"Si no pots parar a la feina, para el carro": tot sobre la vaga de consum en grans superfícies

Tenir un sostre i un plat de menjar a taula són dues necessitats bàsiques que cada vegada costa més cobrir. L'habitatge s'emporta bona part del sou i omplir la nevera val més que mai. La cistella de la compra s'ha encarit un 40% des del 2019, mentre que el salari mitjà només ha pujat un 21,9% en el mateix període, segons les dades de l'INE.

Davant d'aquesta situació, la Confederació de Sindicats de Llogateres, Justicia Alimentaria i FACUA-Consumidores en Acción han convocat una vaga de compres a les grans superfícies tots els dimecres fins al dia de la vaga general, és a dir, aquest dimecres, el proper 4 de novembre i l'11 de novembre.

Les organitzacions animen a la ciutadania a deixar de comprar aquests dies en les grans cadenes de supermercats per denunciar l'encariment dels productes bàsics i reclamar canvis en el sistema alimentari. "Els grans supermercats cada vegada controlen més l'alimentació i, al mateix temps, estan guanyant més diners, amb beneficis rècord mentre els preus no paren de créixer", critica Javier Guzmán, director de Justícia Alimentària, en conversa amb Públic.

L'objectiu de la vaga de consum és "paralitzar o minimitzar l'activitat econòmica un dia" i emmarcar aquesta iniciativa dins del marc de la propera aturada nacional. "El 11N ha de recollir els principals problemes que estan empobrint a la ciutadania, que a més de l'habitatge és la pujada dels aliments", assenyala a aquest mitjà Rubén Sánchez, secretari general de FACUA.

Reconeixen que serà "impossible" mesurar la participació en la vaga i que la gent necessita seguir comprant aliments. Per això, la proposta no se centra a deixar de fer la compra, sinó canviar on es fa i apostar pels mercats municipals, el comerç de barri, les cooperatives i els productors locals."Aquesta vaga de consum pretén també solidaritzar-se amb el petit comerç, que pateix les conseqüències de l'augment del preu del lloguer dels locals i tanca davant els models oligàrquics de grans superfícies comercials", assenyala Aldo Reverte Rivas, portaveu de la Confederació de Sindicats de Llogateres.

També indiquen que la vaga de consum pot ser una alternativa perquè es puguin sumar a aquesta aturada aquelles persones que no puguin absentar-se del seu treball en la convocatòria del 11N a causa de les seves condicions precàries, per estar a l'atur o ser pensionistes. "Si no pots parar a la feina, para el carro", apunta el Sindicat de Llogateres. A més, aclareixen que aquesta aturada no va en contra del personal que treballa als supermercats, als que conviden a sumar-se a la vaga general.

Un problema de salut pública

L'encariment dels aliments també està canviant la forma de menjar de moltes famílies, que han d'ajustar la compra a les seves butxaques, condicionant així la qualitat de la seva dieta i, amb això, la seva salut.

"Menjar sa no pot convertir-se en un luxe. Estem davant d'una crisi alimentària silenciosa", assegura Guzmán. Moltes famílies estan optant per comprar més productes ultraprocessats atès que són més barats. De fet, un informe d'EAE Business School sobre la inflació alimentària a Espanya ha detectat una caiguda del 12% en la compra de peix fresc i vedella, enfront d'un augment del 8% en el consum de carbohidrats barats i processats.

Així mateix, un estudi de l'OCU publicat al novembre de 2025, va calcular que prioritzar productes saludables costa, de mitjana, 35 euros més al mes per persona que una cistella convencional amb més presència d'ultraprocessats.

Guzmán alerta que aquests canvis en el consum ja estan afectant la salut pública. "Estem gastant més del 20% de la despesa sanitària en malalties derivades d'una mala alimentació", adverteix. Per això, reclama una intervenció pública "urgent" per garantir l'accés a una dieta saludable.

Què reclamen?

Les organitzacions demanden una baixada dels lloguers d'un 50%, lligats als ingressos, com demana la vaga general del 11N, i control de preus en la cistella de la compra, l'energia i el transport. A més, Justicia Alimentaria proposa establir una cistella d'aliments saludables a un preu just, sense marges de benefici per a les grans superfícies, de manera que la rebaixa no recaigui sobre els productors.

Per la seva banda, FACUA demana topalls als marges de benefici de les grans cadenes i establir un doble etiquetatge, que indiqui tant el preu que paga el consumidor en el supermercat com el que rep l'agricultor en origen.

L'organització denuncia que "del camp a la caixa el preu es multiplica" i posen com a exemple el cas de la ceba. Segons l'índex de preus en origen i destinació de JARC-COAG, a l'abril de 2025 els agricultors van rebre una mitjana de 0,30 euros per quilo, enfront dels 2,25 euros que pagava el consumidor. És a dir, el preu és 7,5 vegades superior en el supermercat, encara que no equivaldria únicament als beneficis de la cadena ja que també cal incloure costos de distribució i possibles intermediaris, segueix sent una diferència molt notòria.

Guzmán aclareix que aquesta vaga no busca afectar els agricultors "que ja estan ofegats per aquesta diferència de preus", sinó que la rebaixa de preus han de sortir dels beneficis de les grans distribuïdores. "Hi ha un mal funcionament de la cadena alimentària, el repartiment no està ben fet ni és equilibrat", conclou.

Público ha contactat amb l'Associació Espanyola de Distribuïdors, Autoservicios y Supermercados (ASEDAS) -patronal de cadenes com Mercadona, Lidl o Dia- per consultar com preveuen que puguin afectar-los aquestes vagues i quina és la seva valoració de les mesures que reclamen les organitzacions convocants, però no ha obtingut resposta.