Les treballadores internes de la llar són víctimes d'una "explotació invisible", segons CCOO Catalunya

Les treballadores de la llar internades sofreixen "explotació invisible", segons denuncia CCOO Catalunya. L'explicació és que les internes han d'estar disponibles per a la persona que les contracta en hores que no poden utilitzar per a l'ús personal i que tampoc es comptabilitzen com a temps treballat. El sindicat alerta que la durada d'aquests espais temporals "pot arribar a les 20 hores setmanals", addicionals a una jornada laboral de 40 hores, i que "milers de treballadores, la majoria migrants", es troben en aquesta situació. 

Les dades són part de l'informe El temps de les internes. L'explotació invisible, que ha presentat el sindicat aquesta setmana. L'estudi posa el focus en les condicions laborals de les treballadores de la llar en règim intern i denuncia que la normativa vigent continua permetent situacions d'explotació incompatibles amb els drets laborals i amb la legislació europea.

L'informe ha arribat a la conclusió que la regulació actual permet que hi hagi un gran nombre de treballadores internes que passen fins a 22 hores al dia vinculades al seu lloc de treball, comptant el temps de presència, la pernoctació obligatòria i la jornada laboral oficial. Sovint, tot a canvi d'un salari equivalent al salari mínim interprofessional. 

"El temps de presència és un frau", denuncia l'autora de l'informe, la sociòloga Irene Galí Magallón. "És una ficció funcional per al sistema però que no s'aguanta per enlloc", va assegurar durant la roda de premsa de presentació de l'informe.

La normativa que ho permet

L'informe analitza la figura del denominat "temps de presència", previst al Reial decret 1620/2011. Aquest temps obliga les treballadores internes de la llar a romandre al domicili de la persona ocupadora fora de la seva jornada ordinària per atendre "eventuals necessitats de cura". 

"El marc regulador continua estant ple de forats", informa Galí. "Hi ha una clara situació de desavantatge i desigualtat respecte de la resta d'assalariats", afegeix. Però es tracta d'un "buit" que "no es toca" perquè, si es fes, hi hauria una "crisi social", afirma la autora de l'informe.

CCOO ha insistit a dir que la situació de les treballadores internes és el reflex d'un model de cures que "descansa sobre la precarització d'un col·lectiu format principalment per dones migrants". Alerta que la taxa d'economia submergida en aquest sector es troba al voltant del 42% a Catalunya, una xifra que podria ser superior si es té en compte que hi ha treballadores en situació administrativa irregular.

La nova llei de registre horari no contempla les internes

La secretaria de Dones del sindicat, Mentxu Gutiérrez, també lamenta que aquestes empleades queden "fora de la cobertura" del debat actual sobre el registre horari, que el Ministeri de Treball vol aprovar aquest any. "Son debats que estan resolts en plantilles amb personal masculinitzat com el transport", ha apuntat. 

CCOO Catalunya considera que si es complís la normativa sobre jornada laboral que regeix a la resta de sectors no s'hauria de permetre la disponibilitat permanent exigida a moltes empleades i s'haurien d'establir torns de dues o tres treballadores.

El sindicat defensa que s'hauria de delimitar el temps de treball efectiu a aquell en què la persona treballadora està a disposició de l'empresa, i reclama establir mecanismes de registre horari adaptats al sector.

Una qüestió de drets i de model de cures

Per a CCOO de Catalunya, la situació de les treballadores internes no és una anomalia puntual sinó "el reflex" d'un model de cures que descansa "sobre la precarització" d'un col·lectiu format "principalment per dones, migrants i treballadores de classe popular". 

El treball de la llar i les cures continua sent un dels sectors amb més precarietat laboral. A Catalunya, prop del 95% de les persones afiliades al Sistema Especial de Treballadors de la Llar són dones, i gairebé la meitat tenen nacionalitat estrangera.

L'informe conclou que el sistema actual de provisió de cures només es manté gràcies a la "infravaloració del temps i del treball d'aquestes dones" i adverteix que la societat no pot continuar garantint l'atenció a les persones dependents "a costa de la vulneració dels drets laborals de les treballadores".

La normativa espanyola, qüestionada per Europa

Un dels principals arguments de l'informe és que la regulació actual entra en conflicte amb la normativa i la jurisprudència europees sobre temps de treball i descans. 

L'estudi recorda que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha emès en els darrers anys diverses resolucions que han obligat l'Estat espanyol a corregir discriminacions que afectaven les treballadores de la llar, com ara l'exclusió del dret a la prestació d'atur o la manca d'obligació de registre horari.

En aquest sentit, la sentència del TJUE de desembre de 2024 va considerar contrari al dret europeu que les treballadores de la llar quedessin excloses dels sistemes de registre de jornada, una situació que dificulta enormement la reclamació d'hores extraordinàries i la defensa efectiva dels seus drets laborals.

L'informe sosté que la disponibilitat permanent exigida a moltes treballadores internes encaixa amb la definició europea de temps de treball i qüestiona la validesa jurídica del concepte de temps de presència tal com està regulat actualment.

Reformar la normativa

L'estudi conclou amb diverses propostes per una reforma "profunda" de la regulació del treball de la llar. Entre aquestes reitera la demanda d'un pacte nacional de cures "amb finançament estable", que "desfamiliaritzi" les cures i redueixi la sobrecàrrega femenina. En aquesta línia, també reclama incrementar la inversió i un "pla de xoc" contra les llistes d'espera en dependència que permeti "reduir la dependència de models basats en la sobreexplotació de les treballadores".

Són peticions que s'afegeixen a les de reconèixer el temps de presència com a temps de treball efectiu, aprovar l'obligatorietat del registre horari per a les treballadores de la llar, equiparar els seus drets laborals "als de la resta de persones treballadores" i mecanismes efectius de "control i protecció davant dels abusos laborals".