"Per a nosaltres, és una benedicció, sempre hem volgut aportar", així viuen els migrants a Barcelona la regularització extraordinària

Com cada dia des que el passat 20 d'abril va arrencar el termini per realitzar de manera presencial els tràmits per a la regularització extraordinària de migrants aprovada pel Govern espanyol, l'Oficina d'Atenció a la Ciutadania (OAC) Monumental, situada al carrer Sicília de Barcelona, acull dimarts a la tarda una llarguíssima cua de persones. Un fet que s'explica per l'elevat nombre de ciutadans -uns 24.000 només a Barcelona, 150.000 en el conjunt de Catalunya i al voltant de mig milió en el total de l'Estat- que s'hi poden acollir.

Fent cua hi ha un grup de sis joves d'entre 20 i 35 anys que s'han fet amics esperant. Són tots d'origen sud-americà i porten des de primera hora del matí esperant per aconseguir regularitzar la seva situació. Fa tres dies van fer també hores de cua per aconseguir la cita per aquest dimarts. Tots ells valoren positivament la mesura. La Carla de 24 anys i procedent d'Hondures explica que tothom qui està a la cua ha vingut "a buscar una feina digna i a poder tirar endavant a les famílies", per això, descriu la mesura com una "benedicció".

"Ens han obert les portes per poder regularitzar la nostra situació, poder tenir accessibilitat a papers i treballar legalment i també per aportar al país. Encara que siguem migrants, no volem dependre del país, sempre hem volgut aportar", afirma la Carla. Afegeix que "ara ens podrem sentir més segurs perquè amb el que està passant als Estats Units, i tal com està el món, sempre tens por de si en qualsevol moment canviarà el president, o passarà alguna cosa i et deportaran".

Contractes en negre i prejudicis a l'entorn laboral

A la cua també hi ha la María que té 31 anys i en fa vuit anys que viu a Barcelona, on va arribar des d'Hondures. Va deixar enrere els seus dos fills i va migrar amb la voluntat de poder "donar-los un futur millor". Explica que "hi ha moltes persones que ens contracten en negre i no ens volen fer un contracte de feina", motiu pel qual tot i ser residents i treballar al país, no poden tenir accés als papers ni regularitzar la seva situació.

"Sortim de casa nostra sense res, arribem aquí amb un somni i aquí estem sols, ens la juguem. Vivim sense saber si quan tornarem a trobar les persones que vam deixar, les nostres famílies en bones condicions", per això, valora de manera molt positiva el decret de regularització extraordinària que considera una ajuda necessària.

L'Antonio i el Cristian que porten des de les dues de la matinada esperant a la porta de l'OAC per obtenir els papers, venen des d'El Salvador i tenen 28 i 32 anys, en fa dos que viuen a la ciutat i diuen que "hi ha molta desconfiança infundada per part les persones qui contracten. Es creuen que demanarem feina i que un cop tinguem els documents, ho deixarem". Afegeixen que el document de vulnerabilitat que ara es demana en alguns casos per aconseguir la regularització, hauria de donar-se per fet com a persona migrada, "des del moment que arribes i no tens com poder treballar, ja ets vulnerable", asseguren.

La Kiara, de 19 anys i del Perú, exposa la situació impossible en què es troben quan "sense permís ningú ens vol donar feina, però sense feina tampoc podem demanar el permís". Una realitat que moltes de les persones qui fan cua, han viscut. I és que el periple per aconseguir documentació és un "cercle viciós", tal com el descriuen pràcticament totes les persones amb qui parlem.

El cercle viciós

La Victoria té 31 anys i en fa set va venir de Xile per estudiar a Barcelona. La seva història per aconseguir regularitzar la seva situació ha estat un continu d'impossibles. Quan va arribar tenia un visat d'estudiant, però aquest té una vigència d'un mes. "Durant aquest mes has de demanar cita a estrangeria perquè et prenguin les empremtes i per obtenir el teu TIE (Targeta d'Identitat d'Estranger), però per aconseguir cita el sistema està col·lapsat i és pràcticament impossible. A més, moltes vegades te n'has d'anar als afores de Barcelona" el que ho fa encara més difícil. Va ser impossible, i em vaig acabar quedant d'il·legal", narra.

Menciona també que existeix una "màfia estranya per la qual hi ha qui ven cites per preus d'entre 30 i 50 euros, segons el tràmit que necessitis. No sé com s'ho fan, però es queden totes les cites i tu, des de casa, és impossible que n'aconsegueixis", denuncia. No va desistir i, finalment, al cap de molts mesos, va aconseguir cita i el seu TIE. Però, la curta vigència del TIE i la llarga durada del tràmit, feien que, al poc temps, hagués de començar de nou tot el procés.

"És un cercle viciós perquè el procés és molt llarg i entre que l'aconsegueixes, se't caduca. Així vaig estar més d'un any. Després vaig començar uns altres estudis i em va tornar a passar el mateix", amb tot, va decidir ni tan sols intentar-ho perquè diu "era una pèrdua de temps i de diners". En acabar d'estudiar, tenia parella i van decidir fer-se parella de fet, però el tràmit mai es va acabar materialitzant perquè les administracions anaven tan lentes en el procés que els documents van caducar i es van haver de renovar enmig de la tramitació allargant-la. A més, les cites per corroborar la validesa de la parella mai van arribar, de nou, denuncia la Victoria "van ser impossibles de concertar". Va trucar, escriure correus i moure cel i terra per aconseguir aquesta cita, però no va servir de res. El resultat va ser que el procediment mai es va acabar tramitant, va quedar en res.

La Victoria va decidir demanar la ciutadania italiana, que va obtenir als tres mesos, i així, amb el passaport de la Unió Europea, va obtenir el dret a viure i treballar lliurement a Espanya. També va poder tramitar el Certificat de Registre de Ciutadà de la Unión Europea i obtenir el seu NIE, però encara avui, set anys i moltíssims tràmits després, encara no ha pogut obtenir la seva targeta d'estrangeria.