Síndics i administracions s'arremanguen per abordar el sensellarisme: del Pla Zero Carrer a un acord de país pel 0'2% del pressupost

El sensellarisme s'ha convertit en un problema creixent a l'Àrea metropolitana de Barcelona i el perfil de les persones que viuen al carrer és cada cop més divers. És la punta d'iceberg d'una precarietat multifactorial i ve en gran mesura empès pels elevats preus dels habitatges. Les dades de la capital catalana n'evidencien la gravetat. En quatre anys s'ha duplicat el nombre de persones sense llar, segons la Fundació Arrels. De 1.064 persones al 2021 a 1.985 persones a finals de 2025. 

Per revertir una situació que té efectes més enllà de Barcelona, s'estan coent diverses iniciatives en paral·lel, com la Llei de sensellarisme o un acord de país per destinar entre el 0,15% i el 0,2% del pressupost a combatre la xacra, a proposta de la Síndica de Greuges de Catalunya. Una altra de les propostes que porta mesos treballant-se és el Pla Zero Carrer, impulsat des de la Sindicatura de Barcelona. El pla pilot té com a primer objectiu intentar reduir a la meitat les persones que viuen al carrer. La proposta del síndic barcelonès, David Bondia, té llum verda dels ajuntaments de Barcelona i el de l'Hospitalet per tirar endavant, i es troba en fase de disseny.

Barcelona i l'Hospitalet acullen el pla pilot

El pla coordinarà l'acció de diversos actors que ara treballen per separat aquest àmbit. Això permetrà que treballadors de diverses entitats actuin com un únic servei. Cada persona sense llar estaria registrada a un llistat compartit i obtindria un gestor en un període de 48 hores. El sistema també busca que les persones sense llar puguin tenir un ús més eficient de les ajudes econòmiques, així com una major estabilitat de residència.

La proposta del Síndic es testarà a dos barris, un a Barcelona –probablement a Poble Sec o a alguna de les dues Marines– i l'altre a l'Hospitalet de Llobregat. Comptarà amb la participació de tres actors. En primer lloc l'administració, encarregada de garantir drets com el padró i les ajudes econòmiques per a l'autonomia personal, en segon lloc les entitats socials, que facilitarien la tasca operativa i l'acompanyament humà a les persones sense llar, i en tercer lloc el sector privat i civil, per proveir d'habitatge i oportunitats d'inserció laboral. 

La Sindicatura de Greuges de Barcelona indica que serà l'encarregada de coordinar i supervisar el pla pilot, amb l'ajuda d'una institució –encara per definir– que s'encarregaria d'executar el projecte, i d'un comitè d'ètica a qui en podrà fer consultes tècniques –format per Begoña Román, catedràtica d'Ètica de la UB; Norbert Bilbeny, membre de la Real Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques, i de Vicent Aguado, professor de Dret administratiu de la UB–.

L'òrgan executor seria l'encarregat de repartir les tasques del que s'ha anomenat com a portal únic. Aquest portal ha de permetre que tots els actors actuin com un únic servei i que es pugui tenir un seguiment individualitzat de cada persona sense llar de forma continuada. Entre les entitats involucrades hi hauria la Fundació Arrels, Creu Roja, Assís, o d'altres que formen part de les Entitats Catalanes d'Acció Social (ECAS).

L'altra pota del pla pilot rau en l'habitatge. Segons la Sindicatura, un 62% de les persones que arriben al carrer ho fa per problemes d'habitatge. Serveis Socials de Barcelona alertava recentment sobre un problema similar, i és que més del 50% de persones que necessiten un alberg d'emergència ha perdut el seu habitatge. Des de la Sindicatura de Barcelona s'apunta que els allotjaments temporals d'emergència tenen un cost de 4.200 euros al mes per a una família de quatre persones. La institució creu que oferir canals per a què les persones sense llar puguin optar a una opció habitacional de llarg plaç pot fer rebaixar aquest cost i també donar més estabilitat a qui ara viu al carrer.

