progressistes érem i som majoria. Ara tenim 11 regidors d'esquerres; en el mandat anterior, 13; i el 2015, 12. També passa en les eleccions generals o les catalanes. Tenim aquesta imatge de ciutat de dretes, però, al final, els números demostren que hi ha més votants progressistes. El que passa és que la dreta sempre ha impedit un canvi de Govern. Junts va pactar primer amb ERC i després amb el PSC, impossibilitant que Movem accedís a l'alcaldia quan ja ho podria haver fet des del 2015.

Històricament ha governat la dreta, però en els últims vuit anys les forces progressistes érem i som majoria

Estem governant tranquils, per a tothom, no fem distincions segons els ciutadans que tenim davant, cosa que abans sí que passava. Tenim una bona relació amb tots els sectors de la ciutat, hagin votat a qui hagin votat. Estem tirant endavant polítiques per afavorir a la majoria de la població.

El cas de presumpta corrupció municipal vinculat a la consultora Efial i a l'empresa pública GUMSTA, presidida per l'exalcaldessa de Junts Meritxell Roigé, va planar durant la campanya de les municipals del 28-M. Movem Tortosa es va comprometre a arribar al fons de la qüestió i a exigir responsabilitats. Quins passos ha fet l'Ajuntament per aclarir aquest assumpte? En quin punt es troba?

Una de les primeres coses que vam fer quan vam arribar al Govern va ser personar-nos com a acusació a l'Audiència Nacional, que és on s'està jutjant. En el cas de Tortosa, hi havia una afectació d'un milió d'euros. Meritxell Roigé podria haver estat imputada si l'anterior Ajuntament s'hagués personat en contra. No es va fer perquè no interessava. Roigé deia que no era important. Ara estem a l'espera d'aquest procés i hem de pensar en els interessos dels tortosins i tortosines.

A banda, també hi havia un presumpte cas de corrupció a l'Hospital de la Santa Creu de Jesús que ja vam denunciar en el seu moment i esperem que es produeixi algun judici al respecte. A més, recentment també hem trobat irregularitats en l'adjudicació d'unes obres a l'antiga fàbrica SAMO, que és un equipament cultural que es va obrir abans de les eleccions municipals. L'espai es va inaugurar un dia abans que s'hagués adjudicat l'obra.

Estan a l'espera, per tant.

Exacte. Hem de veure com evolucionen aquests procediments judicials.

La reforma del finançament municipal fa anys que està encallada. Fins a quin punt considera que és urgent per fer realitat la transformació de Tortosa que proposaven?

És una qüestió molt necessària. Els ajuntaments no tenim prou recursos i som l'administració més propera a la ciutadania, que ens reclama polítiques i actuacions. Com a alcalde, demano, tant a Catalunya com a l'Estat, que s'augmenti el finançament per executar tot allò que necessitem. També estem limitats en relació amb el personal, per totes les lleis que es van aprovar en el seu moment.

L'ha condicionat a l'hora de desenvolupar el projecte de ciutat.

Sí, a nosaltres i a tots. És cert que tenim molts recursos extraordinaris, com les subvencions. Les llars d'infants es poden fer gràcies a fons europeus. La qüestió seria dotar l'Ajuntament d'un finançament més adequat des del primer dia per a poder tirar endavant les polítiques necessàries.

Quines són les prioritats del Govern municipal en matèria d'habitatge?

Ara mateix estem construint la primera promoció d'habitatge públic en 20 anys; Convergència no ha fet res en tot aquest temps. És un projecte de prop de quatre milions, que farem amb dret de superfície, també per primera vegada a Tortosa, amb la col·laboració d'una fundació del Tercer Sector. També destinarem molts recursos econòmics al barri del Castell, que és el més degradat del nucli antic. Ho fem allà com un símbol de regeneració d'aquest espai.

Estem construint la primera promoció d'habitatge públic en 20 anys; Convergència no ha fet res en tot aquest temps

Paral·lelament, hem signat convenis amb cooperatives d'habitatge per rehabilitar diversos immobles. Estem parlant de més de vint habitatges per any. I, d'altra banda, per primera vegada hem iniciat partides pressupostàries per rehabilitar habitatges de propietat municipal al nucli antic que estan en ruïna. La gran oportunitat és la Llei de Barris, on volem presentar un projecte de 25 milions per rehabilitar els barris antics. Tenim moltes accions en marxa a través de diferents fórmules.

