El Suprem denega la llibertat a Forn perquè "manté" la seva "aspiració d'independència"

El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha rebutjat aquest divendres, per segona vegada, la petició del conseller cessat d'Interior i exdiputat electe Joaquim Forn, en entendre que hi ha risc de reiteració delictiva. Llarena manté Forn a la presó tot i que aquest va renunciar al seu escó al Parlament per facilitar el seu alliberament. I ho fa amb arguments que es refereixen directament a la ideologia de Forn.

En la seva resolució, Llarena sosté que persisteix el risc de reiteració delictiva per "la incertesa que existeix que la voluntat política majoritària [a Catalunya] sigui respectar l'ordre legal per assolir l'aspiració d'independència que encara avui comparteix l'investigat". El jutge del Suprem encara afegeix més consideracions sobre la ideologia de Forn. Explica que el conseller cessat "en expressió de la seva legítima llibertat ideològica, manté lògicament el seu ideari sobiranista". Cosa que "tot i ser constitucionalment vàlida, no suposa que s'hagi de renunciar a evaluar que el convenciment que manté [Forn] possibilita una reiteració del delicte que resultaria absurda en qui professi la ideologia contrària".

Forn va renunciar explícitament davant el propi Llarena a qualsevol via unilateral per assolir la independència, i fins i tot va afegir que si el nou Govern de la Generalitat insistís en la via unilateral ell "es baixaria del vaixell". No obstant això, el jutge ve a considerar que el propi fet de ser independentista és un argument per mantenir-lo a la presó, quan afirma que "la seva ideologia [de Forn] coexisteix a més amb un context polític en què no hi ha certesa que hagi desaparegut la intenció d'assolir la independència de Catalunya, existint-hi encara sectors que defensen explícitament que s'ha d'aconseguir de manera immediata i perseverant en el mecanisme de secessió contrari a les normes penals". 

D'aquesta manera, el magistrat desestima el recurs de Forn, que va ingressar el passat 2 de novembre al centre penitenciari d'Estremera (Madrid) on comparteix cel·la amb el vicepresident de la Generalitat cessat Oriol Junqueras, per ordre de la jutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamela.

Llarena ja va denegar la llibertat provisional a Forn, juntament amb Junqueras, el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart i l'expresident de l'ANC Jordi Sànchez el passat 4 de desembre. Aleshores, el jutge va argumentar que existia risc de reiteració delictiva, i que calia "constatar que la possibilitat de nous atacs hagi efectivament desaparegut, o que paulatinament es vagi confirmant que el canvi de voluntat és veritable i real".

ERC vol una investidura sense "conseqüències legals"

També aquest divendres, la secretària general d'ERC, Marta Rovira, ha posat com a condició a JxCat per a la investidura del president cessat Carles Puigdemont que aquesta no comporti "conseqüències penals". "Per nosaltres és fonamental que la investidura no impliqui improvisacions, que no es faci sense garanties, que sigui efectiva i que no impliqui conseqüències penals per a moltíssima gent", ha afirmat Rovira, en una entrevista de l'ANC. 

En la resolució de dimarts en què confirmava les mesures cautelars per a la celebració de la investidura -que Puigdemont hi fos present amb permís explícit del Tribunal Suprem- el TC recordava a la Mesa del Parlament "el deure d'impedir o paralitzar qualsevol iniciativa que suposi incumplir les resolucions d'aquest tribunal". El mateix dia, el president del Govern central, Mariano Rajoy, advertia al president del Parlament, el republicà Roger Torrent, de les "responsabilitats en què pot incòrrer si se salta el que estableix el TC".

A la vegada, el Govern central ha amenaçat els partits sobiranistes que, si no es posen d'acord per trobar una altre candidat que no sigui Puigdemont, "el 155 seguirà imperant a Catalunya i Mariano Rajoy governant a la Comunitat". Així s'ha expressat el ministre portaveu, Íñigo Méndez de Vigo, en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres. Méndez de Vigo ha precisat que Torrent hauria de proposar com a nou candidat "una persona lliure de càrrecs".