El Parlament tramita una proposta de reforma de la llei de l'eutanàsia per escurçar els terminis després del cas Noelia

El cas Noelia, la jove catalana de 25 anys el pare de la qual s'oposava a la seva eutanàsia, va treure a la llum els forats de la llei d'eutanàsia, aprovada l'any 2021. La jove va haver d'esperar 601 dies per exercir el seu dret a una mort digna per l'oposició del progenitor, representat per l'organització ultraconservadora Abogados Cristianos, tot i comptar amb l'aval unànime d'un consell mèdic. Un llarg periple judicial va allargar l'espera i el sofriment de la Noelia, que patia una paraplegia completa. 

Davant d'aquest cas, el PSC, els Comuns, ERC, Junts, la CUP i Aliança Catalana han votat a favor aquest dimecres de tramitar per la via exprés de la lectura única una proposta de reforma de la llei de l'eutanàsia per reduir terminis davant de recursos judicials. El PP, Vox, i els dos diputats d'Units per Avançar -el conseller de Justícia, Ramon Espadaler i Guillem Mateo-, que estan formen part del grup del PSC, s'hi han posicionat en contra. Aquesta modificació anirà al Congrés dels Diputats, ja que és una llei estatal, on haurà de rebre llum verda. 

Durant el ple, la diputada del PSC Sara Jaurrieta ha defensat que "ningú pot decidir" per la persona afectada. El diputat de Junts Jordi Fàbrega ha defensat l'eutanàsia com un dels procediments "més garantistes" de l'ordenament jurídic que últimament s'ha pogut veure bloquejat per via judicial. 

El diputat d'ERC Juli Fernández ha demanat que les persones no pateixin més del que ho fan, i la diputada dels Comuns Núria Lozano ha reivindicat que "la dignitat no pot esperar". A més, la cupaire Pilar Castillejo ha lamentat que el sistema "precaritzi" la vida, però controli "rigorosament" la mort.

Terminis màxims 

La iniciativa estableix terminis màxims per a cada etapa del procés judicial relacionat amb les comissions de garantia i avaluació, que determinen en quins casos procedeix l'eutanàsia. L'objectiu és que els recursos es resolguin, com a màxim, en un mes per part del Tribunal Superior de Justicia competent, i que la resolució sigui ferma, admetent únicament un recurs d'empara davant el Tribunal Constitucional. D'aquesta manera, es vol evitar que un cas com el de Noelia torni a repetir-se, ja que el seu expedient ha estat 20 mesos tramitant-se i allargant-se en el temps.

La iniciativa legislativa al Parlament ha vingut de la mà de l'associació Dret a Morir Dignament (DMD), que denuncia que els tribunals deixin oberta la possibilitat que hi hagi intervenció de la família per frenar l'eutanàsia, encara després existeixi una sentència on avalin que la persona que la sol·licita compleix els requisits que la llei exigeix. 

La llei no atorga als familiars un poder de veto. Poden ser informats si així ho decideix el pacient i acompanyar-lo durant el procés, però mai substituir la seva voluntat. Tal com estableix la normativa, el consentiment ha de ser "exprés, informat i lliure" i només pot atorgar-lo el propi pacient o, en casos molt concrets, mitjançant un document d'instruccions prèvies.

Desgast judicial i boicot ultra

El cas de la Noelia va passar per fins a quatre tribunals espanyols i un d'europeu. El pare de la jove va esgotar totes les vies legals per paralitzar la mort digna de la jove. Al desgast judicial s'hi va afegir el boicot d'organitzacions ultraconservadores, que van estar fent pressió fins a l'últim minut, també davant de les portes de l'hospital on estava la jove. 

Unes hores abans que es produís l'eutanàsia, la justícia va descartar de nou la petició de l'organització de paralitzar cautelarment el procés. Un dia abans, ja havien intentat que Tribunal d'Instància de Barcelona frenés l'eutanàsia, també sense èxit.