Sortir a defensar l'educació pública i acabar a urgències després de ser apallissada per la policia: "Van venir a buscar-nos"

Bie, estudiant de 20 anys i militant de l'agrupació estudiantil Contracorrent, sostenia una pancarta dimecres durant una acció pacífica a la Facultat de Ciències de la Informació de la Universitat Complutense de Madrid. Des de la primera fila, es manifestava en suport a la vaga indefinida de l'educació pública. La Policia Nacional va arremetre contra ella i la resta d'estudiants i treballadores. "Van arribar cinc furgons policials. Tot va passar molt ràpid i de forma totalment arbitrària. Van començar a pegar-nos i a carregar contra nosaltres a cops de porra”, explica a l'altre costat del telèfon. Hi va haver dues intervencions policials: "A la segona ja van detenir companyes i ens van pegar molt més fort”. Després, els agents les van mantenir retingudes "durant una llarga estona" i els van impedir abandonar la zona. També els van requisar la pancarta, una representació satírica d'Isabel Díaz Ayuso inspirada en Saturn devorant el seu fill, el quadre de Francisco de Goya.

La jove va acabar l'acció amb diverses lesions. "M'han rebentat un dit i tinc hematomes a les cames, al braç i moltíssims cops", diu. Després de l'agressió, va acudir a urgències i al seu metge d'atenció primària. Els informes mèdics, als quals ha tingut accés aquest diari, recullen un diagnòstic de "policontusions" i "contusió de canell i mà", a més de prescriure-li una baixa mèdica. Segons fonts policials, la intervenció policial va deixar cinc persones detingudes i vuit ferides.

Vic, sanitària a Madrid i també militant de l'agrupació estudiantil Contracorrent, també va acabar detinguda durant una acció pacífica convocada per professores i estudiants al districte madrileny de Carabanchel. Tot va començar quan va veure que dos agents es posaven "una mica agressius" amb diversos docents i va decidir treure el mòbil per gravar-los. Els policies la van detenir i la van traslladar a la comissaria de Carabanchel, on, segons narra, li van tramitar la detenció. Va estar al calabós des de les 11.00 fins a les 19.20 hores.

"Em van aïllar en unes condicions terribles, superhumiliants, en un entorn tremendament hostil. Vaig estar sola amb les meves companyes de cel·la", recorda. En les hores més difícils, la jove va trobar un suport en les persones que seguien mobilitzades fora de la comissaria: "Em donava força pensar que no estava sola, que estaven totes les meves companyes fora". Lluny de retirar-se a descansar, Vic va tornar al carrer i es va afegir a la manifestació que va recórrer el trajecte entre Atocha i Sol.

L'Organització Estudiantil Socialista (OES) i la Coordinadora Juvenil Socialista (CJS) han facilitat a Público imatges de diverses persones ferides durant les càrregues policials a la Complutense, que han optat per mantenir l'anonimat. Les dues organitzacions exigeixen que es retirin immediatament els càrrecs contra els cinc estudiants detinguts. Tot i que tots han quedat en llibertat, els col·lectius reclamen que no se'ls imposi cap responsabilitat penal ni administrativa per la seva participació en les protestes. "És vergonyós que la policia d'un govern del PSOE i Sumar hagi apallissat estudiants que estaven exercint el seu dret de vaga", denuncien. "Estem parlant de joves que s'organitzaven per defensar una educació pública que els pertany i per la qual han lluitat centenars de milers de persones abans que ells".

La Delegació del Govern a Madrid justifica la intervenció policial al·legant que alguns manifestants van intentar sobrepassar el cordó de seguretat i "agredir" els agents. L'Executiu d'Isabel Díaz Ayuso també ha donat suport a l'actuació policial, en sostenir que els efectius es van limitar a complir les seves funcions. En paral·lel, ha desqualificat la vaga educativa, a la qual acusa de tenir un caràcter "polític i electoralista", i ha titllat d'"inassolibles" les reivindicacions dels sindicats. El rectorat de la Complutense, per la seva banda, ha condemnat les càrregues policials i ha manifestat la seva "profunda preocupació" per les persones ferides i detingudes. La institució s'ha desvinculat de la intervenció i ha assegurat que no va demanar ni promoure la presència dels agents al campus. A més, ha donat suport a la investigació "urgent" anunciada per la Delegació del Govern.

Bie, jove agredida durant les càrregues policials: "Tot això s'està fent amb l'objectiu d'intentar passivitzar i acovardir"

L'estudiant Bie qüestiona la versió del rectorat i sosté que l'entrada de la Policia Nacional al campus requereix la seva autorització. "El que diu el rectorat és mentida, ells donen de forma automàtica el permís sempre", afirma. La jove també rebutja les explicacions del Govern d'Ayuso per justificar la intervenció. "Em sembla una vergonya que es tracti de justificar que s'agredeixin estudiants i treballadors que estan exercint el seu dret de vaga. És totalment injustificat". Bie estableix un contrast entre l'actuació dels agents contra els estudiants i la seva resposta davant el grup d'ultres que va protagonitzar "provocacions i agressions" durant l'acampada de Sol. "És clar a qui protegeixen i quins interessos defensen", deixa caure. Així mateix, interpreta les càrregues com un intent de "desmobilitzar" i "acovardir" els que estan sortint al carrer en un moment d'efervescència de les lluites socials.

