La nova llei de memòria democràtica fixa un termini d'un any per retirar el polèmic monument franquista de Tortosa      

La nova llei de memòria democràtica fixa un termini d'un any per retirar el polèmic monument franquista de Tortosa després de diversos intents fallits. Així ho han acordat el PSC, Junts, ERC, Comuns i la CUP durant la Junta de Portaveus d'aquest dimarts. Concretament, estableix que "el departament competent en matèria de memòria democràtica ha de fer en el termini d'un any a comptar de l'entrada en vigor de la llei tots els tràmits i treballs necessaris per a culminar la retirada del monument franquista de Tortosa situat al riu Ebre".

La votació final de la normativa es preveu al ple de la setmana vinent, però es podria demorar si algun grup la porta al Consell de Garanties Estatutàries (CGE). Vox ja ha avançat que no acudirà al CGE, per tant, caldrà esperar a conèixer les intencions del PP.

El text legal també inclou la retirada de tots els monuments que hi ha a Catalunya en un termini de dos anys, així com la conversió de la comissaria de la Via Laietana de Barcelona en un centre d'interptreació de la tortura i la repressió. La normativa també contempla un règim sancionador que preveu multes de fins a 250.000 euros per la destrossa d'elements claus per la memòria històrica —com poden ser fosses comunes—, exhibició de simbologia o enaltiment del franquisme, el nazisme o el feixisme.

Segons han explicat els grups signants de l'acord, el termini temporal de la llei va des del 14 d'abril del 1931, amb la proclamació de la República, fins al 1980, quan es van celebrar les primeres eleccions catalanes. Així i tot, la llei obre la porta a fer una altra legislació més endavant sobre memòria democràtica i víctimes de la repressió a partir del 1980. La norma no només estableix terminis per treure la simbologia franquista de l'espai públic sinó també inclou retirar les distincions i medalles a les persones que van donar suport al franquisme.

Oficina de suport a les víctimes i comissió tècnica

La llei de memòria també inclou la creació d'una oficina de suport a les víctimes amb la voluntat de donar-li un marc legal independentment de qui governi en cada moment. I la norma també fa referència específica a les víctimes del Patronato de la Mujer i fa un reconeixement del poble gitano com a víctima del franquisme. D'altra banda, la llei de memòria preveu crear un nou cens de la simbologia republicana retirada.

Pel que fa a la comissió tècnica de memòria democràtica, la llei estableix que es constitueixi en el termini de sis mesos. Es tracta, "d'un organisme de caràcter acadèmic, temporal, extrajudicial i independent, amb la finalitat de contribuir a l’esclariment de les violacions dels drets humans perpetrades durant la guerra del 1936 al 1939 i la dictadura franquista". La llei també especifica que la comissió "vol afavorir la convivència democràtica per mitjà de la recepció de testimonis, informació, documents i altres antecedents que permetin, amb objectivitat i imparcialitat, d’elaborar conclusions i recomanacions per a reparar les víctimes i les persones represaliades i evitar la repetició de les dites violacions".

Una batalla judicial de gairebé dues dècades

Com a mínim des del 2010, partits d'esquerres i entitats memorialistes han exigit l'enderrocament del monument franquista de Tortosa, però fins ara no se n'han sortit, malgrat que el Govern confiava a fer-ho l'estiu del 2021. Quan ja tenia tota la maquinària a punt i els permisos demanats i concedits, un recurs del Col·lectiu per a la Reinterpretació del Monument a la Batalla de l'Ebre (COREMBE), encara per resoldre, contra la concessió per part de l’Ajuntament de Tortosa de la llicència d'obra va paralitzar in extremis la retirada del monument.

Amb l'aprovació de la llei de memòria democràtica de Catalunya, fa més d'un any, que entre altres qüestions estableix l'obligació explícita de retirar en un període de dos anys els símbols de la dictadura, ERC va presentar una esmena en la tramitació de la llei per prioritzar-ne la retirada, en un termini màxim d'un any. Però la batalla judicial iniciada per entitats d'extrema dreta va impedir començar els treballs previs per treure l'aguilot franquista.

El març passat, el Tribunal Suprem va rebutjar el recurs de cassació que va interposar la Associación Cultural Despierta España, una entitat d'extrema dreta, contra la descatalogació com a bé patrimonial protegit del monòlit. L'alt tribunal va confirmar una resolució prèvia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que ja avalava la descatalogació de l'estructura. Amb aquesta decisió, ja no hi ha cap impediment judicial per retirar el monument.

El monument franquista de Tortosa té una alçada de 45 metres i és obra de l'escultor Lluís Maria Saumells. El va inaugurar el 21 de juny de 1966 el propi dictador. Es va construir per commemorar els 25 anys de la victòria franquista a la Batalla de l'Ebre. Originàriament es va anomenar Monumento en honor al glorioso ejército vencedor de la Batalla del Ebro i va costar uns quatre milions i mig de pessetes. El va finançar el govern civil de Tarragona, la Falange i a través d'un recapte —suposadament voluntari i popular— que es va fer a diferents municipis tarragonins. 

Des de la recuperació de la democràcia el monument s'ha modificat, amb la retirada de diverses inscripcions, plaques i el Víctor, l'anagrama personal de Franco. Després de gairebé dues dècades, la retirada definitiva sembla estar més a prop.