Les ONG que ajuden migrants a Ceuta denuncien una escalada d'amenaces, agressions i rumors contra els seus treballadors

L'odi que pateixen les persones migrants que han arribat a Ceuta també ha arribat als que els donen menjar, curen les seves ferides, els acompanyen o documenten el que passa als carrers. L'ONG No Name Kitchen denuncia que els seus voluntaris estan patint amenaces, agressions i bloquejos que els impedeixen exercir el seu treball humanitari amb normalitat.

“Les darreres tres setmanes han estat especialment dures, s'està desencadenant una escalada de criminalització força alarmant i que afecta de forma molt directa a la feina que estem duent a terme”, explica un portaveu de l'organització a Público.

L'últim episodi va succeir el passat cap de setmana, davant de la pròpia seu de No Name Kitchen a la ciutat autònoma, quan una patrulla militar va obstaculitzar el repartiment de menjar a persones migrants. Segons explica l'ONG a aquest mitjà, un vehicle militar es va col·locar sobre la vorera, pràcticament enganxat a la porta, i durant al voltant de dues hores va dificultar l'entrada i sortida de les caixes amb menjar que les voluntàries tenien preparades per repartir. Van insultar una companya, li van dir 'gossa' i li van fer proposicions de caràcter sexual", assegura.

Mentre les voluntàries tractaven de treure els aliments pel petit espai que quedava entre el vehicle i l'edifici, la situació hostil va continuar, segons relaten. "Un dels soldats va tirar la cendra del seu cigarret sobre l'espatlla d'una companya i vam haver d'intentar treure les caixes com podíem", afegeix. L'organització ha denunciat davant la Justícia el que ha passat.

Aquestes situacions no les van viure des del principi quan el seu equip es va instal·lar a Ceuta, sinó que el clima va començar a endurir-se especialment després de les manifestacions del 26 d'agost i del 2 de setembre. En aquestes protestes diversos activistes de l'ONG van patir insults i agressions físiques. "A un li van donar una bufetada, a un altre li van tirar el mòbil a terra i a un altre el van sacsejar", denuncien.

A més, cinc companyes van ser detingudes en dues actuacions diferents, segons l'organització, "per estar gravant com s'utilitzava la força contra altres persones". Després dels fets, Sumar va registrar el passat 1 de setembre diverses preguntes dirigides al Ministeri de l'Interior per saber si s'estava identificant voluntaris i activistes que treballen amb persones migrants, amb quina finalitat i sota quines instruccions. Així mateix, es declaraven "especialment preocupades" davant les informacions d'una possible filtració de les dades obtingudes mitjançant aquestes identificacions "en grups organitzats de caràcter xenòfob o d'extrema dreta".

Fabricació de rumors

L'assenyalament directe contra ONG va començar, segons denuncien, sent fabricat a les xarxes socials a força de falsedats. "La situació va escalar amb la invenció de l'influencer Juan Ruiz, que va gravar dos companys dient que havien repartit esprais de gas pebre als migrants, la qual cosa és mentida. Va acusar sense proves ni indicis i tampoc es van registrar atacs d'aquest tipus", assegura. El vídeo va acabar sent retirat uns dies després, però llavors ja s'havia fet viral.

Uns dies més tard, es va difondre en xarxes que No Name Kitchen havia realitzat una compra massiva de material explosiu a Mercadona per fabricar còctels molotov. "Un veí li va fer una foto a una ampolla amb un líquid amb bombolles. No va passar per cap laboratori ni hi ha cap anàlisi que digui què hi havia dins, però de sobte la notícia es converteix en que Mercadona havia denunciat una compra ingent de material explosiu per part de la nostra organització", explica.

Mercadona va sortir a desmentir aquesta informació dos dies després, negant haver registrat les suposades compres massives o haver identificat a No Name Kitchen en relació amb elles. A més, el Ministeri d'Interior va negar el passat 31 d'agost estar investigant a cap ONG per facilitar elements explosius a migrants.

Encara així, l'organització considera que tots dos episodis van alimentar una campanya d'assenyalament que es va traduir en insults i amenaces contra els seus activistes. "Ja hem rebut més de 3.000 missatges desitjant-nos la mort", explica un dels voluntaris.

El fenomen no es limita a No Name Kitchen, sinó que altres organitzacions que també treballen en el terreny com Luna Blanca -que reparteix centenars de plats de menjar calent al dia-, asseguren a Público que han rebut desenes de trucades amenaçadores. "Ens insulten per telèfon, culpant-nos per donar-los de menjar, perquè diuen que amb això el que estem fent és facilitant que es quedin aquí a Ceuta i no se'n vagin al més aviat possible al seu país", explica una portaveu de l'entitat.

També denuncien que el conductor encarregat de transportar el menjar ha estat increpat pel carrer sota crits que torni al seu país, malgrat ser espanyol. "Hi ha islamofòbia, perquè estan agredint a persones d'aquí de Ceuta creient que són immigrants perquè dona la casualitat que compartim la mateixa fisonomia, el mateix color, la mateixa religió", assenyalen.

Encara que les organitzacions sostenen que no volen posar el focus sobre elles, sinó sobre les principals víctimes, que són les persones migrants. "Hi ha persones que estan en pitjors condicions, que pateixen agressions i no poden denunciar-les per por, perquè no tenen documentació, perquè no els van a fer cas o perquè poden patir conseqüències", recorden.

Un símptoma del deteriorament de la democràcia

Juan José García, professor del departament de Sociologia i Política Social de la Universitat de Múrcia, explica a Público que aquest tipus d'episodis són "una mostra del deteriorament de la democràcia. Segons la seva opinió, el problema apareix quan una ONG passa de ser una organització amb la qual es discrepa per convertir-se en una "enemiga" a la qual es busca expulsar simbòlicament de l'espai públic.

Així, García adverteix de la polarització actual, agreujada no només per l'augment dels discursos d'odi, sinó per l'ampliació del grup de persones contra les quals comença a considerar-se socialment acceptable dirigir-los.

“Primer es construeix al migrant com a enemic; després poden convertir-se en sospitosos els qui l'ajuden, els qui qüestionen aquest relat o els qui informen d'una manera que no coincideix amb ell. És llavors quan un problema migratori comença a transformar-se en un problema de convivència democràtica”, sosté.