L'oposició dispara contra Niubó pel fiasco de PISA i en torna a demanar la dimissió 

L'oposició ha carregat durament contra la consellera d'Educació i Formació Professional, Esther Niubó, i n'ha tornar a demanar la seva dimissió després que el president, Salvador Illa, hagi  comparegut per explicar el fiasco de les proves PISA. Junts, la CUP, i els partit d'extrema dreta han estat els més clars en la petició de dimissió a la màxima responsable del Departament, però també els socis parlamentaris d'Illa, ERC i Comuns han deixat anar que la compareixença del president no ha convençut i que els darrers moviments del govern no serveixen per salvar de responsabilitats polítiques d'alt nivell.

La líder de Junts al Parlament, Mònica Sales, ha acusat aquest dimecres el president de la Generalitat, Salvador Illa, de "convertir Catalunya en la riota de PISA" i més endavant ha reclamat la destitució de la consellera d'Educació i Formació Professional, Esther Niubó: "Què més ha de fer perquè la faci fora?", li ha preguntat de forma retòrica al líder de l'Executiu. "En qualsevol empresa, ja no hi treballaria", ha respost. "Cada nou fracàs és un fracàs seu perquè vostè la manté, se'n fa responsable", ha amenaçat Sales. La líder de Junts ha definit Niubó com "la pitjor consellera d'Educació de la història", un "títol" que "era molt difícil de treure-li" a Josep González Cambray, a qui l'expresident Pere Aragonès va fer cessar del departament al 2023.

Igual de contundent s'ha mostrat la CUP. Educació "funciona com una incidència permanent", ha assegurat la diputada Pilar Castillejo. La representant de la formació cupaire ha avisat que les destitucions "individuals" dins la conselleria després de l'error a les proves PISA no poden fer de "tallafoc per protegir" Niubó. "Calen responsabilitats polítiques i la consellera les ha d'assumir dimitint", ha asseverat. Sobre el debat per a bastir un acord de país en educació que ha plantejat el president Illa, la diputada ha dit que la CUP hi participarà, però ha remarcat que "no pot servir per tornar a tancar el fals" el conflicte amb els docents. Ho ha fet en la línia del que els sindicats reclamen a Illa, que veuen com un debat així podria solapar els mateixos temes que s'estan treballant a les negociacions per a les millores educatives i salarials. Paneque va assegurar aquesta setmana que el debat de país i les negociacions amb els sindicats eren carpetes diferenciades.

El discurs d'Illa tampoc ha convençut als socis parlamentaris amb qui va aconseguir aprovar els pressupostos. ERC ha acusat al president d'opacitat en la informació. El diputat republicà Jordi Albert ha criticat que el Govern s'hagi "escudat" en què la informació "no va arribar a les altes esferes del departament" i creu que coneixien la informació des de feia "un any i mig". "Em sembla sospitós que al setembre i a l'octubre de 2025 es cessin a dues persones responsables dels PISA", ha especulat. "La dimensió de l'error és inmensa i perjudica al prestigi del país", ha assegurat Albert, qui considera que "en la majoria de llocs del món, quan es cometen errors d’aquestes característiques i magnitud, normalment la gent decideix marxar i assumir responsabilitats". "Al departament d’educació tenen un problema i no es resol només amb la dimissió de la secretària general", ha continuat. "Calen responsabilitats polítiques d’alt nivell", ha reblat també Albert.

Per la seva banda, els Comuns han defensat que un pacte educatiu no pot ser "l'excusa" per "salvar" la consellera d'Educació, Esther Niubó. "La responsabilitat no és només disciplinària, també és política", ha reclamat la presidenta del grup parlamentari, Jéssica Albiach, en la compareixença del president de la Generalitat, Salvador Illa. Albiach ha retret que la falta d'informació de l'executiu ha fet créixer la "desconfiança" en al departament. Amb tot, ha afirmat que participaran del debat educatiu, però denunciaran "públicament" si es converteix en "l'enèsima foto buida". També ha exigit la dimissió del cap d'Informació dels Mossos, Carles Hernández, després de defensar la presència d'agents en una assemblea.