El racisme lidera els delictes d'odi investigats a Espanya i troba el seu refugi a les xarxes socials

El racisme encapçala els delictes d'odi investigats a Espanya i les xarxes socials s'han convertit en el seu principal escenari. D'acord a les dades reflectides en la Memòria de la Fiscalia, el Ministeri Públic va obrir 171 diligències per discriminació racista el 2025, un 14% més que l'any passat, quan se'n van registrar 150. Aquestes s'emmarquen dins de les 550 diligències iniciades per delictes d'odi, un 15,3% més que el 2024.

Unes dades que "confirmen la tendència a l'alça ja identificada en exercicis anteriors", apunta el document. L'increment va començar a fer-se especialment visible el 2023, quan la Fiscalia va registrar 511 diligències d'investigació -138 d'elles relacionades amb el racisme- el que va suposar un increment del 300%, enfront dels 166 totals que s'havien detectat el 2022. Aquest any, es va produir una reestructuració del sistema de recollida i tractament de la informació, per la qual cosa la Fiscalia adverteix de les dificultats per establir comparacions. Mentre que el 2024 van baixar a 477 diligències, però les relacionades amb discriminacions racistes van pujar fins a 150.

Després del racisme, els motius de discriminació més investigats pel Ministeri Públic el 2025 van ser la xenofòbia o la discriminació per origen nacional, amb 123 investigacions -un 3,1% menys que el 2024-, i els relacionats amb l'orientació sexual i la identitat sexual o de gènere, amb 105, un augment del 12,9%.

Cal destacar que el 73,8% del total dels casos van acabar arxivats, una xifra que la Fiscalia justifica per la impossibilitat d'identificar l'autor o per no quedar suficientment acreditades les circumstàncies discriminatòries dels fets denunciats.

Si bé, cal aclarir, que el document de la Fiscalia només fa referència a les diligències obertes judicialment, de manera que les xifres no reflecteixen la totalitat de casos registrats aquest any. El Ministeri de l'Interior i OBERAXE, van registrar 2.417 delictes i incidents d'odi -934 casos per racisme i xenofòbia- en 2025, un 23,6% més que l'any anterior, sent la xifra més alta de la sèrie històrica.

Un país racista

"És evident que Espanya té un problema de racisme", apunten des de SOS Racisme Madrid a Público, després de conèixer aquestes dades. "La història d'aquest país és colonial, islamòfoba i esclavista però, com sempre, només fem memòria del que ens ve bé. Espanya és un país fundat en l'odi al musulmà i d'aquests fangs aquests llots. Un país que no coneix ni reconeix la seva història està condemnat a repetir-la", denuncien.

SOS Racisme reclama responsabilitats a les autoritats i assenyala a la dreta i ultradreta, PP i Vox, per emprar "discursos cada dia més polaritzadors, més violents, que inciten encara més a la violència diària" i a l'esquerra per "no reconèixer el racisme com a estructura d'opressió".

"Quan tot està permès, quan portem un mes escoltant discursos criminalitzadors a Ceuta, quan hem deixat de parlar de persones migrants per parlar d'invasors, quan es crida a la caça des de lluny del terreny, des del no coneixement de les realitats, el que acaba passant és que les persones que reben violència són les més vulnerables. Ja ho vam veure l'any passat a Torre-Pacheco i això és només una altra forma de racisme estructural", adverteixen.

El paper de les xarxes

Les xarxes socials exerceixen un paper fonamental en la propagació d'aquests delictes d'odi. Dels 550 casos oberts per la Fiscalia, 328 -el 59,6% del total- estan relacionats amb fets comesos en plataformes. És a dir, gairebé sis de cada deu investigacions tenen el seu origen a l'entorn digital.

La sensació d'impunitat que crea en els usuaris poder escriure des de l'anonimat i la capacitat de viralització dels continguts ajuden a explicar com funciona aquesta maquinària. Daniel Catalán, catedràtic de Comunicació a la Universitat Carlos III de Madrid i expert en desinformació, assenyala directament a les tecnològiques que hi ha darrere de les xarxes socials: "No són mers intermediaris neutres".

"Els seus ingressos depenen del trànsit i de la interacció que es genera a la xarxa social, i la indignació sol viralitzar més que la reflexió o el debat assossegat. L'algoritme premia aquests continguts", explica. Així, un missatge discriminatori pot passar ràpidament d'un grup reduït d'usuaris a milers de persones i, sobretot, romandre circulant i repetint-se, multiplicant així el seu abast i el seu impacte.