El Suprem ha desestimat almenys 85 querelles contra Pedro Sánchez des que va arribar a la Moncloa

Manos Limpias ha presentat aquesta setmana una nova querella contra Pedro Sánchez a la Sala Segona del Tribunal Suprem. L'organització ultra li atribueix al president del Govern espanyol un presumpte delicte de revelació de secrets, remetent-se per això a l'última entrevista de José Luis Ábalos a OkDiario. L'exministre va assegurar en la seva conversa amb el digital que Sánchez li havia filtrat "la investigació secreta de la Fiscalia a Koldo". Aquesta no és l'única querella que ha interposat el pseudosindicat en el que va d'any contra el president espanyol o algun dels seus ministres. L'alt tribunal té pendents d'admetre o desestimar altres quatre denúncies "de l'organització o del seu president, Miguel Bernad", tal com ha pogut confirmar aquest diari.  

L'ofensiva legal contra l'Executiu no només la controla Manos Limpias. Vox, Hazte Oír, Abogados Cristianos, Iustitia Europa i desenes de ciutadans particulars han convertit el Tribunal Suprem en el seu jutjat de guàrdia. Público ha comptabilitzat totes les demandes presentades contra Pedro Sánchez des del juny de 2018, quan va arribar per primera vegada a la Moncloa. La xifra és reveladora: 85 querelles en menys de vuit anys –diverses, unificades en les mateixes causes–. I totes elles, inadmeses pels magistrats de l'alt tribunal. El còmput deixa fora tres causes sense rerefons polític i una desena de recursos contra l'arxivament de les corresponents denúncies. Les querelles, això sí, no sempre afecten només el president, sinó que es dirigeixen també –en la majoria– contra altres ministres i alts càrrecs del seu partit polític.

Vox és qui s'endú la palma. El partit d'extrema dreta ha interposat 12 querelles (una de cada set) contra el cap de l'Executiu, tenint en compte que cap no ha tingut recorregut als tribunals. L'última resolució es va fer pública el passat dijous. Vox demanava investigar Pedro Sánchez, José Manuel Albares i Margarita Robles pel pagament dels bitllets d'avió per repatriar els activistes espanyols detinguts a Israel després de participar en la Flotilla Global Sumud. Els acusava de "la possible comissió de delictes de malversació i prevaricació". La Sala Segona del Tribunal Suprem la va arxivar en considerar que els fets "es circumscriuen a decisions governamentals legítimes dins de les competències constitucionals en política exterior i defensa, sense que s'acreditin indicis racionals de comissió" dels il·lícits esmentats, "evidenciant-se que la querella respon a un propòsit polític sense base fáctica penalment rellevant".

Aquesta és precisament la lògica que motiva el gruix de les denúncies. Els pics, revisant la data de les resolucions, es produeixen en plena pandèmia, durant la DANA que va afectar el País Valencià i després de la darrera investidura de Pedro Sánchez. El Tribunal Suprem ha inadmès deu querelles contra el president del Govern estatal només el 2025, encara que una d'elles unificava en una "causa especial" una dotzena de demandes. El mateix organisme va desestimar almenys altres dotze querelles l'any passat i vuit més el 2023. El 2022 es van rebutjar cinc denúncies i el 2021, 17, gairebé totes relacionades amb les mesures acordades per contenir l'expansió del coronavirus. Entre 2018 i 2020, se n'han inadmitit 32, vint d'elles, de nou, unificades en una mateixa "causa especial" vinculada a la pandèmia.

Les denúncies, amb "retalls" de premsa  

Aquesta ha estat una de les campanyes amb més activitat al Tribunal Suprem. En el que portem d'any s'han rebutjat 21 querelles contra Pedro Sánchez; 12, això sí, venen unificades en la "causa especial" de la DANA. Vox, Iustitia Europa, Hazte Oír, Abogados Cristianos i Manos Limpias, aquesta última amb fins a quatre denúncies diferents, són alguns dels col·lectius que han acusat el president de la comissió de delictes d'"imprudència greu amb resultat de mort" i "imprudència greu amb resultat de lesions". Sánchez figurava en bona part de les querelles juntament amb altres ministres i alts càrrecs del seu Govern.