"El gran problema de la ciutat és l'habitatge, per tant, no es pot abordar el sensellarisme només des del punt de vista dels serveis socials", considera Bondia. El pla involucrarà al projecte a organismes que poden oferir habitatges de llarg recorregut, com Hàbitat 3 o la Fundació La Caixa.

Un altre recorregut que des de la Sindicatura de Barcelona es considera que també ajudarà a activar l'autonomia personal és facilitar el suport per aconseguir ajuts que ara ja estan a disposició de les persones sense llar i que a vegades no es sol·liciten. Es posa per exemple l'ús de la Renda Garantida de Ciutadania, que dona uns 800 euros al mes. En casos on les persones conviuen sota el mateix sostre, la suma dels ajuts pot també permetre sufragar el cost de l'habitatge dels actors privats que hi ha involucrats al projecte.

Bondia assegura que això facilita "la construcció de projectes de vida", i és que el pla pilot hi suma també els plans d'ocupació que té previst oferir la Pimec, per poder trobar un lloc de treball. "El sensellarisme sempre s'ha abordat des del punt de vista de la dependència i nosaltres el volem abordar des del punt de vista de l'autonomia", conclou el síndic.

La implementació del pla, però, encara es troba en fase de definició. La comissionada d'Acció Social de l'Ajuntament de Barcelona, Sònia Fuertes, adverteix que "el desenvolupament metodològic i l'establiment d'objectius, criteris i segments de població encara no s'ha fet". Una de les qüestions que sobrevola el debat del disseny del pla és a qui atendre primer, si a les persones joves que porten poc temps al carrer o a aquelles que tenen una situació cronificada de carrer. No obstant això, Fuertes destaca de les converses del pla que "això no és el que més preocupa". "No partim de zero", assegura Fuertes, "tenim professionals, hi ha coneixement, i l'important és poder fer caminar la proposta per veure si funciona". 

La comissionada d'Acció Social destaca del pla pilot que "és interessant" perquè "posa a treballar a dos municipis amb la idea de poder generar aprenentatges que poden ser escalables". En aquest sentit, Bondia planteja que la idea és generar un "efecte mirall", és a dir demostrar que es poden millorar les xifres perquè es pugui replicar a altres parts el pla pilot. En fer-se a dos municipis diferents, s'evita "l'efecte crida", considera el síndic.

Evitar la cronificació: involucrar a drets socials, salut i habitatge

Un dels objectius per errradicar el sensellarisme és trencar amb el cercle viciós d'una precarietat extrema que empeny a no tenir llar, i d'un sensellarisme que impedeix sortir de la precarietat extrema. Una situació que darrerament s'ha vist en assentaments informals però que afecta cada vegada a més població. Divendres passat, durant la segona reunió de la Taula Institucional per a l'Abordatge del Sensellarisme, el conseller de Drets Socials, Raúl Moreno, reconeixia que en els últims anys el perfil de la persona sense llar havia variat i que cada vegada hi ha més persones que treballen i perceben un salari però que no es poden permetre pagar una habitació. De fet, des de l'ajuntament de Barcelona es calcula que aquesta casuística podria ser entre un 15% i un 17% del total de persones sense llar a la ciutat. 

Un dels reptes del sensellarisme és precisament identificar quina és la problemàtica de cada una de les persones, ja que són molt diverses; des de la pèrdua de contacte amb el món laboral, passant per la pèrdua d'habitatge, motius econòmics, ruptures de relació i vincles familiars, consum de drogues, etc. En aquest sentit, la comissionada d'Acció Social de Barcelona, Sònia Fuertes, indica que "cada una de les accions que es considerin prioritàries requereixen de més o menys agents, i d'això en depèn també quins especialistes es necessiten". Per exemple, si la persona sense llar necessita un psiquiàtre, això ja és un àmbit del comissionat de Salut, i no d'Acció Social, perquè aquest departament no en té en plantilla. 

Amb aquest objectiu, a Barcelona, el Síndic de Greuges assegura que el pla pilot Zero Carrer té l'objectiu d'involucrar als comissionats de serveis socials, d'habitatge i de salut dels dos ajuntaments, que conjuntament amb el llistat del portal únic, haurien de permetre poder fer un seguiment individualitzat i mantenir la traçabilitat de la persona.