És una proposta molt ambiciosa.

Les obres al barri del Castell ja estan pressupostades i començaran aquest any. Seran una realitat. També hem fixat una partida de 300.000 euros per a la rehabilitació de la propietat municipal i hem encarregat a un arquitecte un primer edifici al costat de la Catedral. Els convenis amb les cooperatives estan signats i els solars per a la construcció dels 50.000 habitatges de la Generalitat ja estan cedits. No són promeses, són projectes que estan pressupostats o en marxa.

Parlem del monument franquista al riu Ebre. El cas ha arribat al Tribunal Suprem, que ha de decidir si l'elimina del Catàleg d’Edificis i Conjunts Urbans i Rurals de Caràcter Històric, Artístic i Ambiental, fet que facilitaria la seva retirada. Tenen alguna informació sobre quan podria haver-hi una resolució? Si s'aprova la descatalogació, quin és el següent pas?

La informació que tenim és que dues entitats d'extrema dreta van denunciar a la Generalitat, concretament al Departament de Territori, per aquesta descatalogació que es va aprovar en el mandat anterior. Es van desestimar les denúncies i ens consta que com a mínim una de les dues entitats ha al·legat i, per tant, estem pendents de quina és la resposta definitiva per part de la justícia. Quan hi hagi una resolució, sabrem si s'acaba retirant o no per part de la Generalitat.

Però què passaria en el cas que s'aprovés la descatalogació?

La Generalitat seria la que continuaria el projecte de la retirada, tornant a licitar, que és el que va estar a punt de fer fa quatre anys, però que es va aturar per la judicialització. I, si no s'aprovés, l'altra via que s'ha obert és la Llei de memòria al Parlament. La majoria de grups hi donen suport, exceptuant l'extrema dreta o la dreta, que també volen blindar la retirada del monument.

Quin és el seu posicionament com a Ajuntament de Tortosa en el cas que no s'aprovés la descatalogació? Quin marge de maniobra té per reclamar la retirada? En el seu moment, Movem Tortosa va fer campanya en aquest sentit.

Jo crec que poc marge, a excepció que s'aprovi la Llei de memòria. Està previst que la majoria dels grups —partit socialista, ERC, Junts, Comuns i la CUP— donin suport a què quedi especificada la retirada del monument en el text.

L'Ajuntament té poc marge de maniobra si no s'aprova la descatalogació del monument franquista de l'Ebre

Les Terres de l'Ebre constitueixen una de les regions amb més riquesa natural de Catalunya. Com treballa la capital ebrenca per preservar espais naturals com el Delta de l'Ebre o el parc natural dels Ports?

Com a Ajuntament estem al costat de la plataforma en defensa de l'Ebre i sempre presentem als diversos plans de protecció que fan a Catalunya i a l'Estat. I, pel que fa al parc natural dels Ports, que forma part del nostre municipi, estem treballant en la creació d'una mancomunitat entre Alfara de Carles, Roquetes i Tortosa per realitzar accions de forma conjunta. Estem fent molta promoció de turisme sostenible.

Important que sigui sostenible, per evitar la massificació turística que ja s'ha donat en altres espais naturals de Catalunya.

És un turisme sostenible vinculat al patrimoni natural. A més, la gran aposta de Tortosa és el patrimoni històric. Tenim 2.000 anys d'història i estem encapçalant una candidatura a Patrimoni Mundial. Tenim el conjunt de fortificacions més grans que la Península Ibèrica i hem fet un pacte amb diverses ciutats de l'Estat —Palma, Cartagena, Melilla, Maó i Eivissa— per fer una candidatura de fortificacions del Mediterrani del segle XVI al segle XIX. Ja hem presentat la proposta al Ministeri de Cultura, però volem que sigui transnacional per tenir èxit. Estem fent una aposta importantíssima de rehabilitació de totes les muralles del municipi.

