El Suprem rebutja el recurs dels bancs contra l'impost als habitatges buits a Catalunya

El Tribunal Suprem ha rebutjat el recurs de l'Associació Espanyola de la Banca contra l'impost sobre habitatges buits a Catalunya i ha ratificat així la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) del 17 de desembre del 2019. L'alt tribunal no aprecia que la regulació de l'impost vulneri els principis constitucionals d'igualtat, capacitat econòmica i interdicció de l'arbitrarietat dels poders públics.

La mesura està inclosa en el decret 183/2016 de 16 de febrer i es desenvolupa en la llei 14/2015 de 21 de juliol. El Suprem assenyala que l'estructura impositiva de l'impost sobre cada metre quadrat de superfície no ocupada no "desvirtua la seva finalitat extra fiscal ni suposa un tracte desigual". En la sentència, el Suprem també diu que "si es tracta d'incidir sobre els intervinents en el mercat de l'habitatge, com més gran sigui la mida de l'entitat, mesurada en nombre de metres quadrats d'habitatge desocupat, més efectivitat tindrà la mesura".

D'altra banda, considera que l'impost no vulnera el principi de capacitat econòmica ni resulta "arbitrari" perquè respon a "l'àmbit legítim de l'exercici de la potestat tributària" de la Generalitat. El Suprem també ha subratllat que "no deixa de sorprendre" que l'AEB no hagi tingut en compte les dues sentències que el Tribunal Constitucional havia desestimat sobre dos recursos d'inconstitucionalitat contra la Llei 14/2015 sobre aquest impost.

A través d'aquest tribut, la Generalitat va ingressar 8,8 milions durant el 2021, mentre que enguany la recaptació de gener a abril és de 8,9 milions, amb el que supera la xifra pressupostada per a tot l'any. Els recursos obtinguts es destinen a la compra d'habitatges per tanteig i retracte, que serveixen per augmentar el migrat parc públic.