Més ocupació, més cotitzacions i més ingressos: la regularització de migrants com a motor econòmic

L'economia espanyola absorbeix molta ocupació, tanta i a tan bon ritme que a dia d'avui a Espanya està treballant més gent que mai: 22,46 milions de persones. El creixement econòmic impulsa el mercat laboral, i una bona part d'aquesta acceleració es deu a la migració: els treballadors estrangers van aportar el 43% dels 605.000 llocs de treball creats a Espanya durant 2025, segons les dades de l'Enquesta de Població Activa (EPA) publicada per l'Institut Nacional d'Estadística (INE) aquesta mateixa setmana.

Els migrants que treballen a Espanya ja són 3,58 milions de persones, el 16% de la força laboral del país. Per això, la regularització de 500.000 migrants anunciada pel Govern espanyol ha estat tan ben acollida per sindicats, organitzacions socials, economistes i fins i tot pels empresaris i la mateixa Conferència Episcopal.

L'efecte més clar i immediat d'aquesta regularització és l'aflorament d'ocupació i una reducció de l'economia submergida, apunten els experts. "La regularització d'immigrants és font de riquesa", sosté l'economista José Manuel Corrales, professor d'Economia Aplicada i Relacions Internacionals a la Universitat Europea de Madrid.

"Part de l'economia submergida es convertirà en economia real. També millorarà la recaptació fiscal. Només cal veure el que està passant als Estats Units. L'economia nord-americana s'està ressentint amb la política de deportacions impulsada per Donald Trump", afegeix Corrales.

"Aflorarà ocupació, una ocupació que en molts casos ja existeix però que no està regulada", secundà Manuel Hidalgo, professor d'Economia Aplicada a la Universitat Pablo de Olavide de Sevilla.

Diversos informes publicats en els últims anys sobre aquest assumpte —i que segons el diari El País, ha tingut en compte el Govern espanyol— confirmen aquesta tesi que les regularitzacions de migrants aporten riquesa al teixit econòmic del país. En destaquen dos: un signat per professors i investigadors de la Universitat Pompeu Fabra i de la Universitat Autònoma de Barcelona publicat el 2019 (PDF en anglès) que analitza l'anterior regulació de persones migrants aprovada el 2005 pel Govern espanyol de José Luis Rodríguez Zapatero, i un segon, datat el 2020, patrocinat per la Fundació porCausa i la Universitat Carlos III de Madrid (PDF).

Ambdós informes demostren que la legalització de la situació laboral de les persones migrants no regularitzades augmenta els ingressos públics. El primer d'ells va calcular que després de la regularització de 578.000 migrants el 2005, cadascun d'ells va aportar entre 3.504 i 4.398 euros en cotitzacions socials, és a dir en cotitzacions a la Seguretat Social i a l'atur. A aquesta quantitat caldria sumar el que abonessin en matèria d'impost sobre la renda (IRPF), que no s'analitza en aquest estudi.

El segon informe, el de la Fundació PorCausa i de la Universitat Carlos III, ofereix unes xifres similars. Els autors afirmaven el 2020: "La irregularitat dels immigrants suposa per a les arques públiques espanyoles un cost anual mitjà de 2.000 euros per immigrant. En cas de regularització, l'aportació fiscal neta dels immigrants en situació irregular s'incrementaria per sobre dels 3.250 euros".

En aquest sentit, un tercer informe publicat per professors de la Universitat Politècnica de Cartagena va analitzar l'impacte econòmic de la immigració a la Regió de Múrcia entre 2005 i 2019 i la seva anàlisi apunta en la mateixa línia que els altres dos. La principal conclusió va ser que els migrants aporten a l'Estat un 70% més del que perceben i un 30% més que els nascuts a Espanya. "La població nascuda a l'estranger que resideix a la Regió de Múrcia realitza una contribució fiscal neta positiva i va generar el 35% del creixement econòmic regional entre 2005 i 2019", es pot llegir en aquest document.

Fins i tot els empresaris saluden la regularització anunciada pel Govern espanyol. Josep Sánchez Llibre, president de Foment del Treball, la patronal catalana, va ser meridianament clar dimarts passat: "Els empresaris necessitem de la immigració com l'aigua que bevem o com l'aire que respirem cada dia". Sánchez Llibre fins i tot va felicitar el Govern espanyol per la seva "valentia" en fer "un pas tan important".

Els crítics amb la mesura argumenten que amb la regularització de migrants els salaris podrien baixar en sectors econòmics en què treballen de manera majoritària els estrangers. La teoria és simplista: en haver-hi una major oferta de mà d'obra, els salaris baixen. En aquest sentit, Manuel Hidalgo sospita que el rebuig a la mesura té, fonamentalment, altres orígens: "En determinats sectors econòmics potser no interessa perquè aflorar significa legalitzar, i legalitzar significa pagar cotitzacions".

En qualsevol cas, Hidalgo concedeix que en el mercat laboral espanyol "hi ha segments on la immigració, sense tenir un efecte molt important, sí que podria pressionar una mica a la baixa els salaris i una mica a l'alça la precarietat". "Però, en general aquest tipus de regularitzacions solen tenir efectes positius", incideix el professor sevillà.

Una altra crítica recurrent contra la regularització de migrants és que augmentarà la despesa de l'Estat pel major ús dels serveis públics. Els informes anteriorment esmentats sostenen l'argument contrari: insisteixen que l'aportació dels treballadors estrangers suposa un guany "net", ja que aquestes persones no regularitzades ja fan ús de la sanitat o l'educació públiques, per tant la despesa no és gaire més gran, encara que en regularitzar la seva situació tindran més opcions d'accedir a la protecció social, puntualitza Sara Collantes, responsable de Polítiques d'Infància i Desenvolupament d'UNICEF a Espanya.

Una altra crítica recurrent és que una regularització massiva de migrants podria contribuir a tensionar encara més el mercat de l'habitatge. En aquest aspecte, l'informe de la Pompeu Fabra que va analitzar les conseqüències de la regularització del Govern espanyol de Zapatero assenyala que la mesura va reduir la bretxa entre els migrants i els nadius pel que fa al lloguer o compra d'habitatge, tot i que no la va eliminar. El que sí que va provocar van ser canvis en els patrons de consum: els migrants van poder unir-se a la compra d'habitatges a través de la concessió d'hipoteques i es va reduir la proporció d'estrangers extracomunitaris en habitatges de lloguer, entre 10 i 15 punts percentuals, en comparació amb llars de ciutadans espanyols.