La mort per suïcidi d'un intern de Quatre Camins al març evidencia mancances en l'atenció psiquiàtrica a les presons catalanes

La mort per suïcidi de cinc presos en el que portem d'any ha evidenciat les mancances en els protocols de prevenció del suïcidi, i segons ha pogut corroborar Públic, en l'atenció psiquiàtrica als centres penitenciaris de Catalunya. Una atenció, segons fonts sindicals d'UGT i Fepol, cada vegada més necessària davant l'elevat percentatge de persones internes amb problemes de salut mental.

Segons ha tingut coneixement aquest diari per fonts internes, el pres que va morir per suïcidi a principis de març a la presó Quatre Camins, a la Roca del Vallès (Vallès Oriental), era un jove de 24 anys que, només dos dies abans de morir -el 3 de març-, ja va intentar penjar-se a la seva cel·la, però el personal funcionari va poder impedir-ho. Aleshores, l'intern va ser traslladat a aïllament psiquiàtric, on se li va aplicar el protocol de risc alt de suïcidi.

Segons expliquen fonts sindicals a Públic, els nivells de risc de suïcidi a les presons són una classificació clínica que serveix per valorar la probabilitat que una persona interna intenti autolesionar-se i per determinar les mesures de prevenció. Es divideixen habitualment en tres graus: alt, mitjà i baix. 

El risc alt implica una vigilància intensiva i mesures de control reforçades, com el seguiment continu o espais específics de protecció. El risc mitjà manté certes mesures preventives i un seguiment periòdic, mentre que el risc baix suposa la retirada de la majoria dels controls especials i el retorn a la situació ordinària. En tots els casos, la decisió recau en el servei mèdic i psiquiàtric del centre. "Qui pren la decisió és el metge; els funcionaris controlem, però no decidim", apunten els sindicats.

Tornant al cas de Quatre Camins, dos dies després del primer intent de suïcidi i d'atorgar-li el nivell d'alt de risc, sempre segons fonts internes, el personal de psiquiatria va visitar-lo de nou i va decidir rebaixar-lo al nivell més baix, retirant les mesures de seguretat i retornant l'intern al règim tancat ordinari. El pres va tornar a intentar suïcidar-se i, aquesta vegada, ho va aconseguir "malgrat la ràpida intervenció del personal i els intents de reanimació".

Fonts sindicals apunten a Públic que aquest salt de nivell de risc alt a baix és "bastant habitual". Per corroborar la informació, aquest diari s’ha posat en contacte amb el Departament de Justícia, que ha al·legat "protecció de dades" per evitar concretar la informació sobre com es va produir el cas i l'atenció facilitada o per donar la versió dels serveis de psiquiatria.

2 psiquiatres per 1.200 interns

Fonts sindicals confirmen a Públic que els serveis mèdics i psiquiàtrics de les presons catalanes no estan dimensionats per atendre totes les necessitats de la població reclus, "ni per garantir un seguiment continuat i adequat dels casos de risc de suïcidi". Asseguren que al centre penitenciari de Quatre Camins només hi ha dos psiquiatres, "que no són fixes, sinó externs, i que visiten setmanalment". Una dada que el Departament de Justícia no ha confirmat. "Per tant, la majoria de les decisions clíniques depenen sovint del criteri individual d'un sol professional", apunten.

Segons ha confirmat el Departament de Justícia, actualment al Centre Penitenciari Quatre Camins hi ha 1228 interns. Aquesta situació, "sumada a una estructura penitenciària antiga i a una elevada càrrega de treball, ho complicat tot", denuncien els sindicats, que reclamen més places de psiquiatria i un pla especialitzat. "Molts interns haurien d'estar en unitats psiquiàtriques especialitzades i no en mòduls convencionals. La conflictivitat es reduiria si aquests presos estiguessin en entorns adequats", afirmen.

A la presó Puig de les Basses, on s'han produït tres dels cinc suïcidis que hi ha hagut a les presons catalanes aquest any, "no tenen direcció mèdica i al departament d'atenció psiquiàtrica només hi ha cinc persones", asseguren fonts dels treballadors del centre penitenciari. En aquest cas, els serveis sanitaris de la Gerència d'Atenció Primària de l'ICS de Girona, per tant, del Departament de Salut. "És un polvorí, ningú es fa responsable de la situació", denuncien. 

Una tendència "preocupant"

Les cinc morts per suïcidi a les presons catalanes en el que portem d'any han encès les alarmes de les entitats de drets humans. L'última ha tingut lloc aquesta mateixa setmana al Centre Penitenciari Puig de les Basses. L'intern, de 28 anys, complia una condemna de 3 anys de presó per un delicte d'atemptat a l'autoritat i hauria sortit el gener de 2028. Es trobava en règim d'aïllament al Departament Especial de Règim Tancat (DERT) del centre.  

El director de l'Observatori del Sistema Penal i Drets Humans i expert en dret penitenciari, Iñaki Rivera, alerta en una conversa amb Públic d'una tendència "preocupant" a les presons catalanes. La taxa de suïcidi a Catalunya és dues vegades superior a l'espanyola i l'europea. Segons Rivera, el suïcidi és la fase final d'un procés en què intervenen múltiples factors, entre ells la salut mental, l'aïllament penitenciari, les contencions mecàniques i les condicions de vida dins els centres. 

Els serveis psiquiàtrics a les presons catalanes són evident i absolutament insuficients

Aquesta relació directa ha motivat la creació d'un grup de treball al Parlament de Catalunya per abordar tots aquests punts de manera estructural, una demanda històrica de diverses entitats en defensa dels drets humans que finalment ha tirat endavant després de diversos intents amb el suport d'ERC, la CUP, els Comuns i Junts. 

El grup de treball posarà el focus en qüestions com l'elevat ús de contencions mecàniques i l'abús del règim d'aïllament a les presons catalanes. Segons va revelar el documental de TV3 Què està passant a les presons?, del programa Sense ficció, l'any 2025 a les presons catalanes es van practicar 313 contencions mecàniques regimentals a 214 interns.

Manca de transparència

Una de les qüestions que més preocupa a les entitats és la manca de transparència per part del Departament de Justícia. "Les dades sobre morts a les presons sovint només s'obtenen a través de peticions formals, via llei de transparència o preguntes parlamentàries, processos que poden trigar mesos", explica. "Aquesta opacitat impedeix una resposta ràpida i un debat públic informat sobre les causes i responsabilitats", lamenta.  

Sobre els serveis psiquiàtrics a les presons catalanes, Rivera és contundent: "Són evident i absolutament insuficients". Lamenta que massa sovint es prioritzen recursos a reforçar el personal de vigilància, mentre que els equips mèdics -psicòlegs, educadors, psiquiatres- són "insuficients".

La cadena de decisions que van acabar amb la mort per suïcidi d'aquest jove de 24 anys el març passat a Quatre Camins obre molts interrogants sobre l'efectivitat dels protocols de risc de suïcidi, la coordinació entre departaments, les prioritats del mateix Departament de Justícia, la manca de professionals de la salut als centres penitenciaris i els mecanismes de supervisió i rendició de comptes.