El Sindicat de Llogateres, la força col·lectiva que ofereix una xarxa de suport davant la solitud del desnonament

La Maricarmen porta organitzada amb el Sindicat de Llogateres de Madrid des del primer moment en què es va assabentar que podia ser desnonada. L'han acompanyat en els judicis, l'han assessorat, han estat amb ella en tot moment i han aconseguit paralitzar fins a tres intents de desnonament anteriors. "Quan arriben situacions de tanta vulnerabilitat com la de Maricarmen, el primer que intentem sempre és fer que aquesta persona deixi d'enfrontar-se sola al problema", expliquen des de l'organització.

Moltes vegades arriben a les seves assemblees després de mesos d'angoixa, de trucades, cartes, procediments judicials o negociacions a soles amb els propietaris. "Tot això fa que sentin que estan davant un problema individual que han de resoldre pel seu compte, i en les assemblees del sindicat canvia aquesta lògica", subratllen a Público. De seguida s'adonen que estan davant d'un problema que els supera, que hi ha moltes persones en la mateixa situació i que el que elles pateixen són pràctiques estandarditzades.

“Mirem totes juntes la situació, veiem les opcions jurídiques i de negociació que existeixen, però sobretot es construeix una resposta col·lectiva", explica. L'estratègia pot anar des d'acompanyar la persona en una negociació fins a parlar amb la propietat o amb les administracions. També valoren la possibilitat de fer públic el conflicte (la majoria de desnonaments passen desapercebuts als mitjans). Quan s'arriba a una situació límit, és a dir, al propi desnonament, es posa el cos.

"Cal ser-hi, acompanyant aquesta persona com vam fer amb la Maricarmen. En casos tan durs com aquests és molt important l'acompanyament humà”, conclou. Dimecres passat, més de 500 activistes van acudir a la porta d'aquesta dona de 87 anys per intentar paralitzar pacíficament el seu llançament. Van estar amb ella la nit anterior i van acampar al seu carrer fins que, de matinada, van ser evacuats a la força pels antiavalots. Almenys mig centenar d'ells va resistir assegut durant diverses hores davant del bloc. Després van ser aixecats un a un, amb violència.

A la tarda, la commoció pel desnonament de la Maricarmen va provocar una concentració de 7.000 persones davant l'"Àtic d'Ayuso", que va demostrar l'enorme capacitat de mobilització social que ha desenvolupat aquest col·lectiu. "El d'ahir va ser molt emocionant perquè demostra que determinades situacions generen una solidaritat social enorme; i també la ràbia i la frustració que genera la forma d'actuar dels casolans i els governs, que són els responsables d'aquesta situació", assenyalen.

Així i tot, insisteixen a no reduir la seva tasca a aquest últim esclat social. El més important per a aquests activistes és "tot el que passa abans i després". Les assemblees setmanals, les persones que s'incorporen i van agafant tasques, els conflictes que s'organitzen als barris i les xarxes de suport que es van construint dia a dia”.

A les protestes multitudinàries que es van produir dimecres, se sumen altres tantes aquests dies en fins a 16 ciutats, entre elles la Corunya, Bilbao, Saragossa o Tenerife. L'onada d'indingació coincideix en el temps amb la inauguració aquest dijous de l'esdeveniment El Barri a la capital, una trobada internacional de 70 sindicats d'habitatge de diferents països.

Com s'organitza el sindicat

Quan parlem del Sindicat de Llogateres, realment hauríem de parlar de sindicats, en plural. S'organitzen per ciutats i barris". No funcionem com una gestoria a la qual tu arribes, algú resol el teu problema i te'n vas, sinó que la idea és que les persones que arriben amb un conflicte puguin entendre-ho, puguin participar en les decisions sobre com afrontar-ho i, amb el temps, també puguin acompanyar a altres afectats", explica un voluntari.

Cada setmana solen organitzar assemblees d'assessorament col·lectiu, un model heretat de les plataformes antidesnonaments, on es comparteix "coneixement, experiència i solidaritat". Això els permet analitzar què està passant a cada barri: quins propietaris estan actuant de determinada manera, quines immobiliàries estan tenint un impacte abusiu o dificultant l'accés a l'habitatge, quins edificis tenen conflictes semblants o quins problemes s'estan repetint. "És aquí quan moltes situacions que semblaven individuals comencen a veure's com a problemes col·lectius", incideix.

