Què passarà amb els menors que s'han quedat a Ceuta? El Govern espanyol no pot repetir les devolucions que va realitzar el 2021

"No és una crisi migratòria, és una crisi humanitària". Així resumeix l'Associació Pro Drets Humans d'Espanya (APDHE) dues jornades que tornen a recordar que darrere del debat sobre les fronteres hi ha persones que arrisquen la seva vida per creuar-les. Almenys 57 migrants han mort intentant arribar nedant. La xifra segueix sent provisional, ja que encara es desconeix quantes continuen desaparegudes o han mort a la costa marroquina.

Mentre continuen les tasques de recerca, el Govern espanyol ha anunciat que recorrerà als acords migratoris subscrits amb el Marroc per tornar els qui hagin accedit de forma irregular a territori espanyol, segons va anunciar aquest divendres el ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres. No obstant això, l'aplicació d'aquests retorns està condicionada per dos límits legals: la protecció especial dels menors en aquests casos i la prohibició de realitzar devolucions en calent a les persones que han arribat a la costa nedant.

Segons les primeres estimacions, entre les persones que han arribat a Ceuta hi podria haver uns 4.000 menors d'edat. Però és veritat que, segons les xifres oficials, molts d'ells han tornat al Marroc. Què ocorrerà ara? El director d'Amnistia Internacional, Esteban Beltrán, recorda que els menors compten amb una protecció reforçada pel que no poden ser expulsats de forma sumària ni col·lectiva. "Abans ha de seguir-se un procediment que permeti localitzar a la seva família, conèixer per què han sortit del seu país i valorar totes les seves circumstàncies. La Llei d'Estrangeria només permet la repatriació d'un menor quan s'ha comprovat que aquesta decisió respon al seu interès superior", explica.

El catedràtic de Filosofia del Dret Javier de Lucas adverteix, a més, que per poder dur a terme aquests procediments fan falta uns mitjans dels quals, ara com ara, Ejecutivo no ha desplegat en el terreny. "El Govern espanyol ha insistit en el reforç d'efectius de la Guardia Civil i la Policia Nacional, però no ha dit res sobre reforçar els equips encarregats de tramitar els expedients d'expulsió. Trobo a faltar mesures per reforçar Estrangeria, coordinar-se amb els col·legis d'advocats i dotar de mitjans als qui han de gestionar aquests procediments amb totes les garanties i complint el dret internacional", apunta.

El precedent del 2021

L'actual crisi a Ceuta recorda a la viscuda el 2021, quan entre 8.000 i 10.000 persones van arribar a la ciutat en tot just dos dies després que el Govern espanyol permetés l'ingrés hospitalari a Espanya de Brahim Ghali, líder del Front Polisario, el que va provocar una crisi diplomàtica amb el Marroc. Entre elles hi havia uns 1.500 menors d'edat.

En aquest llavors, el Govern espanyol també es va emparar en l'acord bilateral signat amb el Marroc per a la devolució de les persones migrants, davant el col·lapse dels recursos d'acollida. No obstant això, una sentència del Tribunal Suprem al 2024 va concloure que aquestes devolucions van ser il·legals.

Els magistrats van recordar que els menors no poden ser retornats mitjançant el procediment ordinari previst per als adults, ja que la legislació espanyola estableix un procediment específic de repatriació l'eix central del qual no és el control de les fronteres, sinó l'interès superior del menor. Això obliga a estudiar de forma individualitzada la situació de cada infant o adolescent, escoltar-lo quan tingui prou maduresa, valorar si el retorn respon realment al seu interès superior i garantir la intervenció del Ministeri Fiscal abans d'adoptar qualsevol decisió.

Res d'això va ocórrer durant la crisi de 2021, quan el Suprem va parlar d'una "absoluta inobservança" de les garanties previstes en la llei i va considerar que aquesta actuació va vulnerar el dret a la integritat física i moral dels menors, ja que les autoritats no van comprovar què podia ocórrer-los una vegada fossin lliurats al Marroc ni van avaluar si aquesta decisió protegia realment els seus interessos. Així, el tribunal va deixar clar que la pressió d'una crisi migratòria no justifica saltar-se els procediments i les garanties establerts per la llei per protegir les persones més vulnerables.

Per Beltrán, aquest precedent -que va acabar amb la condemna a nou anys d'inhabilitació de la llavors delegada del Govern a Ceuta i de l'exvicepresidenta primera de l'Executiu ceutí per les devolucions de menors de 2021- hauria de servir d'advertiment. "Ens preocupa que el Govern espanyol parli d'agilitar els procediments, no sabem què significa exactament això per a ells. El trasllat de menors a altres comunitats pot fer-se, però ha de seguir un procediment que porta temps. Cal parlar amb ells, explicar-los què passarà i valorar si tenen familiars o persones de referència en altres llocs. El que no pot passar és que, dins del país, els menors siguin traslladats com si fossin paquets", assenyala.