Lideratge supramunicipal i finançament

"La resposta a la problemàtica de carrer no pot ser només social, ni tampoc pot ser només municipal", assevera la comissionada d'Acció Social de Barcelona, Sònia Fuertes, qui apunta a la "necessitat d'un lideratge supramunicipal". "A banda dels recursos, que per a nosaltres són importants, és important la governança de la Generalitat", considera Fuertes. La comissionada aposta per la implicació dels departaments d'Habitatge, Salut i Drets Socials de la Generalitat, amb mecanismes d'ocupació a banda. 

Barcelona invertia fins ara més en sensellarisme que la Generalitat de Catalunya. La despesa de la capital catalana és de 51 milions d'euros anuals, quan l'Executiu d'Illa tenia assignats 34,5 milions per a tot Catalunya. Per aquest motiu, a la darrera Taula Institucional per a l'Abordatge del Sensellarisme, la Síndica de Greuges de Catalunya, Esther Giménez-Salinas, va impulsar un acord de país amb la missió de què la Generalitat acabi destinant entre el 0,15% i el 0,2% del seu pressupost a aquesta problemàtica. Divendres passat, el conseller de Drets Socials i Inclusió, Raúl Moreno, va anunciar en aquella taula que la Generalitat reforçarà amb 30 milions la inversió per abordar el sensellarisme.

No són suficients per al president de la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, Xavier Trabado, que durant la reunió del divendres va afirmar que els recursos destinats fins ara al sensellarisme eren "absolutament insuficients" i ha defensat que caldria començar amb una dotació de 100 milions d'euros per abordar el fenomen "amb garanties" arreu de Catalunya. 

El novembre del 2025 hi havia almenys 6.876 persones dormint al ras o en assentaments precaris en 81 municipis catalans que representen el 72,1% de la població de Catalunya.

La proposta de la Síndica de Catalunya també planteja que la Generalitat fixi, abans d'acabar el 2027, uns serveis mínims obligatoris, com menjadors socials, dutxes, centres de dia, espais de pernoctació o equips de carrer, i que els ajuntaments disposin de plans locals d'abordatge abans del primer semestre del 2028. La proposta també vol evitar que la manca de recursos en un municipi acabi desplaçant les persones sense llar cap a localitats veïnes.

"Barcelona es troba en una situació similar quant a sensellarisme que el que passa a altres capitals d'Europa, com Roma o Madrid", apunta la comissionada d'Acció Social, Sònia Fuertes. A tota Europa hi ha 1,2 milions de persones sense llar, segons dades de la Federació Europea d'Organitzacions Nacionals que treballen amb les Persones Sense Llar (FEANTSA). "Barcelona té places de pernocta, equips de carrer, menjadors, centres per a dones, joves i per a la problemàtica de drogues, però a nivell territorial no hi ha hagut un desplegament equitatiu al seu voltant", considera la comissionada. "A nivell metropolità això és inaludible", anota Fuertes, perquè la gran connectivitat que hi ha de transport en aquesta àrea facilita el desplaçament de les persones entre les localitats.

Aquests desplaçaments centrifuguen el problema però en cap cas els resolen. Un exemple es troba en algunes de les persones que vivien al B9 de Badalona i van ser desallotjades sense tenir una alternativa on anar. Ara una part d’aquell grup viu al Masnou, però sofreix un altre procés de desallotjament obert que podria produir un resultat similar. 

Per afrontar el problema, Fuertes demana "la contribució de la Generalitat", així com "sinèrgies entre municipis, des de la corresponsabilitat i la solidaritat".

A tot això, hi ha una llei de sensellarisme que des de gener de 2022 va iniciar tràmits parlamentaris i encara continua en tramitació. La primera llei que es va registrar va caure per la convocatòria electoral i la segona es va tornar a registrar al febrer de 2025, amb els suports de sis partits de la cambra, PSC, Junts, ERC, Comuns, CUP i PP. La llei no hauria de tardar en tenir redactada la ponència i poder-se votar al ple. Amb un ampli suport parlamentari, doncs, hauria de quedar aprovada en el curt termini.