És viable el nou protocol d'actuació en casos de violència a les escoles bressol de Barcelona?

L'Ajuntament de Barcelona va presentar a final de juny el nou protocol de prevenció, detecció i actuació en casos de violències a les escoles bressol municipals i espais familiars de criança municipals. Les escoles bressol valoren positivament el contingut del document, però denuncien que el projecte no va acompanyat de recursos.

Un exemple és que el protocol crea la figura de coordinadora de benestar i protecció per acompanyar, donar suport i ajudar a avaluar les situacions que es detectin, però resulta que aquesta figura l'han d'assumir les mateixes directores de les escoles bressol que ja estan sobrepassades.

Què diu el nou protocol?

Segons la nota de premsa publicada per l'Ajuntament, el nou protocol de l'Institut Municipal d'Educació de Barcelona (IMEB), l'organisme que gestiona les escoles bressol municipals, actualitza el ja existent des de 2016 i l'amplia als espais familiars de criança del consistori. També incorpora nova normativa i reforça les eines i recursos, facilita la relació amb altres serveis, i contribueix a la protecció dels infants i l'acompanyament de les famílies.

El nou protocol de prevenció, detecció i actuació en casos de violència a escoles bressol té aplicació a totes les persones que treballen a les escoles bressol i espais familiars que un cop inicien la seva relació laboral han de llegir i conèixer el protocol, i signar un document d'acceptació.

Què n'opinen les escoles bressol?

Sònia Fernández, directora d'escola bressol i delegada del sindicat ÁBACOS, explica a Públic que "el protocol és necessari però que sense recursos no és viable". Denuncia que les direccions de centre hagin d'assumir ser les coordinadores de benestar "sense haver rebut cap formació específica al respecte" i recorda que el càrrec directiu d'escola bressol és "unipersonal el que vol dir que som administratives, secretàries, comptables, ho fem tot nosaltres". 

Sònia Fernández: "El protocol és necessari però que sense recursos no és viable"

Tot i això, explica que la feina extra que els suma ara el protocol no és res nou per a les directives, "per professionalitat, nosaltres ja fem aquesta feina. Ja treballem en xarxa amb tots els serveis públics del districte. Ens reunim amb serveis socials i pediatria periòdicament, i ho fem fora del nostre horari laboral perquè aquesta feina no es contempla dins el nostre horari. Necessitem una estructura que aixoplugui tot això, i el protocol no l'estableix". Fernández també exposa que és molt complex assegurar una xarxa fluida i funcional entre serveis quan "tots estem col·lapsats: Serveis Socials estan col·lapsats i els pediatres també".

Fernández també reflexiona que el fet d'haver de signar la conformitat del text "és posar-te en un compromís i afegir-te una càrrega per una feina que ja fem de manera natural, però que ara ens fiscalitzaran sense donar-nos recursos per poder-la fer". Detalla que és molt complicat poder atendre, com cal i estableix el protocol. Ho exemplifica: "potser tens una mestra amb 19 infants a càrrec, alguns amb necessitats especials, que també fa acollida i que té una família en una situació vulnerable. Està ofegada i potser no pot respondre", conclou.

Assegura també que "serà interessant saber, d'aquí a un any, quantes vegades s'ha activat aquest protocol, perquè l'IMEB és bastant reticent a fer-ho".

Per què han fet vaga les escoles bressol?

Durant el curs acadèmic les escoles bressol han protagonitzat diverses jornades de vaga i mobilitzacions per denunciar la manca de recursos i la precarització del seu col·lectiu. Les professionals de l'etapa 0-3 reclamen l'equiparació salarial amb la resta de docents i una reducció de ràtios a les aules. L'última mobilització sectorial a Barcelona va produir-se el passat 18 de juny, culminant un curs de mobilitzacions a tot el sector educatiu de Catalunya.

Arran de les protestes, el Ministeri d'Educació va plantejar el juny una baixada de ràtios significativa a les llars d'infants, tant públiques com privades. En concret, el plantejament és passar de vuit infants per educadora a quatre per a les classes de menors d'un any, i a classes d'un any a dos, reduir de 13 alumnes a un màxim de sis. Per a aules d'alumnes de dos a tres anys, es passaria de 20 infants a vuit. Fernández valora que "tenim una mica d'esperança després de l'anunci de la reducció de ràtios, però estem expectants a veure si al final s'acaba d'implementar".

El Govern espanyol va presentar la proposta als sindicats del sector i preveu començar a aplicar de forma gradual a partir del curs 2027-2028, després de ser aprovada pel Consell de Ministres. Tot i veure-la amb bons ulls, la proposta també genera recels a les escoles bressol privades, que a Catalunya suposen el 40%.

En concret, l'Associació Catalana de Llars d'Infants, l'Associació de Llars d'Infants de Catalunya i la Coordinadora d'Escoles Bressol han alertat que la baixada de ràtios plantejada, sense el finançament necessari, suposaria la "desaparició" de la xarxa privada. En un comunicat publicat fa unes setmanes afegien que abaixar ràtios és "pedagògicament positiu", però que s'ha d'acompanyar d'un increment proporcional del finançament públic "per garantir la qualitat, l'equiparació de les condicions laborals i la viabilitat i estabilitat dels centres".