Regularitzar dins, blindar fora: Human Rights Watch suspèn Espanya en política migratòria

Després d'anunciar la regularització de milers de persones migrants, Espanya va semblar durant uns dies sortir del guió. En un context internacional marcat per l'enduriment de les polítiques migratòries, des de Brussel·les fins a Washington, la mesura va ser llegida com un senyal que era possible un altre enfocament. La norma responia a la reivindicació dels col·lectius de persones migrants que van reclamar durant anys no seguir sent invisibles i poder accedir a drets bàsics al país on ja treballen, cuiden i sostenen bona part de l'economia nacional.

La celebració, però, s'apaga quan s'amplia el focus més enllà de les fronteres nacionals. L'Informe Mundial 2026 de Human Rights Watch adverteix que encara queden assignatures pendents en matèria de migració a Espanya. El document denuncia que la gestió migratòria continua recolzant-se en l'externalització de fronteres, una estratègia que desplaça el control i la violència lluny del territori europeu. 

Espanya, assenyala l'organització, ha reforçat la seva col·laboració amb països com Mauritania o el Marroc, proporcionant suport financer, material i operatiu per frenar les rutes migratòries, fins i tot amb el desplegament de forces espanyoles sobre el terreny. Tot això, subratlla l'informe, malgrat les denúncies persistents de vulneracions de drets humans comeses per les autoritats locals contra les persones migrants.

Aquesta lògica no és una excepció espanyola, sinó el pilar central de la política migratòria de la Unió Europea. A través del Pacte de Migració i Asil, Brussel·les ha institucionalitzat la transferència de milions d'euros a tercers països per finançar patrulles, centres de detenció i equipament policial amb l'objectiu d'impedir que les persones arribin a sòl europeu. Human Rights Watch fa anys que denuncia que aquesta estratègia converteix els països africans en autèntics Estats tap, on el control migratori se sosté sobre pràctiques de tortura, maltractaments i deportacions massives.

Dins d'Espanya, l'informe també documenta que a les Canàries, els menors migrants no acompanyats són víctimes d'amuntegament en els centres d'acolliment, procediments defectuosos per determinar l'edat, absència gairebé total d'avaluacions individualitzades de les seves necessitats de protecció, obstacles per accedir a l'educació i abandonament institucional en complir els 18 anys. 

A Ceuta, el dret a l'asil s'ha convertit en una carrera d'obstacles gairebé impossible, ja que durant els primers cinc mesos de l'any, només una persona va aconseguir presentar una sol·licitud de protecció internacional en un lloc fronterer. Mentre que a Melilla, alerten que alguns sol·licitants d'asil marroquins han quedat directament al carrer, sense accés al CETI i sense possibilitat de formalitzar la seva sol·licitud.

Altres països europeus, com Itàlia, han portat aquestes polítiques restrictives un pas més enllà. A mitjan setembre de 2025, gairebé 49.000 persones havien arribat a Itàlia per mar, entre elles unes 8.600 menors no acompanyats, un nombre lleugerament superior al de l'any anterior, apunta HRW. Això passa mentre que l'executiu italià complica les funcions de les ONG de rescat a la Mediterrània, ja que, tal com denuncia l'informe, el Tribunal Constitucional italià va avalar les facultats del Govern per multar i aturar vaixells humanitaris, encara que va reconèixer que el deure de salvar vides pot justificar l'incompliment d'ordres estatals.

Així, el Govern de Giorgia Meloni ha fet del control migratori una de les seves principals banderes polítiques, també promovent la detenció de persones migrants a Albània mentre esperen la seva deportació. Encara que aquesta mesura s'ha vist frenada per repetits revessos judicials, ha funcionat com a precedent dins de la Unió Europea, que ha començat a obrir la porta a l'enviament de persones a països extracomunitaris per tramitar o esperar resolucions sobre les seves sol·licituds d'asil i accelerar els processos d'expulsió.

Grècia completa aquest mapa europeu de l'enduriment de fronteres. A finals de novembre, més de 41.000 sol·licitants d'asil i persones migrants havien arribat al país pel mar Egeu, la frontera terrestre amb Turquia o des del nord d'Àfrica cap a Creta i Gavdos, que s'han consolidat com a noves portes d'entrada.

Davant aquest augment d'arribades, l'organització denuncia que el Govern estatal ha implementat polítiques cada vegada més restrictives. Al juliol, va suspendre durant tres mesos l'accés a l'asil per als qui arribaven per vaixell des del nord d'Àfrica, autoritzant devolucions sumàries sense registre, una mesura condemnada pel Comissari de Drets Humans del Consell d'Europa i per ACNUR, que la van qualificar com a violació del dret internacional i comunitari. A això se suma que, al setembre, es va aprovar una llei que estableix penes de presó de dos a cinc anys per als sol·licitants d'asil rebutjats que no abandonin el país en 14 dies des que se'ls és notificat.

A més, l'executiu grec ha presentat un projecte de llei que penalitza la tasca d'organitzacions no governamentals i treballadors humanitaris, associant la seva tasca d'ajuda a conductes criminals i establint penes de fins a deu anys de presó.