SOLIDARITAT AMB ELS PRESOSMilers de manifestants clamen contra la justícia espanyola

La resposta a les crides successives a la mobilització de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Òmnium Cultural i dels Comitès de Defensa de la República indiquen que aquestes organitzacions mantenen la seva capacitat de convocatòria.

Milers de persones han tornat a sortir als carrers i places de tot Catalunya, en la  vigilia de la constitució del nou Parlament, per reclamar llibertat pels presos polítics.

Cinc columnes de manifestants s'han desplaçat des de les 19 hores cap a una cruïlla del centre de Barcelona, des de diferents punts de la ciutat,  i han fet d'aquesta manera més evident la protesta a un bon nombre de barris.  Han caminat en silenci, només trencat de tant en tant pels crits de llibertat pels presos, o senzillament "llibertat". 

Portaven pancartes afirmant-se com a "gent de pau", identificada amb els valors de la "dignitat", la "justicia", la "llibertat" i els "drets", i ho han fet, sobre tot, per exigir l'alliberament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, que ja porten 92 dies empresonats, i d'Oriol Junqueras i Joaquim Forn, que es troben a la presó d'Estremera des de fa 75 dies, sense que cap d'ells hagi estat jutjat.

La multitud concentrada al Passeig de Sant Joan de la capital catalana s'ha desplaçat cap a on es troba la seu del Tribunal Superior de Justicia de Catalunya (TSJC), on l'actriu Marta Millà ha llegit un manifest en nom de les organitzacions convocants i ha recordat que els "Jordis", Oriol Junqueras i Joaquim Forn es troben "entre reixes per les seves idees", "per raons polítiques", per  haver "defensat el dret d'autodeterminació per a Catalunya.

Ha assenyalat l'evidència que "el dret de manifestació és bàsic" i ha afirmat que l'Estat espanyol actua com una dictadura quan no el respecta.

Tant l'actriu com l'economista Arcadi Oliveres, que ha pres la paraula a continuació, han parlat sobre el caràcter pacífic, no violent, de les manifestacions favorables a les llibertats de la població catalana, tant sota el franquisme com els darrers anys, des de les marxes per la llibertat dels anys 70, les mobilitzacions per l'amnistia, contra la guerra, fins el moviment dels indignats, des de la via catalana i les gran manifestacions per la Diada fins les cassolades i les consultes populars.

Oliveres ha fet l'elogi de la desobediència com a forma de protesta no violenta i ha estat particularment aplaudit quan ha recordat la figura de Lluís Maria Xirinacs.

"Juristes, advocats i  organismes internacionals han posat el crit en el cel", es diu en el manifest que ha llegit emfàticament Marta Millà, pel comportament de la justícia espanyola. "S'està atemptant contra el dret a la lliure expressió, el d'opinió, el de manifestació, el de participació política...", s'ha afirmat.

"No s'han respectat principis d'imparcialitat i s'ha vulnerat el de presumpció d'innocència", ha assenyalat en relació a les decisions de l'Audiència Nacional i el Tribunal Suprem, aixecant crits de rebuig contra la justicia espanyola.

"Ens volen aïllar, però estem més units que mai". ·"L'esperança és més forta que la tristor", ha proclamat Millà, per concloure amb l'exigència de "justicia" i de "llibertat immediata" per quatre persones que es troben "retingudes per raons polítiques".

Davant la gent reunida al Passeig Lluis Companys, a més de l'actual president de l'ANC, Agustí Alcoverro, i del portaveu d'Òmnium, Marcel Mauri, ha intervingut Mercè Barcelò, catedràtica de dret constitucional de la UAB, que ha posat l'accent en el caràcter polític de les causes obertes contra persones implicades en el procés sobiranista, en el retorçament de la llei i la utilització de la policia per intentar acovardir la població, castigant els seus caps visibles.

Al costat de tots ells, es trobaven familiars dels presos, a més del tinent d'alcalde la ciutat de Barcelona, Jaume Asens, el representants del PDeCAT i d'ERC a l'ajuntament, Xavier Trias i Alfred Bosch, l'ex-secretari general de Podem Catalunya Albano Dante Fachin, i altres dirigents polítics.