La sagnia de tancaments d'establiments històrics a Barcelona obliga a buscar eines per limitar el preu dels lloguers comercials

En poques setmanes, el comerç local de proximitat de la ciutat de Barcelona ha rebut nous cops a través de l'anunci de tancament de tres establiments històrics, sobretot afectats per l'increment dels preus dels lloguers. El primer d'ells, el Forn Santa Clara, al barri de Gràcia, que va obrir fa 80 anys, va veure com havia de pagar 3.000 euros mensuals per l'arrendament, el doble que abans. 

En el cas de la Ferreteria Camps, també a Gràcia, que va iniciar l'activitat l'any 1934, s'ha vist obligada a tancar a conseqüència d'un arrendament de 15.000 euros al mes, que estava pagant des del 2023. Un exemple similar és el de la Pastisseria Rovira, al barri d'Horta, després de més de set dècades de trajectòria.

Aquest fenomen es coneix pocs dies després que Barcelona hagi estat escollida Capital Europea del Comerç de Proximitat 2026, un reconeixement que pretén donar valor al paper estratègic del comerç urbà com a motor econòmic i social i com a element clau de cohesió als barris.

Aquestes situacions exemplifiquen el contrast del teixit urbà de la capital catalana: per una banda, l'expulsió del comerç local, el de tota la vida, i la seva substitució per un model basat en franquícies desplegades globalment i que colonitzen el centre de les grans ciutats. Per l'altra, els intents de les administracions i les associacions de comerciants d'articular un esquema que consolidi Barcelona com un referent en el suport al petit comerç i en la promoció d'un sistema arrelat, sostenible i vinculat a la vida quotidiana dels carrers. 

L'allau de tancaments ha provocat que la problemàtica retorni a l'esfera política. Fa dos anys, el grup municipal d'ERC a l'Ajuntament de Barcelona ja va impulsar una proposta al consistori per a regular el preu dels lloguers comercials. Ara, a la Comissió d'Economia i Hisenda del passat 18 de febrer es va aprovar un prec dels republicans, en el qual el govern municipal es compromet a analitzar i impulsar, en col·laboració amb la Generalitat i dins el marc competencial, les vies legals per regular els lloguers dels establiments comercials en àrees tensionades. 

L'acord fixa un termini de sis mesos per definir quines són aquestes zones a la ciutat. El portaveu adjunt d'ERC a l'Ajuntament, Jordi Coronas, alerta que la ciutat viu una situació "molt preocupant", amb el tancament de comerços històrics i activitats consolidades que, segons afegeix, no responen a la manca de viabilitat sinó a increments "desmesurats" del preu dels lloguers. 

Competència i franquícies   

Les dades l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) revelen que el preu dels lloguers comercials de la capital ha augmentat un 10% en l'últim any en el global de la ciutat. En el cas de la Ferreteria Camps, a més de la pujada del preu del lloguer, s'hi sumen altres factors, com la competència del comerç online.

La situació obre la porta que barris com els de Gràcia o Horta s'omplin de franquícies de marques internacionals. Així mateix, la falta de relleu generacional és un altre dels frens per a molts dels comerços de Barcelona. En aquest cas, les noves generacions opten per altres opcions laborals, el que allunya la transmissió dels negocis entre pares i fills.

De moment, a falta de saber quin és l'encaix jurídic de la mesura, la iniciativa ha generat certa divisió entre les associacions de comerciants. Simplificant, els botiguers dels barris la defensen, mentre que els del centre, més orientats al turisme, la rebutgen. Des de l'entitat Barcelona Comerç, que agrupa 23 eixos comercials dels barris, denuncien "l'expulsió del comerç local davant la inviabilitat de molts negocis per la pujada dels preus del lloguer". Per això, demana limitar els increments, tot i que recela de la viabilitat de la proposta per la possibilitat que acabi anul·lada per la via judicial. 

Desertització comercial   

Per la seva banda, l'associació Barcelona Oberta, que engloba els establiments de 22 eixos cèntrics de la capital catalana, rebutja el plantejament, argumentant que "no té cap aplicació real ni pràctica". Encara que la mesura ha funcionat en el cas dels lloguers residencials, l'entitat considera que els tancaments de les botigues no són atribuïbles a l'encariment dels preus, sinó a una manca de competitivitat de determinats models de negoci. Per això, creu que limitar el valor dels arrendaments "penalitzaria a alguns sectors econòmics". 

 El fenomen rep el nom de desertització comercial i comporta la pèrdua del sentiment de comunitat veïnal, a més de carrers més buits i gentrificats  

Des del punt de vista social, el fenomen rep el nom de desertització comercial. Entre les seves implicacions, es troben la pèrdua de relacions i del sentiment de comunitat veïnal, a més de carrers més buits i gentrificats, i unes conseqüències negatives en l'àmbit ambiental, com l'increment de la contaminació, els residus o la dependència de les cadenes global de subministrament. 

A Catalunya s'han perdut gairebé 11.000 comerços en l'última dècada, segons les dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE). La xifra que evidencia fins a quin punt el model comercial s'ha desplaçat cap a les grans superfícies i, sobretot, cap al comerç electrònic.

A part dels comerços emblemàtics, l'escenari també impacta en la voluntat de crear nous projectes emprenedors, el que acaba derivant en la pèrdua de diversitat comercial als barris. Mentre l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya negocien el marc competencial per a fer possible la limitació del preu dels lloguers comercials, s'estén un sentiment entre els botiguers de pèrdua de la identitat i de l'arrelament a una ciutat, que de forma progressiva va perdent els símbols que la converteixen en una comunitat.