Ell es va organitzar amb el sindicat de Madrid perquè estava cansat de mudar-se constantment d'una casa a una altra. Explica al diari que fins que va començar a informar-se i acudir a les assemblees pensava que era legal encadenar contractes temporals d'un any. Gràcies al col·lectiu va descobrir que era un frau de llei i va prendre consciència sobre "la importància de no entendre el problema de la vivenda com una cosa individual". "Al final pots intentar negociar el teu lloguer, buscar un altre pis o resoldre una situació concreta, però de seguida descobreixes que moltes de les coses que et passen li estan passant a milers de persones, és estructural".

El treball del sindicat va més enllà dels actes visibles. Hi ha un rerefons de negociacions, assessorament col·lectiu, investigació a masovers, intervenció en el debat públic i elaboració de propostes polítiques. "Vam fer una proposta original de la Llei d'Habitatge que no es va acceptar. Ja després d'això vam avisar que la Llei d'Habitatge del PSOE deixava un forat als lloguers de temporada i per habitació i vam posar una proposta de modificació per prohibir els lloguers de temporada", recorda.

Esmenta molts més moviments polítics dels últims mesos, com la pressió perquè es realitzessin sol·licituds massives de pròrrogues de lloguers. "Hi ha hagut un gran treball legislatiu. Els conflictes concrets ens permeten veure on estan fallant les normes i, quan centenars de persones arriben a les assemblees amb problemes similars, això ens dóna un coneixement molt directe de com funciona realment el mercat del lloguer", assenyala.

Un moviment en expansió

El Sindicat de Llogateres de Madrid i el Sindicat de Llogateres de Catalunya es van donar a conèixer el 2017. Es presentava llavors com "una eina de contrapès davant els propietaris, en els preus i en les condicions dels lloguers". S'inspiraven en les lluites pels lloguers justos en els anys 20 i 30 d'Espanya, durant la II República, així com d'agrupacions sorgides després de la crisi del 2008, com la PAH o el 15-M.

En nou anys, el moviment s'ha estès per les principals ciutats del país i cada vegada té més presència i capacitat de convocatòria. El 2018, a Lavapiés, es van organitzar els primers "blocs en lluita de Madrid". Catalunya va seguir la mateixa estratègia, organitzar portals d'habitatges comprats per fons voltor per evitar el seu buidament de veïns. Fa uns dies una concentració multitudinària celebrava que ja s'havien constituït 73 d'aquests blocs. L'acte es va organitzar davant del número 243 del carrer Mallorca, on quatre famílies estan amenaçades per la no renovació dels seus contractes, després d'una compra especulativa.

Els activistes del moviment per l'habitatge reconeixen que el 2017 era difícil imaginar algunes de les dimensions que ha assolit la seva lluita. Tot i així, creuen que és fàcil entendre l'esclat social, ja que "l'habitatge s'ha convertit en la principal preocupació del país": "Cada vegada més persones coneixen algú que està patint personalment dificultats per pagar el lloguer, o ha hagut d'abandonar el seu barri, o viuen amb por de no poder renovar el contracte. El suport social que vam veure ahir parla de fins a quin punt aquest problema travessa avui dia una part cada vegada més gran de la societat".

En el cas de Catalunya, a la tardor del 2016, ja van començar a realitzar-se les primeres quedades de gent llogatera i activistes pel dret a l'habitatge de la ciutat de Barcelona, juntament amb organitzacions com la PAH o l'Observatori DESC. "En aquest moment estàvem veient com els preus del lloguer pujaven com mai abans i era absolutament legal. La gent ens deia 'escolta jo porto 15 anys pagant el lloguer i ara m'ho volen multiplicar per tres'. El nostre punt de partida és que aquesta bombolla del lloguer no era un accident, sinó producte d'unes decisions polítiques, i que si ens organitzàvem podíem punxar aquesta bombolla fabricada", expliquen des del Sindicat.

Des del col·lectiu català també creuen que estem davant d'un punt d'inflexió: "El que li ha passat a la Maricarmen passa cada dia al nostre país, però, de vegades, hi ha històries que connecten amb el patiment dels altres. Quantes Maricamen fan falta?, Què ha de passar perquè es convoqui una vaga general?

Aquesta mateixa setmana es coneixia la mort per suïcidi de l'Olga, una dona de 54 anys i dos fills al seu càrrec que havia estat desnonada del seu habitatge a l'Hospitalet de Llobregat. Era molt coneguda pels activistes, perquè portava anys intentant paralitzar la seva expulsió i havia alertat diverses vegades dels seus problemes de salut mental. "El que ha passat amb Olga és molt greu, el mateix dia en què es va llevar la vida teníem un altre desnonament, el de Silvia, que es va executar encara que s'havia activat el protocol antisuïcidis", conclouen.