No parlar la llengua dels pacients afecta la precisió diagnòstica i la confiança en el metge, segons un estudi de la UPF

Un estudi de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) conclou que no garantir l'atenció sanitària en la llengua dels pacients pot afectar la precisió dels diagnòstics, la confiança entre metge i pacient i la qualitat assistencial. Aquesta situació no només afecta els nouvinguts, sinó també la població autòctona amb una llengua minoritària o minoritzada en diferents països del món.

L'estudi s'emmarca en una recerca més àmplia que examinarà quin impacte té fer servir el castellà a l'hora d'atendre els pacients catalanoparlants als centres sanitaris de Catalunya. Com a pas previs, però, s'ha revisat l'impacte de la discordança lingüística en altres països amb parlants autòctons de llengües minoritàries i minoritzades.

El treball, titulat "L'atenció sanitària amb discordança lingüística: un estat de la qüestió des de i per a la catalanofòbia" s'ha publicat a la Revista de Llengua i Dret i l'ha elaborat la investigadora del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge de la UPF Joana Pena-Tarradellas.

La investigació ha fet una àmplia revisió bibliogràfica, que inclou un centenar de recerques de diferents disciplines sobre l'impacte de la discordança lingüística en l'atenció sanitària en territoris com els Estats Units, el Canadà, el Regne Unit, Finlàndia i Euskadi, amb recerca incipient sobre el tema.

En el cas de la població d'origen estranger que no domina cap de les llengües del país d'acollida, la discordança lingüística pot tenir conseqüències greus, com diagnòstics erronis, menys adherència als tractaments o realització de proves excessives.

La investigadora afegeix, però que una de les principals novetats de l'estudi és que constata que la discordança lingüística no només afecta la població migrada, sinó també l'autòctona amb una llengua minoritària o minoritzada, encara que sigui bilingüe i pugui expressar-se també en la llengua dominant amb més o menys fluïdesa.

En recerques sobre el tema fetes amb parlants de gal·lès al Regne Unit, del francès en zones anglòfones del Canadà, del suec a Finlàndia o del basc a Euskadi, s'ha conclòs que la capacitat d'expressar-se en una segona llengua disminueix especialment en situacions d'estrès, vulnerabilitat, por o dolor intens. Utilitzar una llengua diferent de la pròpia suposa un esforç mental afegit i pot provocar invisibilització de matisos vitals per al diagnòstic.

Infants i gent gran, els més vulnerables

En la majoria d'estudis analitzats, a excepció dels de Finlàndia, s'ha constatat que les persones grans i els infants són els grups més exposats als riscos de la discordança lingüística en l'atenció sanitària. En el cas de la gent gran, per exemple, el deteriorament cognitiu pot empitjorar les seves competències en una segona llengua i això dificulta l'atenció sanitària.

En els estudis de Gal·les i Euskadi, també s'ha conclòs que els infants, sobretot si són molt petits i encara no han pogut desenvolupar prou les seves competències lingüístiques bilingües, depenen de la seva llengua materna per descriure símptomes de forma precisa. Entre parlants d'aquestes dues comunitats, també s'ha constatat el valor identitari de la llengua per a moles persones. Així, la impossibilitat de parlar en la llengua pròpia fa que alguns individus se sentin menystinguts pel sistema sanitari, la qual cosa pot afectar el seu benestar emocional i la possibilitat de crear una relació de confiança amb el facultatiu.