La violència contra els migrants esclata als carrers de Ceuta entre trets, caceres i amenaces

Un nen de vuit anys va resultar ferit al cap dilluns a la nit després que diversos encaputxats li disparessin amb un rifle de perdigons mentre estava amb la seva família.

Es diu Ali i és un dels nens migrants que van arribar a Ceuta el passat 30 de juliol. Va creuar nedant des del Marroc amb els seus pares i el seu germà de tres anys. La família, que es trobava a l'assentament d'El Príncipe quan es va produir l'agressió, ha explicat a laSexta que no han denunciat els fets perquè tenen molta por que els serveis socials els separin.

L'ONG Sur Acoge, que es troba treballant a Ceuta, confirma a Público que han vist encaputxats diverses vegades per la ciutat autònoma i que anaven armats, encara que no han presenciat agressions, "la qual cosa no vol dir que no estiguin succeint", aclareixen. De fet, uns dies abans d'aquest atac, s'havien produït dues denúncies per fets similars. L'1 de setembre es va disparar a una persona migrant en una zona propera a El Príncipe. I el 2 de setembre va ser dirigit contra una persona de Ceuta d'origen marroquí a Loma Colmenar.

Les agressions es produeixen sota un escenari que les organitzacions socials porten temps advertint que pot acabar derivant en episodis de violència. "Mentre no es resolgui la situació d'emergència que viuen les persones migrants i els veïns de diferents barris, romandrà aquest risc", apunta Maurici Valent, director general de CEAR, a Público.

Una violència que, de fet, ja portava setmanes gestant-se a les xarxes socials. Només en els dos primers dies de la crisi de Ceuta, l'Observatori Espanyol del Racisme i la Xenofòbia (OBERAXE) va detectar 9.590 publicacions d'odi, tres vegades més del que és habitual. El 40% contenia, a més, narratives deshumanitzadores.

Aquest discurs de l'odi no es queda a les xarxes, sinó que és a través d'elles des d'on es mobilitzen els grups ultres. Público ha comprovat que hi ha perfils a Instagram i TikTok que estan difonent cartells amb fotografies de migrants, on assenyalen que són persones "perilloses" i, en alguns casos, s'ofereix fins a una recompensa per trobar-les. "No els doneu ni aigua ni menjar", "si els veieu netegeu els carrers", assenyalen algunes de les publicacions.

Mentre que, mitjançant WhatsApp, s'organitzen patrulles veïnals que, en les seves paraules, busquen "netejar" Ceuta de persones migrants. El País ha tingut accés a aquests xats on grups de veïns es coordinen per perseguir migrants que s'amaguen a les muntanyes i l'extraradi pel temor a ser retornats al Marroc. "Encara que siguem [només] set m'és igual. Anem a per tots. Ells corren [perquè] tenen por", "Jo tinc passamuntanyes i tot el cotxe ple de coses, veniu", escriuen alguns dels integrants del grup, segons recull el diari, que també aporta imatges de les agressions que un migrant marroquí afirma haver rebut per part d'aquests grups.

Atacs racistes contra la població ceutina

Aquests atacs racistes no estan afectant únicament a les persones que han arribat a Ceuta des del Marroc, sinó que també són víctimes els propis veïns de la ciutat. És el cas d'una nena de 13 anys natural de la ciutat autònoma, filla de pare basc i mare ceutina, que durant la manifestació de diumenge passat va ser "confosa" amb una persona migrant pels seus trets físics.

La menor va relatar a El País que una dona d'uns seixanta anys es va acostar a ella i va començar a increpar-la. "Tu què fas aquí, invasora? Fora, invasora", relata. La dona va seguir perseguint-la i preguntant-li d'on havia sortit."Jo li vaig dir que de casa de la meva mare", explica la nena. Segons el seu relat, la senyora també es va dirigir a la resta de manifestants, assenyalant-la i assegurant que l'havia vist el dia anterior a l'hospital, perquè tenia tuberculosi i que era una de les persones que havia travessat la frontera el mes de juliol passat. "Tinc por que em tornin a insultar o agredir", ha assegurat la jove.

Mauricio Valiente considera que aquest cas reflecteix fins a quin punt s'han instal·lat certs prejudicis sobre la població ceutina i reclama que aquests episodis i crides a la violència siguin perseguits per les autoritats. "S'associa que el ceutí és catòlic i de determinat barri, quan la població de Ceuta és plural. Hi ha molts espanyols musulmans que també estan patint aquesta situació, que han donat una mostra exemplar de solidaritat -a les barriades que primer han ajudat els migrants viuen una majoria de musulmans- i que moltes vegades són víctimes d'una pressió totalment injustificada", apunta.

Responsabilitat de Vox i PP

El director general de CEAR també assenyala la responsabilitat de determinats dirigents polítics que, al seu judici, han alimentat els discursos d'odi. "Ha estat totalment irresponsable l'actitud d'alguns responsables polítics que s'han sumat a aquests assenyalaments i que, a més, jo crec que no beneficiarà a ningú a Ceuta", manifesta.

De fet, Vox ha defensat el dret dels ceutins a usar la violència per a l''autodefensa'. "Quan veus amenaçat el teu, la teva zona de confort, la teva família, els teus fills, tens tot el dret del món a defensar-te. Que cadascú defensi la seva família amb tot el que tingui a la mà. Amb un pal i amb el que sigui", va declarar a Ceuta el portaveu de Seguretat i Immigració de la formació, Samuel Vázquez, policia nacional de professió.

Mentrestant, el PP també centra el seu discurs a caracteritzar les persones migrants com "invasors" i una amenaça per al país. "Quan determinats dirigents presenten sistemàticament a la població migrant com a font de problemes, no només estan tractant d'obtenir un rendiment electoral. També estan desplaçant els límits del que resulta acceptable dir públicament. Expressions que fa uns anys es consideraven obertament xenòfobes poden acabar incorporant-se al llenguatge polític quotidià i normalitzar-se", explica a Público Juan José García, professor del departament de Sociologia i Política Social de la Universitat de Múrcia.

Encara que és legítim que es pugui debatre sobre el control de les fronteres, la capacitat d'acollida o les polítiques migratòries, García considera que el problema apareix quan es fa una "una associació sistemàtica entre migració, inseguretat i amenaça". "Llavors es produeix una generalització que converteix persones molt diferents entre si en una única categoria sospitosa", denuncia el sociòleg.