Les mobilitzacions del sector educatiu i la polèmica amb els Mossos posen contra les cordes el Govern

Aquest dimarts els carrers de Barcelona s'han tornat a tenyir de groc en una manifestació que ha aplegat desenes de milers de mestres i professors. Ha estat la primera vaga unitària de l'ensenyament públic de les tres previstes fins a finals de curs en el nou cicle de mobilitzacions del sector. USTEC -el sindicat majoritari-, Professors de Secundària, CGT i la Intersindical han tornat a demostrar al Govern que el sector està més mobilitzat que mai. En declaracions a Públic, Iolanda Segura, portaveu de la USTEC fa una valoració "molt positiva" de la participació a la vaga i exigeix a l'Executiu que "s'assegui a negociar".

El malestar en el col·lectiu docent amb el Govern de Salvador Illa ha anat a més les darreres setmanes per les actuacions policials en les darreres protestes dels docents, la infiltració de dues agents dels Mossos en una assemblea de docents i l'anunci del Govern d'un pla pilot per desplegar agents dels Mossos d'Esquadra en centres de secundària. Un seguit de casuístiques que, lluny de refer ponts amb el sector, sembla que els vulguin dinamitar. 

Després d'una jornada de vaga dels docents i una mobilització multitudinaria a Barcelona, el Departament d'Educació i els sindicats es reuniran dijous en una taula sectorial per "reconduir la situació i reduir la tensió", però les posicions segueixen molt allunyades, tal com s'ha demostrat al llarg de la jornada amb les diferents declaracions de l'Executiu i els sindicats. 

Un increment d'entre 400 i 500 euros bruts mensuals

Hores abans d'iniciar la protesta, la portaveu d'USTEC, Iolanda Segura, ha plantejat en una entrevista al diari Ara un increment salarial d'entre 400 i 500 euros bruts mensuals -inicialment en demanaven 700- per aixecar la protesta. "En una negociació sempre es parteix d'un màxim i un mínim per arribar a un punt intermedi", detalla a Públic Segura, que ha rebutjat que les seves demandes siguin "maximalistes", tal com ha considerat la consellera d'Educació, Esther Niubó, en declaracions a Catalunya Ràdio. 

En la mateixa línia, la portaveu del Govern, Sílvia Paneque, ha anat més enllà i ha demanat als sindicats "principi de realitat" i ha dit implícitament que no hi ha prou recursos per a l'increment plantejat per Segura: "Els recursos són els que són", ha avisat. La portaveu sindical, però, sosté que no és tant una qüestió pressupostària com de "manca de voluntat política". Defensa que hi ha marge econòmic i suport parlamentari, però que falta voluntat per part del Govern. 

La consellera ha defensat que el Govern ja ha fet un pas endavant per que fa als salaris dels docents, amb un increment del 30% del complement específic que es tradueix en uns 200 euros mensuals més en 4 anys, un dels punts que contempla l'acord amb CCOO i UGT -amb una inversió de 2.000 milions- que no ha signat ni la USTEC, el sindicat majoritari, Professors de Secundària, CGT ni la Intersindical.

Precisament aquest acord entre CCOO i UGT, minoritaris al sector, i el Govern és el que ha provocat les darreres protestes i mobilitzacions dels docents, que denuncien que "s'ha tancat a les esquenes" del col·lectiu. Per això una de les reclamacions és reobrir les negociacions per "superar el marc actual pactat" i introduir algunes de les seves demandes, com la reducció de les ràtios a les aules mitjançant un increment de la inversió, una millora real en l'atenció a la diversitat i la disminució de la càrrega burocràtica que suporten els centres. Unes demandes que, segons Paneque, l'actual acord ja recull.

Un agent infiltrat i Mossos a les escoles 

Tot i que en les darreres setmanes el Govern ha fet alguns passos per apropar-se al col·lectiu, com les 500 noves contractacions per a la inclusiva a partir del curs vinent -una proposta d'Ustec que ha demostrat, segons Segura, que "hi ha marge per i pressupost modificar l'acord"-, l'anunci d'un pla pilot per introduir Mossos de paisà a alguns centres educatius públics i l'espionatge a docents ho ha dinamitat tot. 

La infiltració de dues agents dels Mossos a una assemblea preparatòria d'una vaga docent a l'Institut Pau Claris de Barcelona ha acabat d'agreujar encara més el conflicte entre la comunitat educativa i el Govern. Ustec l'ha acusat de mostrar una "incapacitat absoluta" de gestió del conflicte i de recórrer a "mètodes repressius". 

Sobre el pla pilot que implicaria la presència de Mossos d'Esquadra a algunes escoles d'alta complexitat, la portaveu creu que no té sentit en un context educatiu, que la comunitat educativa no l'ha demanat i que genera un rebuig generalitzat. Considera que és una mesura desproporcionada i fins i tot intimidatòria, i que "substitueix la negociació per una resposta policial".

Lluny d'arreglar-se, el conflicte entre els docents i el Govern segueix més obert que mai tot i tenir un acord "signat" damunt la taula. Segura conclou que les posicions segueixen "molt allunyades perquè no hi ha una voluntat negociadora per part de l'administració". "S'han enrocat en una postura que sembla inamovible, però hi ha marge per modificar l'acord i pressupost per introduir les nostres demandes", crítica. 

"El Govern s'ha enrocat en una postura que sembla inamovible, però hi ha marge per modificar l'acord i pressupost per introduir les nostres demandes"

El Departament d'Educació ha xifrat en un 32% el seguiment de la vaga. Aquestes dades fan referència al personal docent i laboral dels centres educatius públics, i també d'altres serveis del Departament, com els territorials o els centrals. La USTEC ha elevat el seguiment al 70%.

La d'aquest dimarts ha estat la segona de les 17 vagues convocades, per territoris i nivells educatius, fins a finals de curs, i la primera de les tres vagues unitàries d'aquest nou cicle de mobilitzacions. Segura ja apunta que si no es tanca cap acord aquest curs, el setembre i l'octubre seran "moguts".