Nou Barris, la 'capital' evangèlica de Barcelona

Rosalía ha publicat el seu últim disc, Lux, dedicat a la fe i l'espiritualitat i ple de referents religiosos i, de sobte, constata una realitat : el nombre de creients i practicants a Catalunya no para de créixer, igual com el nombre de centres de culte. Un exemple clar es troba al carrer Perú de Barcelona, al barri del Poblenou, un dels costers de la ciutat. A només 150 metres de distància l'una de l'altra hi ha dues esglésies evangèliques que cada diumenge s'omplen de creients que hi van a compartir pregàries, històries de miracles i de superació i buscar refugi pels mals de la vida. Aquesta situació no és anecdòtica, la presència d'esglésies evangèliques no fa més que augmentar.  

Segons les últimes dades del Baròmetre sobre la religiositat i sobre la gestió de la seva diversitat elaborat pel Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), un 48% dels catalans afirma tenir creences religioses. I més enllà de quin sigui el seu nivell de pràctica, el 72,3 % de la població catalana s'identifica amb alguna religió. Les grans ciutats són les principals seus de llocs de culte i Barcelona abraça una gran diversitat de creences. La primera religió en nombre d'esglésies continua sent la catòlica, però la segueix de ben a prop l'evangèlica.

El sacerdoci universal com a eina d'expansió  

Barcelona té 578 llocs de culte, dels quals 225 són catòlics i 209 evangèlics, tal com indiquen les dades del Mapa Religiós de Catalunya. Des dels 2000 la quantitat de centres evangèlics no ha fet més que créixer. Si l'any 2004 n'hi havia 123 a la comarca del Barcelonès, el 2019 ja n'eren 265. Es van reduir l'any 2020 a causa, en part, de l'impacte de la pandèmia, però la xifra va tornar a créixer a partir d'aleshores.

"El creixement d'aquesta doctrina es fa més evident a partir de 2015. Les esglésies evangèliques fins aleshores havien estat en polígons industrials o fins i tot en pisos, tot d'una manera força precària, sense ornaments. El que ha succeït els darrers anys és que han anat guanyant rellevància a altres llocs, alguns vinculats a les multinacionals evangèliques més potents a escala mundial", explica en un article d'aquest diari Mar Griera, catedràtica de Sociologia a la Universitat Autònoma de Barcelona i membre del grup d'Investigacions en Sociologia de la Religió (ISOR). L'Assemblea de Déu, Hillsong Barcelona i la Igrejia Universal do Reino de Deus són algunes de les grans esglésies evangelistes amb presència a Espanya.

"Les esglésies evangèliques segueixen l'antic dogma protestant del sacerdoci universal, és a dir, qualsevol persona que rebi la crida de l'esperit sant pot exercir com a pastor o pastora. L'únic que ha de fer és convèncer els seus clients que la crida és veritable i guanyar-se la seva fidelitat, independentment que tingui o no una superestructura al darrere", afirma al mateix article Antonio Montañés, antropòleg i investigador a la Universitat d'Oxford. Això es tradueix en el fet que només cal un pastor disposat per obrir una nova església.

On s'ubiquen?  

Però, on són aquests centres de culte? Segons Dades Obertes BCN el districte amb més temples evangèlics de Barcelona és Nou Barris que en té 36, seguit de Sant Andreu i Sants-Montjuïc que igualen en segona posició amb 29 esglésies, i estan per davant de Sant Martí, que en té 27.

Les dades s'expliquen, en part, per la presència de migració procedent de l'Amèrica Llatina, que té un pes molt significatiu al districte de Nou Barris, tal com mostra el padró. I és que les comunitats evangèliques tenen una forta presència als països llatinoamericans i als Estats Units, i tenen un paper molt important en la defensa de governs ultraconservadors com el de Jair Bolsonaro al Brasil i el de Donald Trump als Estats Units. 

"El protestantisme que tenim ara està alineat amb la geopolítica mundial i posa al centre del debat una mirada que privilegia les famílies tradicionals i que és contrària als drets conquerits pel feminisme i el moviment LGTBIQ+", assenyala Mar Griera. Apunta, però que "Espanya està experimentant. Els intents de jugar a la política a gran escala [amb l'evangelisme] encara són tímids, però l'hemeroteca ens ensenya que el moviment ha tingut un paper crucial com a espai per a la difusió d'idees conservadores en altres parts del món".

Mar Griera:  "El protestantisme que tenim ara  posa al centre del debat una mirada que privilegia les famílies tradicionals"

De progressista a conservadora  

L'Església evangèlica fa dues dècades es movia en una mena de clandestinitat i va començar sent un moviment lleugerament progressista. Actualment, però, ha virat cap a un neoconservadorisme populista, moralista i retrògrad. I els que al segle passat esquivaven el debat polític, ara hi entren de ple i fan campanya per les extremes dretes d'arreu del món.

Els experts apunten que el discurs de l'Església evangèlica tendeix al populisme i es nodreix de les vulnerabilitats, les pors, les malalties i, en general els dols de les persones. "L'evangelisme s'alimenta dels valors religiosos per apel·lar a la població que ho passa malament i necessita respostes que no arriben, sovint polítiques. El problema és que utilitza els espais de culte per donar forma a un nou cos de pensament", assenyala la sociòloga María José Vicente.