Les polítiques migratòries de Meloni s'apoderen de la Unió Europea

Giorgia Meloni era vista amb recel a les institucions europees just abans de convertir-se en primera ministra d'Itàlia. La mateixa presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, es va mostrar crítica amb la llavors candidata i a Brussel·les es temia que l'arribada d'una nova dirigent ultraconservadora pogués ser un altre maldecap per al bloc comunitari, com ho era Viktor Orbán. No obstant això, la història de la italiana i l'hongarès a la Unió Europea no té res a veure. Meloni s'ha erigit en una de les dirigents més influents del club comunitari i, en comptes de rebaixar les seves propostes en matèria migratòria, han estat la resta de dirigents els que s'han adaptat a ella i han abraçat fins i tot les mesures més extremistes que propugna, com la creació fora del territori de l'UE per deportar migrants que es va acordar aquesta setmana.

De fet, la mesura de construir centres fora de la Unió Europea per deportar migrants que viuen de manera irregular en territori comunitari va ser criticada en diverses ocasions per la mateixa Comissió Europea abans que Meloni arribés al poder. L'Executiu comunitari i la gran majoria de líders europeus posaven en dubte que es tractés d'una mesura que pogués passar el filtre del Tribunal de Justicia de la Unión Europea (TJUE) i que respectés el dret internacional i humanitari. Dubtes que, amb el temps, s'han demostrat que eren més que justificades, ja que tant la Justicia italiana com la britànica han frenat –almenys fins ara– els intents d'instal·lar aquests centres de migrants fora del seu territori.

No obstant això, la Comissió Europea i la resta de caps de govern i d'Estat dels socis europeus van començar a canviar d'opinió amb el temps. Es van acostar als posicionaments de Meloni i alguns fins i tot li donaven suport just en un moment en què s'estava negociant la reforma migratòria de la Unió Europea. Aquesta mesura ja pretenia ser molt més dura contra els migrants que l'anterior, però l'arribada de Meloni al poder va desviar la balança i el debat encara més cap a la dreta, cosa que va provocar que s'aprovessin mesures molt més contundents contra les persones que intenten entrar al bloc comunitari o que no poden viure de manera regular dins del seu territori.

Meloni va liderar i va aconseguir arrossegar a altres països cap a un enduriment encara més accentuat de les polítiques migratòries, i es van sumar a ella dirigents de tots els colors polítics. De fet, una de les seves principals aliades en el camp migratori és la primera ministra danesa, la socialdemòcrata Mette Frederiksen, així com els Països Baixos i diversos socis europeus de l'est d'Europa que abans es trobaven amb minoria en el bloc comunitari, com els bàltics, Polonia o República Txeca. Els països que volien prendre mesures extremistes en matèria de migració van passar de ser uns pocs Estats membres a una majoria, la qual no ha parat de créixer.

Aquest gir es va constatar en les negociacions entre els Estats membres de l'últim paquet de la reforma migratòria, que tracta sobre els retorns de migrants que viuen de manera irregular a la UE i els camps de migrants impulsats per Meloni. Diverses fonts diplomàtiques esperaven que les discussions sobre aquesta legislació s'allarguessin hores i hores, com sol passar en dossiers tan sensibles com aquest, però es van acabar molt ràpidament. El motiu? Ja no hi havia divisió a la Unió Europea; la gran majoria de governs estatals volia un enduriment extrem de les polítiques migratòries i un dels pocs països que va votar en contra va ser Espanya.

Meloni marca el camí

Aquesta setmana, el Consell de la UE –l'organisme que representa els Estats membres– i el Parlament Europeu van acordar les mesures per accelerar i incrementar el nombre efectiu de retorns i la legislació que permet la construcció de camps com els que va instal·lar la primera ministra italiana a Albània. Algunes de les seves disposicions eren impensables fa uns anys, abans que arribés Meloni al poder i l'extrema dreta tragués tan bons resultats, i tant dirigents progressistes com organitzacions internacionals sense ànim de lucre, com Amnistía Internacional, posen en dubte o denuncien que es tracta de mesures que no compleixen amb el dret de la Unió Europea en diversos aspectes.

Alguns dels punts més controvertits són que només s'exclou els menors que no estiguin acompanyats dels centres de migrants fora de l'UE, i que els terminis de detenció s'allarguen fins als dos anys i, després, es pot prolongar de sis mesos en sis mesos, cosa que el converteix en la pràctica en una detenció indefinida. D'altra banda, amb l'objectiu –segons la Unió Europea– d'augmentar el percentatge de deportacions que s'acaben executant –ara és només del 29%–, s'obre la porta a pràctiques similars a les de l'ICE dels Estats Units. Així, les autoritats a l'UE podran a partir d'ara investigar i confiscar documents i efectes personals a qualsevol persona que considerin migrant irregular.

A més, la Unió Europea també va acordar ampliar la llista de països que considera segurs i, per tant, legalitza la deportació en aquests territoris dels migrants que resideixen de forma irregular en els Estats membres europeus. Brussel·les ja ha arribat a acords amb alguns d'aquests països tercers socis, com Egipte o Tuníssia, i els migrants poden ser enviats allà encara que procedeixin originàriament d'altres regions i no tinguin vincles afectius o familiars amb aquests països.

En tot cas, aquestes mesures no contemplen un pla o finançament per construir i fer funcionar els centres de Meloni, sinó que es limiten a legalitzar-los o intenten donar-los empara legal. Ara bé, cada vegada més són els països que, liderats per la primera ministra italiana, s'han mostrat interessats a instal·lar-los, com Àustria, Dinamarca o, entre d'altres, Grècia. En aquest grup de països, fins i tot sembla que s'hi pot apuntar l'Estat membre més gran i influent del bloc comunitari Alemania, que en el seu dia va ser un dels abanderats de l'acollida de refugiats sirians.