El Suprem obre causa per terrorisme contra Puigdemont i Wagensberg en el 'cas Tsunami'

La sala penal del Tribunal Suprem ha acordat per unanimitat obrir una causa penal contra l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i el secretari quart de la Mesa del Parlament, Ruben Wagensberg, per un delicte de terrorisme per Tsunami Democràtic. La decisió arriba en plenes negociacions del PSOE i Junts per l'aprovació de la Llei d'Amnistia. 

El magistrat de l'Audiència Nacional Manuel García-Castellón havia enviat una exposició raonada perquè el Suprem assumís la causa, ja que tant Puigdemont com Wagensberg són aforats. La decisió va en contra del criteri de la Fiscalia, que s'havia pronunciat en contra d'investigar l'expresident i el secretari quart de la Mesa del Parlament per terrorisme i demanava arxivar la causa. El Suprem ha designat com a instructora la magistrada Susana Polo.

Els magistrats consideren "necessari i pertinent" que Puigdemont i Wagensberg "siguin cridats al procediment per ser escoltats com a investigats amb tots els drets i garanties previstos en l'ordenament jurídic", una diligència d'investigació que no pot realitzar l'instructor, en referència a García-Castellón, sinó la sala segona del Suprem, ja que són aforats.

L'alt tribunal adopta aquesta decisió després d'analitzar l'exposició raonada elevada per García-Castellón. El Suprem també declara la seva falta de competència per instruir i en el seu cas jutjar les altres deu persones investigades en aquest cas. Considera que no s'adverteix una unitat que no es pugui escindir en aquest cas per acceptar la competència respecte a persones no aforades.

Compra el relat de García-Castellón

El tribunal compra el relat de García-Castellón i no té cap dubte que els fets que s'imputen al Tsunami Democràtic encaixen "en el delicte de terrorisme" i recull almenys una desena de sentències de terrorisme de carrer que consolida la seva doctrina sobre aquest delicte.

La resolució se centra en els fets ocorreguts el 14 d'octubre de 2019 a l'aeroport del Prat i indica que el moviment Tsunami respon a "la lluita per combatre la sentència 459/2019 del Procés, en la qual s'havia condemnat per sedició i malversació agreujada diversos membres del Govern de Catalunya, traslladant a l'opinió pública internacional la injustícia palmària de la resolució i organitzant actes violents per evitar el seu compliment. Puigdemont era el president d'aquell Govern i estava, i continua estant, fugat de la justícia, evitant el seu enjudiciament per aquesta Sala Segona".

Els fets ocorreguts al Prat són, segons la sala presidida per Manuel Marchena, "susceptibles de ser inclosos en delictes de detenció il·legal o coaccions, en el bloqueig de l'entrada i sortida a l'Aeroport del Prat per una multitud de persones congregades amb falsos bitllets d'avió i targetes d'embarcament".

"Es va pertorbar el servei d'aviació internacional i els serveis d'aeroport i el trànsit aeri", conclou el Suprem, que afegeix que també "es va impedir l'accés d'usuaris i tripulació i es va aïllar la torre de control de l'aeroport, on es va voler obligar a romandre als controladors aeris, amb la idea de provocar la paralització de l'aeroport i la suspensió massiva de vols, en una situació d'absolut caos i violència".

Per al Suprem, Tsunami Democràtic va actuar "amb perfecta coordinació i portant els seus membres passamuntanyes que cobrien els seus rostres, van emprar instruments perillosos i artefactes de similar potència destructiva als explosius, com ara extintors d'incendis, vidres, làmines d'alumini, tanques, carrets metàl·lics o portaequipajes, que van llançar contra els agents de l'autoritat".

Per a la Sala, també es van ocasionar "lesions d'especial gravetat a membres dels Cossos de Seguretat de l'Estat", causades mitjançant substàncies perilloses i artefactes de pirotècnia. I, finalment, aprecia també com a delictes greus de danys patrimonials continuats en béns de domini o ús públic causats en l'aeroport i carrers de Barcelona.