El comissari europeu d'Habitatge avala actuar sobre els pisos turístics a Barcelona i fixar zones tensionades

El comissari europeu d'Habitatge, Dan Jorgensen, veu amb bons ulls algunes de les actuacions que es porten a terme a Barcelona per intentar garantir el dret dels ciutadans a tenir un sostre, com ara la futura eliminació dels pisos turístics -que s'ha de materialitzar a partir de finals del 2028- o l'establiment de les zones tensionades, que han obert la porta a limitar-hi el preu del lloguer. Jorgensen ha visitat aquest dimarts la ciutat per reunir-se amb l'alcalde, Jaume Collboni, i els tinents d'alcaldia Laia Bonet (Urbanisme) i Jordi Valls (Habitatge). 

Segons ha explicat, ha vingut a Barcelona per buscar "inspiració" per combatre la crisi habitacional des de l'àmbit europeu. Segons ha dit, la capital catalana és una de les ciutats que estan patint aquesta crisi "amb més intensitat" i, alhora, una de les ciutats que més estan fent per fer-hi front. En aquest sentit, també ha assegurat que la futura llei europea d'habitatge assequible no suposarà un "pas enrere" respecte el que ja fan les ciutats, sinó que tindrà l'objectiu de donar a les ciutats "millors oportunitats" per abordar el problema.

Les dues parts han compartit els reptes de la crisi habitacional i Jorgensen s'ha mostrat interessat en conèixer i aprendre de les experiències de Barcelona per gestionar el problema de l'accés a l'habitatge. El responsable europeu en la matèria ha afirmat que l'accés a l'habitatge és un dret i hi ha moltes coses que es poden fer per treballar junts per trobar-hi solucions. El problema, ha dit, és evident en moltes ciutats europees i la tasca conjunta amb Barcelona no s'acaba amb la seva visita sinó que els equips continuaran treballant.

Al seu torn, Collboni ha aprofitat la trobada institucional per traslladar a Jorgensen algunes peticions de cara a la futura Llei d'Habitatge Assequible. "Ha d'habilitar les regions, les ciutats, a fer més per protegir el dret a l'habitatge perquè som les ciutats les que estem al quilòmetre zero de la crisi de l'habitatge i som les que hem de tenir més instruments", ha afirmat Collboni.

També sobre la futura llei europea, ha indicat que ha de posar en valor la declaració de les zones de mercat tensionat, que a parer seu, ha de ser un element bàsic de la futura regulació europea. Jorgensen ha expressat que hi està d'acord i ha remarcat que un punt de partida és "disposar d'aquesta definició de zona de mercat residencial tensionat".

A més a més, al marge de la llei, el batlle de Barcelona també ha reclamat la necessitat que hi hagi partides específiques destinades a l'habitatge, per exemple, per comprar edificis o sòl per construir. Segons ha apuntat Collboni, entre el 2023 i el 2027 la ciutat ja ha invertit 310 milions d'euros en aquest àmbit, 130 provinents dels fons Next Generation i 180 del Banc Europeu d'Inversions (BEI). Gràcies a aquests recursos, ha dit com a exemple, s'han finançat construccions en zones com Sant Andreu. "Els diners que venen d'Europa són molt importants per a les ciutats i hem de mirar de garantir-los per al futur", ha conclòs.

Eliminació dels pisos turístics

L'alcalde ha assenyalat també que la ciutat ja està "liderant" amb diverses polítiques, com ara la ja anunciada de no renovar cap més llicència d'apartament turístic a partir del novembre del 2028.

Preguntat sobre això, Jorgensen ha reconegut que els lloguers de curta durada són avui dia "un gran problema" en moltes ciutats de la UE, si bé van començar semblant una bona idea en els seus inicis. Així, ha assenyalat que la magnitud que han assolit en algunes ciutats ha provocat l'augment dels preus o l'expulsió de la gent de casa seva. "Ens agrada el turisme, però no el turisme massiu", ha afegit. Per això, ha insistit que la voluntat d'un marc regulador europeu anirà encaminat a oferir a les ciutats millors oportunitats o instruments per fer front al problema de l'habitatge.