La idea és atraure el turista pel patrimoni històric, que se suma a l'oferta natural dels dos parcs naturals i el riu. Volem obrir la ciutat a l'Ebre, crear una zona d'oci entre el Pont Roig i la comissaria de policia, amb guinguetes mirant a l'aigua. Igual que Barcelona, que no mirava el mar i les Olimpíades ho van canviar tot, aquí també ho volem fer.

Parlant de l'Ebre. Després de l'extrema sequera patida a Catalunya s'ha tornat a plantejar amb força la necessitat d'interconnexió de conques. Com es posiciona sobre aquest nou transvasament encobert?

Sempre hem estat i estarem en contra de la interconnexió de xarxes perquè pensem que hi ha altres solucions abans que fer aquest transvasament per la porta del darrere. Tothom ho ha vist, i més amb la sequera, que queda molt camí per recórrer per la construcció de dessaladores i per fer un ús més sostenible de l'aigua. El pla hidrològic que en el seu dia es va projectar era per eixugar l'Ebre i especular fins a Múrcia, València i Barcelona, creant un gran desenvolupament urbanístic a costelles del riu. Nosaltres estem a l'antítesi d'aquest pensament, cal respectar els rius i generar creixement sostenible. La riquesa ha d'anar als llocs on hi ha recursos, i no portar els recursos a 200 o 300 km, sobretot per un tema de reequilibri territorial.

Estem en contra de la interconnexió de conques; hi ha altres solucions abans que fer el transvasament per la porta del darrere

L'assignatura del reequilibri territorial encara està pendent a Catalunya. Què demana al Govern de la Generalitat perquè això sigui una realitat a les Terres de l'Ebre?

Continuem demanant les vegueries. El mapa territorial de Catalunya s'hauria d'adequar a la realitat. Si algun territori té clar que és diferent i que necessita aquesta especificitat és Terres de l'Ebre. Estem satisfets amb la delegació del Govern aquí, i tenim molts serveis, però necessitem, per exemple, més estudis universitaris. La vegueria és molt important també per avançar en la construcció del nou hospital, ara que s'ha desencallat el tema del terreny inundable. També la millora de les xarxes ferroviàries; tenim moltes assignatures pendents perquè la gent de Terres de l'Ebre pugui viure com a qualsevol altra part del país i perquè la gent vingui a viure aquí.

També vinculat al medi ambient i al desequilibri territorial. Hi ha nuclears a Ascó, centrals eòliques al Baix Ebre i la Terra Alta, generació hidroelèctrica a l'Ebre... Considera que les Terres de l'Ebre pateixen una sobreexplotació energètica?

Venim de totes les polítiques de desenvolupament de territoris —mal dits— perifèrics que es van iniciar a l'època del franquisme. Aquí es van situar les nuclears i la massificació eòlica perquè els terrenys són més econòmics i perquè tenim molts elements vinculats a l'energia. Tota Catalunya ha de fer un esforç; la producció energètica s'ha de repartir per tot el país perquè nosaltres estem sobreexplotats.

La producció energètica s'ha de repartir per Catalunya perquè les Terres de l'Ebre estan sobreexplotades

Com els ha afectat?

Ens ha afectat en el sentiment de discriminació, perquè mentre arribaven aquestes inversions, no arribaven altres inversions en infraestructures, en hospitals o universitats. La lluita antitransvasament va suposar un punt d'inflexió, però evidentment encara estem lluny d'allò que pensem que el nostre territori es mereix.

Fa 15 anys del tancament de la planta de Lear de Roquetes. Quins plans té Tortosa per liderar la creació de llocs de treball al territori i evitar el despoblament?

Estem treballant braç a braç amb la Generalitat per l'ampliació del polígon Catalunya-Sud, on aquest any s'han anunciat noves inversions. Estem en un moment dolç d'industrialització i estem treballant en l'arribada de noves empreses vinculades a aquest polígon. Tenim molts projectes que van a la línia del creixement econòmic que es viu al país i que a Tortosa també l'estem sortosament detectant. Pensem que el sector serveis i el sector industrial han de generar llocs de treball importants més enllà de l'administració sanitària o l'educació.