El conglomerat d'associacions ultres situava el líder de l'Executiu com a "espectador de la tragèdia" que va devastar l'Horta Sud de València i el qüestionava –en els seus escrits– per no haver declarat la "emergència nacional". El Suprem va arxivar totes les querelles formulades en considerar que els "fets imputats" no eren "constitutius de delicte".

El mateix ha passat amb una altra denúncia de l'Associació Europea de Ciutadans contra la Corrupció, que va demandar el president del Govern i prop d'un centenar de dirigents socialistes i empreses per "corrupció", referenciant trames com la dels hidrocarburs o el cas Begoña Gómez, encara sense jutjar. El Suprem va decidir no tramitar la querella en detectar que estava "incursa en frau de llei".

Aquest argument l'ha utilitzat també l'alt tribunal per rebutjar algunes de les querelles interposades per Manos Limpias, també apel·lant a "delictes de prevaricació, tràfic d'influències, malversació de cabals públics" o "blanqueig de capitals i traïció a la pàtria". El pseudosindicat va lliurar com a prova "retalls o enllaços de premsa", motiu pel qual els magistrats van decidir inadmetre la denúncia. Vox va rebre tres resolucions desfavorables sobre querelles contra el president només el 2025.

El llibre de Sánchez, motiu de querelles  

Les negociacions prèvies a la investidura i l'aprovació de la llei d'amnistia també van motivar una cascada de denúncies per delictes d'"usurpació de funcions", "suborn" o "encobriment i col·laboració amb terrorisme" entre 2023 i 2024. Vox, Iustitia Europa i Hazte Oír van registrar diverses d'aquestes querelles. Pedro Sánchez va presentar en el mateix període el seu llibre Tierra Firme (Península), amb un acte central al Círculo de Bellas Artes de Madrid. Aquest llançament va provocar almenys tres querelles diferents per "malversació de cabals públics" de l'entramat ultra, totes elles desestimades, fins i tot en recurs de súplica. Els demandants al·legaven que el llibre era una cosa de "caràcter privat" i que no havia de figurar en l'agenda pública del cap de l'Executiu.

Relacionat amb aquest tema

Puigdemont reclama al PSOE el "trencament que es va negar a fer fa 50 anys" amb la mort de Franco

Públic

L'altra gran allau de querelles es pot situar en els mesos posteriors a l'inici de la pandèmia. Pedro Sánchez va rebre almenys una trentena de denúncies entre 2020 i 2021, la majoria relacionades amb el confinament i unificades en una nova "causa especial". És important destacar que moltes de les querelles aquí incorporades es dirigeixen contra els responsables sanitaris i els presidents autonòmics de cada comunitat, però només onze exigeixen responsabilitats al líder de l'Executiu. Vox, Hazte Oír, Abogados Cristianos i diversos particulars hi són, una altra vegada, al darrere del gruix de les denúncies.

Les querelles que no s'incorporen a la "causa especial" li imputen al president delictes d'"homicidi per dol eventual" i "omissió del deure de socors", a més de "restriccions als drets fonamentals que deriven de la declaració de l'Estat d'Alarma" com a part de l'estratègia per reduir el nombre de contagis de coronavirus. El Tribunal Suprem va frenar una vegada més l'estratègia legal de l'extrema dreta.

En els casos en què aquests partits, pseudosindicats o col·lectius han recorregut les resolucions de l'alt tribunal o han demanat alguna revisió, la resposta sempre ha estat negativa. Fonts del Tribunal Suprem han confirmat a la redactora de Público Pilar Araque Conde que, al marge de les resolucions dels últims vuit anys, tenen "14 querelles o denúncies" contra el president del Govern espanyol o algun dels seus ministres registrades en el que portem de 2025, quatre d'elles inadmeses i les altres deu, "pendents que es resolgui sobre la seva admissió", la majoria, de Manos Limpias i Vox.