"Tot això s'està fent amb l'objectiu de tractar de passivitzar i acovardir, en un moment en què hi ha un procés de lluites enorme per l'habitatge, per l'educació, en què començarà una vaga indefinida i en què farem una vaga general", valora. Segons la seva opinió, tant el Govern d'Ayuso com l'Executiu central són conscients del descontentament entre la joventut i la classe treballadora i tracten de justificar la repressió per contenir-lo. "No aconseguiran que parem", adverteix.

La membre de Contracorrent nega que els manifestants agredissin els agents i denuncia que la policia va irrompre al campus equipada amb cascos i porres. "Ningú va agredir cap policia. Van ser ells els que van venir per nosaltres", insisteix. Per això, reclama que es deixi de recórrer a les forces policials per intervenir en les mobilitzacions universitàries i confia que la investigació oberta serveixi per posar fi a aquestes actuacions. "El que espero és que, d'una vegada per totes, es deixi de permetre que el Govern o la mateixa universitat enviïn la policia a reprimir els estudiants".

Bie, jove agredida durant les càrregues policials: "Els estudiants de França ens estan inspirant molt"

Ni les càrregues ni la detenció han minvat, assegura, les ganes d'organitzar-se. Bie defensa que el moviment manté la moral alta i mira també les experiències de lluita d'altres països. "Els estudiants de França també ens estan inspirant molt", assenyala. Vic, per la seva banda, troba ressons de la repressió del moviment estudiantil durant la dictadura franquista en el que ha passat, encara que adverteix que tots dos contextos no són equiparables. "Salvant les distàncies, em recorda una mica el franquisme, amb tota la repressió que hi va haver contra el moviment estudiantil".

La sanitària emmarca les càrregues en un cicle de mobilitzacions que, al seu parer, travessa el país: des de les setmanes d'acampada a Sol fins a les protestes pel dret a l'habitatge i la convocatòria d'una vaga educativa indefinida a Madrid. A aquest escenari suma la vaga general anunciada per a l'11 de novembre, que considera una fifita perquè és la primera d'àmbit estatal en 14 anys. "Als capitalistes, a la dreta, els fa por quan ens unim la classe treballadora", diu. Més enllà de les lesions, les detencions i l'impacte de l'actuació policial, Vic extreu una conclusió col·lectiva del que ha passat: la necessitat de recuperar l'experiència d'organitzar-se i sostenir les lluites. "Cada lluita ens ensenya a la classe treballadora, a la joventut, a les estudiants, una cosa que en els últims anys hem oblidat: com lluitar i com organitzar-nos".

Amnistia Internacional també ha qüestionat l'ús de porres contra estudiants que, segons la seva valoració, mantenien una actitud pacífica durant la protesta. A més, recorda que no haver comunicat prèviament una concentració no és suficient, per si sol, per justificar que es dissolgui ni la detenció dels qui hi participen. L'entitat reclama una investigació "independent i exhaustiva" que permeti aclarir els fets i determinar si la intervenció policial es va ajustar als principis de necessitat i proporcionalitat.

L'actuació policial també ha interpel·lat l'oposició política i les organitzacions sindicals. El PSOE de Madrid ha titllat de "lamentables" les imatges i ha reclamat una investigació. Más Madrid, per la seva banda, ha condemnat les càrregues i ha exigit la retirada dels agents del campus. UGT i CCOO també han rebutjat l'ús de la força i han demanat explicacions al Ministeri de l'Interior, alhora que han defensat el dret de vaga i de manifestació. La Plataforma UCM per la Pública ha responsabilitzat el delegat del Govern del desplegament policial i n'ha demanat la dimissió.

Càrregues violentes contra protestes pacífiques

En els últims mesos, diverses actuacions policials han tornat a posar el focus en l'ús de la força contra els que protesten. Un dels casos més sonats va ser el de Maricarmen, la dona de 87 anys que va ser desallotjada per la força de l'habitatge en què havia viscut durant més de set dècades. El desnonament es va executar després de més de vuit hores de resistència pacífica, durant les quals la policia va efectuar diverses càrregues i va utilitzar gas pebre.

L'actuació policial durant les mobilitzacions en defensa de l'educació pública a València també va ser àmpliament rebutjada. El 31 de maig, una professora jubilada que participava en una concentració davant de la Conselleria d'Educació va ser empesa amb violència i per l'esquena per un agent de la Policia Nacional i va caure a terra. Va patir una fractura del septe nasal i va necessitar punts de sutura. Les imatges de l'incident es van difondre a les xarxes socials i el Defensor del Poble va demanar explicacions a la Direcció General de la Policia. Posteriorment, un jutjat va obrir una investigació arran de les denúncies presentades.

Anant més enrere, l'historial d'actuacions policials violentes deixa alguns episodis especialment cruents. L'octubre de 2017, Human Rights Watch va concloure que la Policia Nacional i la Guàrdia Civil havien emprat una força excessiva contra persones que oferien resistència passiva durant el referèndum de l'1-O a Catalunya. Cinc anys abans, Amnistia Internacional havia denunciat cops contra manifestants durant la protesta de Rodea el Congreso, celebrada a Madrid el setembre de 2012, i havia alertat de les lesions causades per les intervencions policials.