"No volem ser el PortAventura de Barcelona": els veïns mantenen les protestes contra la massificació del Park Güell

El Park Güell és un dels imprescindibles en totes les guies per visitar Barcelona. Joies arquitectòniques de Gaudí que es fonen amb la natura i una magnífica panoràmica de la ciutat. Qui no voldria anar-hi? La qüestió no és voler, sinó poder. El parc va esdevenir públic l'any 1926 i l'antiga casa de la família Güell ―una de les més riques i influents de la Catalunya del segle XIX― va esdevenir l'escola Baldiri i Reixac, encara ara en funcionament.

Un segle més tard, el parc continua obert a la ciutadania, però amb restriccions horàries i massificat pel turisme. L'entrada és gratuïta sempre que vagis correctament identificat com a resident d'un dels barris adjacents o et registris al programa Gaudí Més per anar-hi un sol dia. I si no passeges de 7h a 9h o de 18h a 22h, franges horàries exclusives per als locals, passaràs més estona esquivant riuades de turistes embobats, que gaudint de l'espai, fent esport o jugant amb la canalla. Uns turistes, per cert, que cada vegada paguen preus més elevats per accedir-hi.

Els veïns de l'entorn fa molt que denuncien l'impacte dels visitants en la mobilitat, la tranquil·litat i la transformació del paisatge urbà i dels comerços. Alhora, consideren insuficients les mesures que s'han pres fins ara i desconfien de les promeses de l'administració i dels grups polítics amb la mirada posada a les eleccions del 2027. L'ombra de la privatització plana sobre el Park Güell, que ja va haver de tancar les portes el maig de 2024 per una desfilada de Louis Vuitton, una de les marques de luxe que patrocinava la Copa Amèrica de vela.

Les protestes veïnals són constants, especialment vinculades a la dificultat per moure's amb transport públic per la zona i la manca de comunicació amb l'Ajuntament de Barcelona i BSM, l'empresa que gestiona els serveis municipals. Aidà Almirall, de Recuperem el Park Güell, denuncia a Públic que "no hi ha espais de diàleg", malgrat estar previstos en el pla estratègic del consistori per a la gestió del parc. A finals de 2024, la plataforma va publicar un manifest amb 12 mesures per "fer decréixer el turisme de forma immediata" i per "incrementar-ne l'ús actual per part del veïnat". 

En el text, lamentaven que el procés de turistificació del Park Güell ha tingut un "impacte important" sobre l'habitatge i la dinàmica del comerç" dels barris de la Salut, Vallcarca i els Penitents, més d'un 30% dedicats ara al consum turístic. "Si necessiteu una samarreta de Lamine Yamal… Veniu al Parc!", es queixen, irònics, els veïns en el manifest. "És la gallina dels ous d'or. L'Ajuntament justifica el turisme al Park Güell dient que permet fer grans inversions a la ciutat. No volem ser el Portaventura de Barcelona. Ens ofega el model actual", lamenta Almirall, també pare d'un alumne de l'escola Baldiri Reixac.

Mesures per a reduir la turistificació

El grup municipal d'ERC, encapçalat per Elisenda Alamany, va proposar a l'octubre reduir en mig milió el límit anual de turistes al Park Güell abans del 2027. Això vol dir passar dels 4,5 milions actuals als quatre de forma progressiva en els pròxims dos anys. La proposta va ser aprovada a la Comissió d'Economia de l'Ajuntament de Barcelona, amb el suport del Govern municipal (PSC), de Junts, Barcelona en Comú i Vox. L'únic grup que hi va votar en contra va ser el PP.

"No tenim cap garantia que es compleixi perquè BSM és completament opac amb la gestió del Park Güell", lamenta Almirall, que demostra una desconfiança absoluta cap a l'administració. "Nosaltres ens aliniem amb l'Associació de Barris per al Decreixement Turístic (ABDT). Cal un replantejament estructural de la ciutat. Només amb la reducció de 500.000, que equival a un 11%, la mobilitat continuarà afectada. Qui ho ha decidit? És totalment arbitrari", afegeix.

A banda de contactar amb Recuperem el Park Güell, Públic va parlar a peu de carrer amb diversos pares d'alumnes de l'escola que hi ha dins. La Maria diu que ella mateixa va estudiar un centre del barri i que ara "tot és completament diferent". "S'ha de reduir moltíssim el nombre d'entrades i fer que hi hagi dies i horaris exclusius pels veïns de Barcelona, no només pels d'aquí a prop. Les famílies barcelonines han de saber que hi ha un parc on poden venir a jugar amb els seus fills i voltar en bicicleta", sosté.

Més enllà del moviment veïnal, els treballadors del parc, organitzats a través de la Coordinadora Obrera Sindical (COS), han convocat una vaga de quatre dies per reclamar diàleg amb l'Ajuntament de Barcelona. Seran els caps de setmana del 27 i 28 de desembre i el 3 i 4 de gener. Recuperem el Park Güell hi ha donat suport.

La celebració del centenari del parc públic

El PP, liderat al consistori per Daniel Sirera, no només van negar-se a reduir l'afluència de turistes al parc, sinó que va fer una proposta, d'altra banda, que Almirall considera una "falta de respecte". "Volen celebrar el centenari del Park Güell com a parc públic, però pràcticament tothom ha de pagar un dineral per entrar-hi", afegeix l'activista.

En un comunicat de l'octubre, l'Ajuntament de Barcelona va assegurar que ja "havia començat a definir les activitats per celebrar l'efemèride". La seva voluntat, diu, és "reforçar l'ús del parc entre el veïnat, amb activitats comunitàries i obertes al públic, que podrien mantenir-se més enllà d'aquesta celebració". Recuperem el Park Güell denuncia que és una "pantomima" i un "teatre per fer bonic, igual que l'arbre" de Nadal que s'ha instal·lat a la plaça de la Natura. 

Per a Almirall, el Park Güell "és el símbol de la decadència del model turístic de Barcelona". Des del seu punt de vista, el Govern de Collboni "està disposat a vendre tota la ciutat per ingressar més diners". Alhora, es queixa de l'increment del preu de l'entrada al parc, que, per compensar la reducció de turistes, està "elititzant" l'accés als monuments de Gaudí.

"No som una reserva natural"

Una de les principals queixes dels veïns de l'entorn i dels pares de l'escola Baldiri Reixac és que han de "demanar permís per fer les coses que formen part d'una quotidianitat". "Per què la plaça de la Natura ha d'estar monopolitzada per turistes? Que l'escola hagi de demanar permís per fer-la servir. Hi ha espais que han de ser utilitzats per nosaltres de manera natural", apunta Almirall.

En Miquel, també pare de l'escola Baldiri Reixac, reconeix que ell, de petit, venia a jugar i que s'enfilava per tot arreu: "Els turistes s'han fet amos del parc. El meu fill no pot fer el que jo feia, escalar per les columnes del darrere, tocar la pedra o recolzar-se al drac". A més, juntament amb la Maria, es queixen del perill que suposa la massificació de l'escalinata a la porta de l'escola ―ja que les criatures sovint volen sortir disparades al carrer― i de la manca de privadesa al pati. "Hi ha famílies que aposten per posar uns murs a l'escola, però no som una reserva natural, estem a Barcelona. Demanem una quotidianitat una mica més humana", conclou Almirall.