Pacto Europeo de Migración y AsiloLa UE més restrictiva de la història amb els migrants ja és realitat: "És un greu retrocés en drets"

Més controls fronterers, bases de dades biomètriques i deportacions més ràpides. El Pacte Europeu de Migració i Asil entra en vigor aquest divendres i consolida el gir de la Unió Europea cap a una política migratòria cada vegada més centrada en la vigilància i el retorn. Mentre Brussel·les presenta la reforma com una eina per gestionar de forma més eficaç les arribades i harmonitzar els sistemes d'asil dels Estats membres, tretze organitzacions socials adverteixen en un comunicat conjunt que Europa inicia amb aquest pacte "una amenaça als drets de la població migrant i refugiada".

Les entitats signants, entre les quals es troben Red Acoge, Amnistia Internacional, Oxfam Intermón i CEAR, denuncien que la implementació del pacte pot traduir-se en més controls fronterers, més detencions, procediments accelerats d'expulsió i un debilitament efectiu del dret d'asil.

El Pacte -integrat per nou reglaments i una directiva- es va aprovar al Parlament Europeu a l'abril de 2024, però els països membres han comptat amb un període transitori d'implementació de dos anys fins a la seva aplicació efectiva aquest divendres.

Control previ a les fronteres

Un dels canvis més significatius és l'entrada en vigor del Reglament de Control Previ (Screening Regulation), que estableix un procediment obligatori per a totes les persones que arribin a les fronteres exteriors de la Unió sense documentació. Durant aquest procés es verificarà la seva identitat i es realitzaran controls de seguretat i salut abans de decidir si són derivades a un procediment d'asil o de retorn. "Aquestes avaluacions han de realitzar-se des dels sistemes públics de salut, com ocorre a Canàries, perquè ofereixen major estabilitat professional, formació continuada i independència que altres models externalitzats", reclama Sonia Díez, responsable de Migracions d'Oxfam.

El Pacte estableix que aquest control es prolongui fins a set dies. No obstant això, el pla d'aplicació espanyol reconeix que no és possible ampliar el límit de detenció policial més enllà de les 72 hores fixades per la Constitució. Per això, l'objectiu és completar el procés de cribratge dins d'aquest termini.

Després d'aquest primer filtre, algunes persones podran ser derivades directament a procediments accelerats d'asil en frontera, en els quals les autoritats tindran un termini de 12 setmanes des de l'arribada irregular del migrant per resoldre si s'acull al migrant o, si pel contrari, es procedeix a la seva expulsió. En aquest període, a més, no es considerarà jurídicament que el migrant es troba en territori europeu.

Segons explica Sílvia Carta, responsable d'incidència de Plataforma per a la Cooperació Internacional per a Immigrants Indocumentats (PICUM), “el procediment de control està concebut per dirigir la majoria de les persones cap a procediments accelerats de deportació”. L'organització apunta que afectarà especialment a persones procedents de països amb una taxa de reconeixement de protecció internacional inferior al 20%, als qui siguin considerades un risc per a la seguretat o als qui les autoritats acusin d'haver induït a error durant el procediment. "Aquestes persones podrien ser deportades abans que un tribunal adopti una decisió definitiva sobre el seu recurs després d'una primera denegació d'asil", adverteixen. A més, denuncien que el document no avalua el risc de devolució, és a dir, el risc d'enviar persones a llocs on la seva vida podria estar en perill.

De la mateixa forma, l'UE ha elaborat una llista de "països d'origen segurs" que inclou, entre altres, al Marroc, Egipte i Colòmbia a pesar que Amnistía Internacional els considera Estats que violen els drets humans. Procedir d'aquests països no impedeix demanar l'asil, però col·loca al sol·licitant en una posició menys avantatjosa, ja que el seu expedient pot tramitar-se per la via ràpida i necessitar aportar proves més sòlides que demostrin el risc individual en cas de retorn al seu país d'origen.

A més, les organitzacions espanyoles denuncien que el pla nacional preveu sincronitzar el procediment fronterer d'asil amb el procediment de retorn, de manera que la denegació de protecció internacional aniria acompanyada d'una decisió d'expulsió sense contemplar altres fórmules d'acollida. "Això pot posar en risc l'examen d'altres formes de protecció o residència i afectar els drets fonamentals i al principi de no devolució", assenyalen les entitats signants del comunicat.

