El preu del lloguer posa en escac dècades del sistema Erasmus i de mobilitat universitària

Aconseguir pis al setembre s'ha convertit en una tasca cada vegada més complicada i, sobretot, més cara. Els alts preus del lloguer, juntament amb l'escassetat d'oferta, acaben condicionant els plans d'estudi de milers de joves, que solen dependre de beques i del suport familiar. Aquesta angoixa es reflecteix en les enquestes: l'últim baròmetre del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) apunta a l'habitatge com el principal problema per a les persones d'entre 18 i 24 anys.

Davant d'aquest escenari, els que tenen la possibilitat s'avancen per tancar contractes al juliol i agost, o fins i tot abans. Aquesta crisi deixa imatges insòlites: cues quilomètriques d'estudiants, visites massives a pisos o recerques a la desesperada a xarxes socials. A Santiago de Compostel·la ja és tradició l'estampa de desenes d'alumnes acampant al carrer per ser els primers a entrar a les immobiliàries.

La capital gallega és un dels principals nuclis universitaris del país, però els mateixos problemes d'habitatge que sofreixen els seus habitants se'ls troben cada any els qui trien aquesta destinació acadèmica. El preu de llogar un habitatge complet ronda entre els 625 i els 650 euros de mitjana, segons les últimes dades de l'Observatori de Vivenda de Galícia (IGVS). Encara que això suposa un increment de gairebé 100 euros en tot just dos anys, la xifra es manté encara molt per sota del que es paga en altres ciutats.

En totes aquestes urbs es produeix un efecte "taca d'oli": els estudiants es veuen desplaçats a barris cada vegada més allunyats dels campus o abocats a fórmules com el coliving, una alternativa molt estesa a Barcelona que els sindicats d'inquilins fa temps que denuncien. Les empreses dedicades a aquest model d'arrendament temporal segueixen un modus operandi similar: compren immobles sencers, desallotgen els veïns i els reformen per operar com a residències privades. No obstant això, no ofereixen una solució assequible: la renda per una sola habitació oscil·la habitualment entre els 700 i els 1.000 euros.

Al marge d'aquestes fórmules, les associacions estudiantils madrilenyes denuncien que la pujada constant dels arrendaments camina en sentit invers a la qualitat dels pisos. El cas de Borja, que ha estudiat un carrera i un màster a Madrid, il·lustra aquest deteriorament: en set anys ha passat de pagar poc més de 300 euros al centre a superar els 600 al barri d'Usera, a la zona sud de la ciutat. "M'he mudat fins a cinc vegades i m'he trobat amb humitats, olors del carrer, mobles vells i casolans que es desentenien de les avaries", relata. A això va sumar un altre abús recurrent: la no devolució de la fiança completa en cap d'aquestes ocasions, el que l'obligava a avançar més de 1.000 euros extra en cada canvi.

Un preu que complica la mobilitat internacional

El que durant anys va ser un dels grans avantatges competitius d'Espanya —un cost de vida relativament assequible— amenaça avui de frenar l'arribada de talent universitari estranger. Segons un informe recent sobre mobilitat estudiantil i el mercat immobiliari internacional impulsat per Spain Education Programs i ICEX, gairebé un 30% dels alumnes internacionals situa ja l'habitatge com un criteri determinant a l'hora de triar destinació.

A més, l'estudi L'impacte econòmic dels estudiants internacionals a Espanya, elaborat el 2024 per aquestes entitats, adverteix que la despesa mitjana mensual de vida i oci per a aquests estudiants a les principals ciutats receptores s'ha disparat de 885 a 1.500 euros en només cinc anys (entre els cursos 2018-2019 i 2023-2024). Aquest sobrecost, assenyalen els autors, pot comprometre l'atracció d'alumnat en un sector que genera un retorn anual superior als 6.300 milions d'euros per a l'economia estatal.

L'impacte d'aquestes xifres en la vida quotidiana dels estudiants es reflecteix en casos com el d'Emanuele. Aquest jove italià va arribar a Madrid fa dos anys per fer un Erasmus a la Universitat Carlos III. Encara que ja li havien avisat que seria bastant difícil trobar pis, el que es va topar va ser molt pitjor del que podia imaginar. "Vaig estar unes setmanes en un hostal i em vaig posar a buscar per Idealista, en grups de WhatsApp, Facebook... Al final, el primer pis que vaig trobar costava 620 euros l'habitació. La idea era quedar-me sis mesos i vaig estar gairebé un any", relata. Després de gairebé 15 visites a pisos en menys d'una setmana, aquesta va ser la seva millor opció. L'habitació era molt petita i havia de compartir una petita cuina i un bany entre cinc persones. Dos dels seus companys ni tan sols tenien finestra a l'habitació.

D'aquella primera experiència va passar a un pis compartit amb altres set inquilins. Tots eren italians d'edats molt diferents, i fins i tot en una de les habitacions vivia una dona de 70 anys amb la seva filla. El preu era una mica més accessible: 440 euros amb despeses incloses. Després d'aquesta amarga estada, ha aconseguit traslladar-se a un pis més petit als afores de Madrid que comparteix amb un amic, pel qual paga 520 euros al mes.

Pel que fa a la mobilitat nacional, l'estudi Perfil socioeconòmic de l'estudiantat universitari a Espanya, elaborat pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, alerta que els augments en els costos de l'habitatge poden incrementar les desigualtats. En analitzar el perfil familiar dels alumnes que es desplacen a altres províncies, l'informe constata que la mobilitat és significativament major entre els qui tenen progenitors amb ocupacions altes (65,3%) o estudis superiors (61,9%).

Això significa que l'origen familiar és cada vegada més determinant en la projecció professional. Cal tenir en compte que, segons una investigació realitzada pel Consell de la Joventut d'Espanya, set de cada deu joves entre 16 i 24 anys figuren com "inactius" - no treballen ni busquen feina-, de manera que depenen del poder adquisitiu de les seves famílies per fer front a les seves despeses. Aquesta situació es produeix en un context en el qual el lloguer per habitacions ha crescut un 85,4% des de 2022 i el preu mitjà d'una habitació arriba ja els 400 euros mensuals, segons recorda aquesta organització. A més, el Consell adverteix que aquesta modalitat de convivència ha deixat de ser part d'una etapa vital a convertir-se en l'única alternativa per a milers de treballadors.

L'auge de les residències i col·legis majors

El cost excessiu de compartir pis està convertint els col·legis majors i les residències d'estudiants en una opció cada vegada més atractiva. Per impulsar aquest model, a finals de 2025 el Consell de Ministres va aprovar una mesura per obligar a cada nova universitat que s'inauguri a Espanya a oferir places d'allotjament equivalents al 10% del seu alumnat. Ciutats com Bilbao o Santiago de Compostel·la són un clar exemple d'aquest model, amb ofertes tant públiques com privades.

Tant Emanuele com Borja han estudiat a la Universitat Carlos III, que compta amb una famosa residència d'estudiants a pocs metres del seu campus de Getafe. Ells en cap moment van arribar a plantejar-se aquesta opció, encara que la diferència de preu enfront d'un lloguer és cada vegada més reduïda. A més, aquesta modalitat ofereix alguns avantatges, com a servei de neteja o la possibilitat de tenir pensió completa. "Quan jo vaig estudiar era caríssim. Hi anava gent amb molts diners, perquè costa uns 1.000 euros al mes aproximadament. Ara bé, tal i com està ara Madrid, si li sumes al lloguer d'una habitació les despeses de llum, internet, menjar... Pot sortir-te rendible", comenta Borja.