Les persones arribades nedant

La devolució dels adults que hagin arribat nedant tampoc pot realitzar-se de manera sumària. El passat 29 de juny el Tribunal Suprem va deixar clar que les anomenades devolucions en calent són un mecanisme excepcional que només pot aplicar-se quan una persona intenta superar un element de contenció fronterer. I, segons la interpretació fixada pels magistrats, aquests elements són únicament barreres físiques destinades a impedir el pas, com les tanques de Ceuta i Melilla, no els sistemes de vigilància, com drons, càmeres tèrmiques o sensors.

La sentència canvia completament l'escenari per als que arriben per via marítima. En arribar a les costes espanyoles nedant o en pastera no travessen cap barrera física, de manera que ja no poden ser expulsats mitjançant una devolució en calent, de manera immediata. En aquests casos, Administración ha de recórrer al procediment ordinari de devolució previst en la Llei d'Estrangeria. A diferència del rebuig en frontera, aquest mecanisme exigeix l'obertura d'un expedient individualitzat i el respecte de les garanties previstes per la llei, com el dret a assistència lletrada, a un intèrpret, a presentar al·legacions i al fet que s'examini si la persona necessita protecció internacional abans d'acordar la seva devolució.

La legislació espanyola preveu que aquest procediment de devolució pugui executar-se en 72 hores, encara que si no pogués materialitzar-se dins d'aquest termini, la normativa contempla l'ingrés de la persona en un Centre d'Internament d'Estrangers (CIE) mentre avança el procediment administratiu. "Ara mateix la situació és molt complexa, amb un CETI que està superat, perquè ja hi ha més de 500 migrants dins. Encara que se'ls traslladés al CIE d'Algesires, el més gran d'Espanya, tampoc podria fer front a aquesta quantitat de migrants", explica el catedràtic.

CEAR sol·licita al Govern espanyol que agiliti la seva resposta i traslladi a aquestes persones al sistema d'atenció humanitària i d'acollida a la Península, en coordinació amb les entitats. "Aquest sistema actualment està plenament operatiu i amb capacitat, després del descens d'arribades per via marítima i aèria de l'últim any", apunten.

La importància de la instal·lació de boies

No obstant això, l'esmentada sentència del Suprem deixava un marge que el Govern espanyol ha decidit aprofitar. Com va avançar Público, la decisió no tancava completament la porta a les devolucions immediates al mar. Al contrari, la Sala assenyalava que la disposició addicional desena de la Llei d'Estrangeria es refereix a "elements de contenció fronterers", sense limitar aquest concepte a les fronteres terrestres o a les tanques. Per això, afegia que "res impediria que, d'establir-se elements de contenció en el mar per protegir la línia fronterera, pogués ser aplicable la referida disposició als qui pretenguessin creuar irregularment la frontera superant aquests elements de contenció marítims".

És precisament aquesta porta la que ara pretén obrir l'Executiu. Pedro Sánchez va anunciar aquest divendres que el Govern espanyol instal·larà boies a la frontera marítima entre Ceuta i el Marroc per crear un element de contenció física que permeti aplicar de nou les expulsions immediates. A més, l'Executiu no descarta impulsar una modificació de la Llei d'Estrangeria, una possibilitat que el Govern de Ceuta ja va reclamar aquest dijous.

"Amb aquest sistema de contenció i amb unes llanxes de la Guardia Civil el Govern espanyol ja pot justificar les devolucions en frontera", assenyala De Lucas. No obstant això, adverteix que aquest mecanisme només serviria per als que intentin accedir un cop instal·lades aquestes infraestructures. "Amb la gent que ja ha passat això ja no serveix. Per a aquestes persones el Govern espanyol ha de tramitar procediments individualitzats d'expulsió, i això no es fa ni en una setmana ni en un mes", afirma.

La immigració com a arma geopolítica

Més enllà del debat jurídic, Red Acoge situa el focus en el model de gestió migratòria. Davant la tesi del Ministeri de l'Interior, que atribueix l'augment de les arribades a la instrumentalització que les màfies estarien fent de la recent sentència del Tribunal Suprem sobre les devolucions en calent, l'organització sosté que el model d'externalització de fronteres "enforteix la capacitat del Marroc per exercir pressió sobre Espanya utilitzant la migració com a instrument geopolític".

Així mateix per De Lucas, el fet que milers de persones tornessin al Marroc De Lucas Rabat mantenia el control de la situació. "Milers de persones van tornar al seu país quan van rebre instruccions per fer-ho", sosté.

Red Acoge també alerta que l'auge dels discursos d'odi i la criminalització de les persones migrants "no afavoreixen una resposta humanitària que posi al centre la vida de totes les persones". Per això, reclama un canvi en el model de gestió migratòria que deixi d'estar centrat exclusivament en el control de les fronteres i prioritzi el respecte dels drets humans i de les obligacions internacionals assumides per Espanya.