Recopilació de dades biomètriques

Entre la informació que recopilaran dels migrants també es troben dades biomètriques, després de l'ampliació del sistema Eurodac. Aquesta base de dades europea, creada inicialment per a identificar a sol·licitants d'asil i facilitar la coordinació entre Estats membres, amplia ara de manera significativa tant la informació que emmagatzema com el nombre de persones afectades.

Fins ara, Eurodac registrava principalment les empremtes dactilars de persones adultes. Amb la reforma, passarà també a incorporar imatges facials i altres dades biomètriques, incloses les de menors a partir dels sis anys, tot i que el Reglament General de Protecció de Dades (RGPD) indica que els menors no poden donar el seu consentiment per compartir les seves dades fins als 16 anys.

La Unió Europea justifica aquest element com una eina per millorar la identificació i protecció de nens i nenes, especialment en situacions de separació familiar o desaparició durant les rutes migratòries." Cap coerció pot considerar-se una mesura de protecció per a un menor. Si en un últim cas calgués prendre una petjada o alguna dada biomètrica, hauria de fer-se sempre sigui amb garanties, amb la presència de representació legal, especialistes en infància i claredat sobre quin ús es fa d'aquesta informació", denuncia la responsable de Migracions d'Oxfam.

La informació registrada a Eurodac podrà creuar-se amb altres bases de dades, com el Sistema d'Informació Schengen (SIS), de manera que les autoritats de qualsevol Estat membre tindrà coneixement de si una persona té una ordre de retorn pendent.

“Existeixen riscos a nivell de drets i protecció de dades, el dret a la privacitat i de l'ús de sistemes d'Intel·ligència Artificial”, denuncia Clara Calderó, responsable de projectes de migracions a Novact. A més, recorda que l'UE va aprovar l'any passat el Reglament d'Intel·ligència Artificial de l'UE, "el qual deixava fora algunes de les proteccions i garanties a les persones migrants i permetia l'ús de sistemes d'IA a les fronteres que no es permeten amb la ciutadania europea", apunta.

Centres de migrants en tercers països

El Reglament de Retorn, d'altra banda, permet als països membres crear centres d'internament de migrants en tercers països per a agilitar la deportació de migrants a altres Estats amb el que els afectats podrien no mantenir cap vincle. El Consell de la Unió¡ Europea i el Parlament Europeu ja van donar llum verda fa dues setmanes a un acord provisional sobre el reglament, però encara està pendent de la seva aprovació definitiva per part dels governs nacionals i del Parlament Europeu -encara que formi part del Pacte compta amb autonomia normativa i diferents calendaris-.

“Aquesta mesura evidencia la manca de responsabilitat per part dels Estats membres i per part de la Unió Europea de garantir la protecció de les persones refugiades que arriben a territori. Incompleix el dret internacional dels drets humans i la mateixa Convenció de Ginebra", denuncia Verónica Barroso, portaveu d'Amnistia Internacional.

La manca de transparència del Govern espanyol

Pel que fa al cas espanyol, les organitzacions denuncien la manca de transparència sobre les mesures concretes que s'adoptaran a nivell nacional per donar compliment a aquestes obligacions europees. Per això, sol·liciten al Govern espanyol que garanteixin l'accés a informació dels plans, protocols, instruccions, recursos i reformes legislatives, entre altres mecanismes d'implementació del Pacte que ara entraran en vigor. A més, insisteixen que es tingui en compte a la societat civil per participar, investigar i proposar sancions en cas de violacions de drets humans.

"Demanem al Govern espanyol que tot allò que sigui optatiu dins del pacte no es reguli en els termes més restrictius possibles o, directament, que no es desenvolupi. El sistema d'asil espanyol, en molts aspectes, ofereix estàndards més garantistes que la directiva. Com que la mateixa directiva permet aplicar la norma més favorable, la nostra proposta és clara: aplicar i mantenir la normativa espanyola allà on resulti més protectora", apunta Sonia Díaz d'Oxfam. A més, defensen que hi hagi una participació activa de la societat civil per investigar i proposar sancions en cas de violacions de drets humans.

A més, Espanya és un dels quatre països del bloc que la Comissió Europea ha situat dins del mecanisme de solidaritat, és a dir, tindria dret a la reubicació de persones migrants a altres països europeus perquè la gestió de les persones sol·licitants d'asil no recaigui únicament sobre els països de primera entrada. "Encara que aquest mecanisme va acabar derivant en la 'solidaritat a la carta' en la qual els països que no són receptors paguen per no acollir migrants", denuncien.