La regulació de l'habitatge és "filo-comunista" i elimina la propietat privada com assegura Foment i la dreta?

El topall als lloguers a les zones tensionades, les limitacions a la compra especulativa d'habitatges... Les darreres polítiques anunciades pel Govern català en matèria d'habitatge, la principal preocupació dels catalans i principal font de desigualtat a Catalunya, han estat celebrades per uns, i demonitzades per altres, sobretot la patronal i els sectors més conservadors. Fa una setmana, el president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, va titllar-les de mesures "filo-comunistes". Però què hi ha de cert en aquesta afirmació? És realment un atac al dret de propietat o una interpretació ideològica d'un debat jurídic més complex?

Una vegada més, s'ha reobert el vell debat sobre la compatibilitat de dos drets fonamentals recollits per la Constitució espanyola: el dret a la propietat privada i a l'herència (article 33) i el dret a l'habitatge digne (article 47). Però el que diu la Constitució no s'acaba aquí. L'article 33 també estableix: "La funció social d'aquests drets delimitarà el seu contingut, d'acord amb les lleis". I l'article 47 acaba: "i l'obligació dels poders públics de promoure'n condicions i normes per fer-ho efectiu". 

Per tant, el debat és molt més complex del que sembla i hi ha matisos que cal tenir en compte, tot i que és evident que actualment un dret està més garantit que l'altre. I perquè el dret a l'habitatge digne sigui més un fet que simples paraules, calen polítiques que el garanteixin. Parlem amb el politòleg Jordi Muñoz, la jurista del Col·lectiu Ronda Montse Serrano i el portaveu del Sindicat de Llogateres, Enric Aragonès, sobre la compatibilitat de les mesures del Govern amb la propietat privada i la seva constitucionalitat. 

​El dret de propietat: absolut o limitat?  

"La situació a Barcelona és insostenible", afirma Serrano: "El fet que moltes famílies hagin de destinar tres quartes parts del salari mitjà per pagar el lloguer genera una desproporció que es tradueix en pobresa, desigualtat i inestabilitat vital. És una gravíssima font de desatenció a la ciutadania", explica. Segons les dades de les fiances dipositades a l'Institut Català del Sòl (Incasòl) publicades diumenge, el preu mitjà dels nous contractes de lloguer a Catalunya va situar-se en els 876,83 euros en el tercer trimestre del 2025. A Barcelona ciutat, l'import mitjà dels nous arrendaments va arribar als 1.153,11 euros. Uns imports que serien superiors si no s'hagués regulat el preu amb el topall.  

Davant d'aquest escenari, Serrano defensa que l'habitatge ha de ser una prioritat política, encara que això impliqui intervenir en el mercat. "Quan regules qualsevol qüestió, evidentment repercuteix en altres àmbits. Però és una qüestió de principis i de prioritats", sosté Serrano, que insisteix en l'apartat de l'article 33 que diu "la funció social d'aquests drets delimitarà el seu contingut".

Per Serrano, aquest punt és clau: "Que estigui garantit constitucionalment no vol dir que no tingui limitacions. Justament la limitació és la seva funció social". En conseqüència, afegeix, "res impedeix que pugui estar subjecte a aquesta funció social i, per tant, que l'interès general pugui limitar-ne l'exercici, d'alguna manera". "Si ens fixem en l'evolució de la llei d'arrendaments urbans, segons el govern de torn, aquesta llei va una mica endavant o endarrere, d'acord amb la protecció dels arrendataris", explica. 

Muñoz coincideix en aquesta lectura. "La idea que el dret de propietat és absolut és pròpia d'una ideologia molt determinada", afirma. "Hi ha una altra visió, molt estesa i perfectament legítima, que considera que és un dret relatiu que s'ha de ponderar amb altres drets, com el dret a un habitatge digne", detalla. Aquest darrer dret també té reconeixement constitucional, fet que, segons els juristes, reforça la compatibilitat de les regulacions amb el marc legal vigent. 

Finalment, sobre si perilla la propietat privada amb les regulacions, Aragonès afegeix que "regular no vol dir abolir". "No s'ha vist traient a ningú la propietat de res. El que es discuteix és fins on arriba el límit d'un dret quan entra en conflicte amb un bé de primera necessitat com l'habitatge", sentència. A més, Serrano destaca que la llei permet fer una regulació pot ser "quirúrgica": "Es pot establir que afecti només fons d’inversió o grans tenidors. No cal regular totes les situacions per igual". De fet, apunta que la legislació ja diferencia entre els tipus de propietaris. 

Un dels arguments més recurrents en contra de la regulació és que limitar els preus del lloguer o limitar la compra especulativa d'habitatge vulnera la Constitució. Serrano posa de relleu que "no s'està decapitant el dret de propietat". "El fet que es pugui obtenir un rendiment inferior no vol dir que t'estiguis carregant la propietat. Potser estàs limitant els beneficis o l'especulació, però no eliminant el dret", acaba. Cal recordar que a Barcelona hi ha 86.429 multipropietaris, i la meitat són grans tenidors, que representen el 5% de la població.

Sobre la decisió del Tribunal Constitucional d'anul·lar per unanimitat part de la llei catalana que limita els preus dels lloguers l'any 2022, després d'estimar parcialment el recurs d'inconstitucionalitat presentat pel PP, Aragonès matisa que "els tribunals van deixar clar que el que es tombava era per una qüestió de competències, no perquè es vulnerés el dret a la propietat privada", recorda. Per tant, el debat es va centrar en qui tenia la capacitat normativa per regular, no en la legitimitat de la regulació en si mateixa.